Saltar al contingut principal

Millores en la tramitació d'ajornaments i fraccionaments de deutes

El crèdit tributari gaudix en el nostre ordenament jurídic d'una especial protecció que es fonamenta, en essència, en la finalitat última a la que es destinen els ingressos que obté l'Estat: atendre als interessos generals i el manteniment de l'estat del benestar. Una de les manifestacions d'esta protecció és la necessitat de garantir l'ingrés íntegre de l'import degut, atorgant garanties admissibles en dret que han de ser suficients tant jurídica com econòmicament, quan les persones físiques i jurídiques, en l'exercici legítim dels seus drets, opten per diferir el pagament de les quantitats degudes, o opten per interposar quants recursos i reclamacions l'ordenament posa al seu abast, en defensa dels seus interessos.

L'ajornament o fraccionament en el pagament dels deutes dels contribuents que es trobaren en dificultats econòmiques i financeres de caràcter transitori s'ha mostrat com una ferramenta efectiva per a facilitar el compliment de les seues obligacions tributàries.

Recentment s'ha aprovat l'Ordre HFP/311/2023, de 28 de març, amb un doble objectiu: ampliar l'import de l'exempció de l'obligació d'aportar les garanties necessàries per a la concessió d'ajornaments i fraccionaments de pagament, i per a obtindre la suspensió dels actes administratius objecte de recurs i reclamació, que ha passat dels 30.000 euros establits en la normativa anterior als 50.000 euros actuals, i agilitzar el procediment de gestió d'estes sol·licituds mitjançant l'impuls de la seua gestió automatitzada, el que reduirà els temps d'espera i millorarà l'eficiència del sistema.

La nova Ordre s'aplica a les sol·licituds d'ajornament i fraccionament de pagament, presentades des del 15 d'abril, referides a deutes derivades de drets de naturalesa pública gestionats per l'Agència Tributària, però té algunes excepcions. No s'aplica als deutes duaners regulades pel Reglament (UE) núm. 952/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 d'octubre de 2013, pel qual s'establix el codi duaner de la Unió, ni als deutes i sanciones tributàries estatals a les que es referix la disposició addicional onzena de la Llei 16/2022, de 5 de setembre, de reforma del text refós de la Llei Concursal.

Com complement de la nova Ordre, la Directora del Departament de Recaptació de l'Agència Tributària ha dictat dos Instruccions que establixen un esquema de tramitació d'ajornaments i fraccionaments més flexible. S'amplien els terminis màxims de pagament, que seran de 24 mesos per a les persones físiques i 12 mesos per a les persones jurídiques, per a les sol·licituds exemptes d'aportar garanties quan l'import total de deute pendent siga superior a 3.000 euros. A més, estes sol·licituds es tramitaran de forma automatitzada, el que propiciarà la concessió gairebé instantània del seu ajornament a més contribuents.

Les sol·licituds d'ajornament o fraccionament per un import total de deute pendent igual o inferior a 3.000 euros es resoldran de forma automatitzada atenent la proposta de terminis que l'obligat al pagament haja indicat en la seua sol·licitud i sempre que l'import de cadascun dels terminis resultants, exclosos interessos, no siga inferior a 50 euros.

Les sol·licituds poden presentar-se a través de l'APP de l'Agència Tributària o de la Sede electrònica, i l'interessat pot obtindre la resolució en un breu espai de temps.

Per a la resolució dels ajornaments o fraccionaments que precisen aportació de garanties, s'establixen els requisits que han de complir en funció del tipus de garantia aportada. Quan la garantia consistix en fiança, aval bancari o assegurança de caució, per a servir com a tals tant per a la suspensió en l'execució dels actes recorreguts com per a la concessió d'ajornaments i fraccionaments de pagament, hauran de constituir-se respectant el que disposa la normativa tributària aplicable. A més, s'han de seguir les disposicions que regulen l'ordenació, supervisió i solvència de les entitats de crèdit i les entitats asseguradores i reasseguradores, així com el règim jurídic de les societats de garantia recíproca en la mesura en què resulten aplicables en este àmbit.

Es detallen certs béns que, per les seues característiques intrínseques o les limitades possibilitats que té la seua execució, no complixen les condicions mínimes de suficiència econòmica o jurídica per a ser admesos com idonis a l'hora de considerar-los com a garantia d'ajornaments o fraccionaments de pagament. També es fa referència a aquells béns que, inclús podent resultar idonis, presumptament falten de mercat en una eventual execució i generen una sèrie de problemes que han de ser valorats a l'hora de qualificar el seu grau de suficiència jurídica i econòmica.

Els terminis màxims de pagament que recollirà la corresponent resolució dependran del tipus de garantia aportada. D'aquesta manera, quan s'aporte un aval bancari o certificat d'assegurança de caució, el termini màxim serà de 60 mesos. Quan la garantia consistisca en béns immobles de naturalesa urbana lliures de carregues, el termini màxim de concessió serà de 36 mesos, mentre que quan s'aporten altres garanties, el termini màxim de concessió serà de 24 mesos. En els casos de dispensa total o parcial de garantia, el termini màxim de concessió serà de 12 mesos.

En la mateixa línia de flexibilització de terminis, s'amplia fins els 60 mesos el termini màxim de concessió per a aquells supòsits en què concórreguen motius excepcionals per a superar els terminis màxims establits i que necessiten l'autorització expressa de la persona titular de la direcció del Departament de Recaptació.

En el cas que es concedisca la suspensió o l'ajornament o fraccionament al deutor principal i s'haja constituït la corresponent garantia, es traslladaran els efectes als responsables i a la resta de coobligats al pagament del deute, de manera que se'n recordarà la suspensió de l'executivitat dels deutes inclosos en la sol·licitud d'ajornament o fraccionament presentada pel deutor principal sense necessitat de què els responsables o coobligats presten garantia en via administrativa.

En definitiva, es tracta d'un conjunt de mesures que busca facilitar el compliment de les obligacions tributàries, al mateix temps que es garantix la protecció del crèdit tributari i s'agilitza la gestió de les sol·licituds d'ajornament o fraccionament de pagament.