Les mesures cautelars al si del procediment d'inspecció, tal com disposa l'article 146 de la Llei 58/2003, General Tributària, de 17 de desembre (d'ara endavant LGT ), tenen per objecte impedir que desapareguen, es destruïsquen o alteren les proves determinants de l'existència o compliment de les obligacions tributàries o que es negue posteriorment la seua existència o exhibició, havent d'estes mesures complir una sèrie de condicions. Així s'establix que:

• Han de ser proporcionades finalment que perseguisquen, adoptant-se la mesura que menor perjuí cause a l'obligat tributari, sempre que siga suficient per a assegurar l'element de prova de què es tracte.

• No poden estendre's indefinidament durant tota la tramitació i resolució del procediment inspector, doncs es troben limitades temporalment als fins assenyalats.

• No poden adoptar-se aquelles mesures que puguen produir un perjuí a l'obligat tributari de difícil o impossible reparació.

Les mesures poden consistir en el precinte, depòsit o confiscació de les mercaderies o productes sotmesos a gravamen, així com de llibres, registres, documents, arxius, locals o equips electrònics de tractament de dades que puguen contindre la informació que es pretén assegurar. En l'article 181.1 del Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs, aprovat mitjançant Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol (d'ara endavant RGAT), es desenvolupen estes mesures.

El precinte  es realitza mitjançant la lligadura segellada o per qualsevol altre mitjà que permeta el tancament o lligat de llibres, registres, equips electrònics, sobres, paquets, calaixos, portes d'estades o locals o altres elements de prova, a fi que no s'òbriguen sense l'autorització i control dels òrgans d'Inspecció.

El depòsit consistix en posar els elements de prova sota la custòdia o guarda de la persona física o jurídica que es determine per l'Administració. Els documents o objectes depositats poden ser prèviament precintats.

La confiscació consistix en la presa de possessió d'elements de prova de caràcter moble pels funcionaris de la Inspecció. Els documents o objectes confiscats també poden ser prèviament precintats.

Les mesures cautelars adoptades al si d'un procediment inspector, d'acord amb el que disposa l'article 146 LGT i 181.4 RGAT, han de complir una sèrie de requisits. Així han de ser:

• Motivades, amb expressió de les circumstàncies i finalitat que determinen la necessitat d'adoptar esta mesura amb l'objectiu d'assegurar l'element de prova de què es tracte.

• Ratificades en el termini dels 15 dies següents a la seua adopció per l'Inspector En cap.

• Documentades en la corresponent diligencia en la que s'han de fer constar les circumstàncies i finalitat que determinen la seua adopció, el tipus de mesura cautelar i inventari de les mercaderies, documents o altres elements als que afecta la mateixa. Així mateix, s'ha d'informar a l'obligat tributari del seu dret a formular al·legacions en el termini de 5 dies.

• Alçades si desapareixen les circumstàncies que van motivar l'adopció de la mesura cautelar.

El trencament de les mesures cautelars constituïx una infracció de resistència, obstrucció, excusa o negativa a les actuacions de l'Administració tributària, de la qual sanció, d'acord amb el que disposa l'article 203.8 de la LGT, consistix en una multa del 2 % de la xifra de negoci del subjecte infractor amb un mínim de 3.000 euros.

Després de l'adopció de mesures cautelars, s'ha d'assegurar la cadena de custòdia de les proves, doncs la garantia d'esta cadena, si bé no té un tractament específic en la normativa tributària al ser objecte d'anàlisi, fonamentalment, en l'àmbit penal, ha d'igualment assegurar-se en el procediment inspector, tal com ocorre amb qualsevol procediment administratiu al que resulte procedent la seua aplicació.

La cadena de custòdia de les proves obtingudes després de l'adopció de mesures cautelars acredita la forma en la que es van efectuar les tasques de recollida, trasllat, manipulació i emmagatzematge dels objectes de la prova fins la seua anàlisi, de manera que queda garantida la identitat entre l'objecte inicialment obtingut (precintat, depositat, confiscat, etc.) i el finalment investigat i informat. Per això resulta precise documentar els diversos estadis pels quals han passat els objectes de la prova, de manera que quede constància de totes les activitats dutes a terme per cadascuna de les persones que es posen en contacte amb les evidències assegurant d'esta manera la traçabilitat de les proves obtingudes.

La cadena de custòdia constituïx una garantia de què les evidències que s'analitzen són les mateixes que es van recollir durant la investigació, de manera que no existisquen dubtes sobre l'objecte d'esta prova. La integritat d'esta cadena de custòdia permet acreditar que les proves obtingudes en el procediment han sigut conservades de manera íntegra i adequadament, i no ha sigut alterades ni intencionada ni accidentalment. D'aquesta manera, les proves aportades al procediment tenen totes les garanties i asseguren el respecte del dret a la presumpció d'innocència i el dret a un procés juste i amb totes les garanties.

La infracció de la cadena de custòdia afecta al que es denomina versemblança de la prova pericial i, en conseqüència, a la seua legitimitat i validesa per a servir de prova de càrrec en el procés. En el cas d'acreditar-se fractura de tal cadena de custòdia, donada la naturalesa instrumental d'esta garantia, té l'efecte d'expulseu l'inventari probatori tal resultat davant el dubte de què anara la mateixa, si bé això no obsta a què, a través d'unes altres proves, puga arribar-se a la certesa de l'existència de tal prova.