La posició de l'AEAT en els procediments d'insolvència

Presentació d'autoliquidacions en cas de falta de comptabilitat

Necessitat de denuncia del delicte tipificat en l'article 259.1.6º del Codi penal.

De vegades, l'administració concursal es troba amb situacions en les que el concursat i els seus administradors incomplixen el deure de col·laboració i informació contemplat en l'article 135 del TRLC.

En particular, aquella falta de col·laboració pot provocar conseqüències extremadament greus quan s'acompanya d'un incompliment de les obligacions mercantils i comptables bàsiques en la realització de l'activitat, el que determina que l'administració concursal no puga disposar de la informació imprescindible per a desenvolupar les funcions inherents a les seues facultats, com pot ser la presentació de declaracions i autoliquidacions tributàries.

Ni la legislació concursal ni la legislació tributària contemplen que la situació descrita puga eximir a la societat concursada de la gestió de la comptabilitat i de la presentació de les declaracions i autoliquidacions tributàries, pel que l'administració concursal haurà d'adoptar les mesures que corresponguen per al compliment d'estes obligacions. El plantejament de la qüestió referix que es tracta d'un concurs necessari, açò és, a sol·licitud dels creditors, però si s'ha dictat un acte judicial declarant el concurs és perquè l'anàlisi dels ingressos i les despeses de l'entitat, així com del seu actiu i passiu, han posat de manifest una situació d'insolvència i la possibilitat de suspendre pagaments. Per tant, hi ha una situació patrimonial de partida.

Davant el coneixement d'estos fets, la resposta per part de l'administració concursal ve prevista en l'article 443.5º del TRLC, en què s'assenyala que l'incompliment substancial de l'obligació de gestió de comptabilitat implica que, si més no, el concurs es qualificarà de culpable, el que ha de ser instat per l'administració concursal en l'informe de qualificació a presentar davant el jutge del concurs, amb les conseqüències que això comporta (possibilitat d'inhabilitació de les persones afectades i possibilitat d'embargar els seus béns i drets).

A més, hi ha la possibilitat de procedir a la immediata denuncia dels fets davant les autoritats de l'orde jurisdiccional penal, a l'estar tipificada esta conducta com un delicte d'insolvència punible en l'article 259.1 de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, el qual disposa:

“1. Serà castigat amb una pena de presó d'un a quatre anys i multa de huit a vint-i-quatre mesos qui, trobant-se en una situació d'insolvència actual o imminent, realitze alguna de les següents conductes:

(…)

6a Incomplisca l'haver de legal de portar comptabilitat, porte doble comptabilitat, o cometa en la seua gestió irregularitats que siguen rellevants per a la comprensió de la seua situació patrimonial o financera. També serà punible la destrucció o alteració dels llibres comptables, quan d'esta manera es dificulte o impedisca de manera rellevant la comprensió de la seua situació patrimonial o financera.

7a Oculte, destruïsca o altereu la documentació que l'empresari està obligat a conservar abans del transcurs del termini al que s'estén este haver de legal, quan d'esta manera es dificulte o impossibiliteu l'examen o valoració de la situació econòmica real del deutor.

8a Formule els comptes anuals o els llibres comptables d'una manera contrari a la normativa reguladora de la comptabilitat mercantil, de manera que es dificulte o impossibiliteu l'examen o valoració de la situació econòmica real del deutor, o incomplisca el deure de formular el balanç o l'inventari dins de termini.

9a Realitze qualsevol altra conducta activa o omissiva que constituïsca una infracció greu del deure de diligencia en la gestió d'afers econòmics i a la que siga imputable una disminució del patrimoni del deutor o mitjançant la qual s'oculte la situació econòmica real del deutor o la seua activitat empresarial.

2. La mateixa pena s'imposarà a qui, mitjançant alguna de les conductes a què es referix l'apartat anterior, causeu la seua situació d'insolvència.”

El propi article 259.3 del Codi penal assenyala que també és constitutiva de delicte la realització dels fets reflectits en l'apartat 1 quan s'hagueren comés per imprudència, imposant en aquell cas una pena de presó i multa de menor durada.

Segons aclarix l'apartat 5 del mateix article 259, es tracta d'un delicte que pot perseguir-se sense esperar a la conclusió del concurs i sense perjudici de la seua continuació, pel que no s'aprecia motiu algun que justifique que, davant el coneixement de fets constitutius del mateix per part de l'administració concursal, no es procedisca a la immediata denuncia per esta administració perquè siguen objecte d'anàlisi pels òrgans competents de l'orde jurisdiccional penal.

De ser dutes a terme ambdues actuacions per part de l'administració concursal, es tindran en compte les mateixes per l'Administració Tributària, juntament amb la resta de circumstàncies concurrents, a l'hora d'apreciar si s'ha obrat amb la diligencia necessària i determinar l'existència o no de responsabilitats tributàries derivades de la falta de presentació de les autoliquidacions per la inexistència d'informació comptable, conforme al que preveu els articles 41 i següents de la LGT.