Els intercanvis d'informació fiscal amb tercers països constituïxen un intrument necessari per a lluitar contra el frau fiscal i estan regulats per una varietat d'acords internacionals, inclosos acords multilaterals i bilaterals.

I. Introducció

L'intercanvi internacional de dades amb finalitats fiscals constituïx un intrument necessari per a lluitar contra el frau fiscal en un món globalitzat. Dins de la Unió Europea, este intercanvi es regula en la Directiva 2011/16/UE, del Consell, de 15 de febrer de 2011, relativa a la cooperació administrativa en l'àmbit de la fiscalitat (DAC), que en el nostre Ordenament està transposada en els diversos preceptes que la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària dedica a l'assistència mútua. Esta Directiva ha sigut objecte de successives modificacions per a anar acomodant noves categories d'informació objecte d'intercanvi.

Els intercanvis amb tercers països, per part seua, estan regulats per acords internacionals, tant bilaterals com multilaterals. Ací la complexitat escala diverses ordes de magnitud com a conseqüència precisament d'esta dispersió normativa. D'una banda, les normes a aplicar en els intercanvis amb una determinada jurisdicció poden diferir significativament de les aplicables als intercanvis amb unes altres. Per un altre, el propi sistema d'estos acords, que sovint inclou diversos textos que són desenvolupament uns d'uns altres, contrasta amb la unitat de la regulació europea, continguda en la DAC i les seues normes de transposició. El propòsit d'este article és llançar un poc de llum sobre el sistema d'acords internacionals en matèria d'intercanvis d'informació fiscal, per a servir com un mapa que permeta orientar-se en el que de vegades pot paréixer un espés bosc de normes.

II. El sistema de normes sobre intercanvis internacionals d'informació fiscal

Els intercanvis internacionals d'informació fiscal estan regulats per una varietat d'acords internacionals, inclosos acords bilaterals i multilaterals. Tanmateix, el més important amb diferència és el sistema multilateral basat en el Conveni sobre Assistència Administrativa Mútua en Matèria Fiscal de l'OCDE i el Consell d'Europa (MAC). La versió original data de 1988, però l'actual és resultat d'una modificació operada el 2011⁽¹⁾. El MAC preveu diverses formes d'assistència administrativa, com en notificacions o en la recaptació. Entre elles es troba l'intercanvi d'informació fiscal, regulat en els articles 4 a 10, juntament amb l'article 22, relatiu a la confidencialitat.

El MAC preveu tres tipus d'intercanvi d'informació: a petició (per part del receptor a la jurisdicció remitent), espontani (per iniciativa de la jurisdicció remitent) i automàtic. Els dos primers es referixen a informació relativa a un determinat contribuent o operació, pel que es tracten cas per cas. L'intercanvi automàtic d'informació, per part seua, implica l'intercanvi periòdic de determinada informació relativa a categories de contribuents, de manera automàtica.

El MAC preveu que, per a dur a terme intercanvis automàtics d'informació, se celebraran nous acords entre dos o més parts (article 6). Açò ha donat lloc a diversos Acords Multilaterals d'Autoritats Competents (MCAA, per les seues sigles en anglés) sobreu l'intercanvi automàtic de diversos tipus d'informació, per exemple, sobre els informes país per país (CbC MCAA), sobreu els ingressos de les plataformes digitals (DPI MCAA) o sobreu la informació de comptes financers (CRS MCAA, que porta el nom del Common Reporting Standard de l'OCDE segons el que s'estructura esta informació). Estos MCAA seguixen aproximadament el mateix model.

Este model implica, entre altres característiques, l'ús de diversos Annexos, que cada jurisdicció notifica a la Secretaria de l'Organisme Coordinador (és a dir, la Secretaria de l'OCDE ) i on es desenvolupen diversos aspectes del MCAA . D'estos, podem destacar els annexos dedicats a les garanties de protecció de dades i a la confidencialitat. En el primer, cadascuna de les parts de l'acord establix les garanties de protecció de dades que exigix que apliquen altres jurisdiccions per a intercanviar informació amb elles; mentre que en la segona cadascuna de les parts informa sobre els seus propis mecanismes de garantia de la confidencialitat de la informació intercanviada. Destaca també un altre Annex en què cada jurisdicció establix amb quines unes altres jurisdiccions intercanviarà informació – decisió que es pren, en part, a la vista dels Annexos anteriors. D'esta manera, l'intercanvi es basa en la garantia recíproca del compliment d'una sèrie d'estàndards, en particular pel que es refereix a a la seguretat i confidencialitat de la informació intercanviada. No obstant això, existixen també algunes jurisdiccions que no tenen interés a rebre informació, pel que només l'envien (“jurisdiccions no recíproques ”).

