S'ha publicat recentment l'Estadística de PIMES societàries i no societàries amb les dades provisionals corresponents a 2024. Esta publicació és l'anàlisi més detallat que es pot tindre d'este tipus d'empreses, les més nombroses en el panorama empresarial.

L'estadística analitza el món de les pimes des del punt de vista de dos col·lectius: per una part, les empreses personals (o, més popularment, autònoms) que declaren els seus rendiments en l'IRPF en la modalitat d'estimació directa, i, per una altra, les societats de reduïda dimensió que declaren en l'impost sobre societats. En els termes utilitzats en l'estadística, les primeres són les pimes no societàries i les segones les pimes societàries.

Estos dos col·lectius són també objecte d'anàlisi en unes altres estadístiques. En el cas de l'empreses personals, l'Estadística de Rendiments d'activitats econòmiques permet una anàlisi detallada de l'activitat econòmica d'estes empreses i de la resta de persones físiques amb rendiments empresarials que declaren en unes altres modalitats, com és l'estimació objectiva, particularment important en el sector agrari. En el cas de les pimes societàries, es pot trobar més informació en els Comptes anuals en l'impost sobre societats, on figuren amb la resta del teixit empresarial d'aquell impost. I tant unes com unes altres formen part de l'univers d'empreses analitzat en l'Observatori de Marges Empresarials que, a més, oferix informació actualitzada trimestralment. La virtut de l'estadística exclusiva de pimes és la possibilitat de comparar entre col·lectius, en principi semblants, tant en número com en característiques.

Efectivament el nombre d'empreses d'un o un altre tipus és similar. El 2024 l'estadística estudia un total d'1.892.445 pimes, de les quals 932.445 són no societàries i 960.000 societàries. L'estructura sectorial també mostra pareguts, com es pot comprovar en el gràfic següent (referit, com a la resta de gràfics, excepte indicació, a l'exercici 2024):

Les majors diferències s'aprecien en el sector del comerç (amb major presència de les empreses personals) i en els altres servicis (en els que succeïx al contrari). En l'agricultura i ramaderia també hi ha un major pes dels autònoms i la diferència passaria a ser aclaparadora si s'inclogueren els agricultors que declaren en estimació objectiva (uns 800 mil).

A l'hora d'analitzar l'activitat en els dos grups d'empreses, també es poden trobar semblances en alguns punts rellevants. Per exemple, la taxa de valor afegit (mesura com el quocient entre el valor afegit i la producció) és pràcticament la mateixa a nivell agregat, encara que a nivell sectorial es detecten diferències significatives en algunes branques d'activitat. El següent gràfic il·lustra este punt.

Les grans diferències entre pimes societàries i no societàries es comencen a apreciar quan intervé el factor treball, que és gairebé el mateix que dir que les diferències es manifesten quan apareix la dimensió de l'empresa. En el següent gràfic es compara el percentatge que suposen les despeses de personal en unes i altres pimes.

En el gràfic la importància de les despeses de personal es mesura en relació amb el valor afegit generat en la producció. Dit d'una altra forma, la taxa diu quant d'aquell valor afegit correspon al factor treball (salaris, cotitzacions i altres conceptes assimilables). Com es veu, el pes en les pimes societàries d'este factor és molt major que en les no societàries. Relacionat amb açò està el marge brut d'explotació (la part del valor afegit que remunera al factor capital, dividit per la producció), major en les empreses més xicotetes que en les grans:

Este resultat sol resultar sorprenent quan es veuen per primera vegada este tipus de dades perquè tendix a identificar uns majors beneficis amb empreses més grans. Però el marge no mesura això exactament, sinó el benefici per unitat produïda. El que indica la diferència de marges entre pimes no societàries i societàries és la diferent forma de produir i generar beneficis, una cosa que depén de l'escala de producció de les empreses: a menor escala és necessari un major marge per a sobreviure. No cal oblidar que aquells beneficis que obtenen les empreses personals són, en realitat, la seua renda, el que no succeïx necessàriament en les pimes societàries.

També té interés en esta comparació veure quin és el pes de la fiscalitat a cada un dels col·lectius. Novament es pot observar alguna semblança, com és el nombre de pimes que tenen quota zero, gairebé la mitat d'elles en ambdós casos. Tret d'algun sector, en tots ells el comportament és molt pròxim:

On sí s'aprecien diferències és en el tipus efectiu sobre beneficis, superior, en general, en les pimes no societàries:

No sempre va anar així. Si s'analitza l'evolució d'algunes variables des de 2017 (primer any de l'estadística), s'observen canvis significatius, com a mínim en dos d'elles, com són el marge i el tipus efectiu. En l'últim gràfic es pot veure aquella evolució:

El marge brut va augmentar entre 2017 i 2024 en ambdós col·lectius i en la mateixa línia que mostren altres indicadors (com els que s'utilitzen en l'Observatori de Marges Empresarials ) en els que s'aprecia un clar canvi entre el període anterior a la pandèmia i el posterior. Pel que fa al tipus efectiu, la discrepància que es produïx entre unes i altres pimes el 2024 i que no s'advertia el 2027, ha de veure, entre altres factors, amb la diferent forma de tributació, amb escala progressiva en les pimes no societàries i amb tipus proporcional en les pimes societàries.