III. El CRS MCAA

El CRS MCAA mereix un estudi aparte, doncs va anar el primer MCAA a aparéixer, l'any 2014, i ha servit de model als subsegüents, pel que pot qualificar-se com el primer i possiblement principal dels MCAA .

En virtut del mateix, cada jurisdicció participant recopila informació sobre el comptes financers (principalment, però no exclusivament, comptes bancaris) que mantenen en ella els residents d'unes altres jurisdiccions participants, ja siguen persones físiques o jurídiques. Esta informació inclou dades sobre el compte, el seu saldo, els interessos que rep i el seu titular. A continuació, envia a cadascuna de les altres jurisdiccions la informació sobre els comptes que tenen en la jurisdicció remitent els residents fiscals en les jurisdiccions receptores. Tot açò té lloc anualment de manera automàtica.

Esta informació s'estructura segons el Common Reporting Standard, o estàndard comú d'informació (CRS), que dóna nom al MCAA . Es tracta d'un document emés per l'OCDE on es concreta com es recopilarà i intercanviarà la informació, en particular pel que es refereix a a les normes sobre diligencia deguda que han d'aplicar les entitats financeres obligades a transmetre-la a les administracions tributàries. El CRS MCAA es remet diverses vegades al mateix, de manera que les jurisdiccions participants estan obligades a complir amb ell.

L'OCDE també ha publicat comentaris al MCAA i al CRS , els quals, si bé no pot dir-se pròpiament que siguen vinculants, sí tenen un gran valor a efectes interpretatius.

Finalment, totes les jurisdiccions participants estan subjectes a un procés de revisió inter parixes per part del Fòrum Global sobre Transparència i Intercanvi d'Informació amb Fines Fiscals (Fòrum Global), un organisme multilateral auspiciat per l'OCDE i constat per 168 jurisdiccions que s'han compromés voluntàriament a aplicar normes globals de transparència i intercanvi d'informació i a sotmetre's a un procés de revisió inter parixes. Este procés de revisió té lloc abans que una jurisdicció comience a intercanviar informació en el marc del sistema CRS , i a partir d'aleshores, periòdicament; i es basa en uns Termes de Referència (ToR) i una Metodologia establits pel Fòrum Global. Comprén, entre altres aspectes, requisits de confidencialitat i seguretat de la informació.

IV. Conclusió

Per a orientar-se en el territori dels intercanvis automàtics d'informació amb països que no pertanyen a la Unió Europea, dins del sistema multilateral de l'OCDE, cal tindre en compte que la normativa que els regix s'estructura en diversos nivells. En primer lloc, trobem al MAC, de què depén cadascun dels MCAAs, de cadascun dels quals depenen al seu torn els seus Annexos. D'altra banda, específicament pel que es refereix a a l'intercanvi automàtic d'informació de comptes financers, trobem el CRS, a què es remet el MCAA corresponent, així com els comentaris al MCAA i al CRS . Finalment, no cal oblidar que l'efectiva aplicació d'este sistema és supervisada pel Fòrum Global segons seus ToR i la seua Metodologia.

D'altra banda, en cada cas serà necessari determinar quines normes concretes regixen els intercanvis amb cada jurisdicció, doncs fins i tot dins d'este sistema poden no ser les mateixes per a totes. I finalment, ha de recordar-se que, si bé este és probablement el principal sistema d'intercanvis d'informació, no és l'únic, sinó que existixen d'altres com el nord-americà FATCA o fins i tot sistemes bilaterals – però això és tema per a un altre article.

---

⁽¹⁾ Una altra font de complexitat és que alguns dels Estats part de la versió original del MAC no van ratificar la modificació, pel que respecte dels intercanvis amb els mateixos seguix regint la versió original. És el cas, per exemple, dels Estats Units d'Amèrica. ^(Tornar)