4.2.53 Claus 00256 i 00278 exempció de rendes a l'estranger (Article 22 LIS)

L'article 22 de la LIS regula l'exempció de determinades rendes obtingudes a l'estranger a través d'un establiment permanent.

En aplicació del que disposa aquest article, el contribuent haurà de realitzar els següents ajustaments en les claus [00256] i [00278] «Exempció de rendes a l'estranger (art. 22 LIS)» de la pàgina 13 del model 200, complimentant, si escau,  les seves corresponents caselles de desglossament.

L'article 22.2 de la LIS ja establia que no s'integraran en la base imposable les rendes negatives obtingudes a l'estranger a través d'un establiment permanent, però per als períodes impositius que s'iniciïn a partir d'1 de gener de 2017, estableix que tampoc s'integraran en la base imposable les rendes negatives derivades de la transmissió del estableci­miento permanent.

Per tant, sobre la base del que disposa aquest article l'entitat haurà d'incloure en la clau [00256] d'augments l'import corresponent a aquestes rendes negatives.

No obstant això, l'article 22.2 de la LIS estableix en el seu últim paràgraf que seran fiscalment deduïbles les rendes negatives generades en cas de cessament de l'establiment permanent. En aquest cas, l'import de les rendes negatives es minorarà en l'import de les rendes positives netes obtingudes amb anterioritat i que hagin tingut dret a l'aplicació d'un règim d'exempció o de deducció per a l'eliminació de la doble imposició, per l'import de la mateixa.

En conseqüència, l'entitat haurà d'incloure aquest import en la clau [00256] d'augments.

En relació amb el règim regulat en l'article 22.1 i 2 de la LIS, cal tenir en compte el règim transitori previst en l'apartat 4 de la disposició transitòria setzena de la LIS segons el qual, en cas que un establiment permanent hagués obtingut rendes negatives netes que s'haguessin integrat en la base imposable de l'entitat en períodes im­positivos iniciats amb anterioritat a 1 de gener de 2013, l'exempció prevista en l'article 22 d'aquesta Llei o la deducció a què es refereix l'article 31 d'aquesta Llei només s'aplicaran a les rendes positives obtingudes amb posterioritat a partir del moment en què superin la quantia d'aquestes rendes negatives.

Així mateix, l'apartat 5 de la disposició transitòria setzena de la LIS estableix un altre ré­gimen transitori per als casos de transmissió d'un establiment permanent en períodes impositius que s'iniciïn a partir d'1 de gener de 2016, segons el qual la base imposable de l'entitat transmitent resident en territori espanyol s'incrementarà en l'import de l'excés de les rendes negatives netes generades per l'establiment permanent en períodes imposi­tivos iniciats amb anterioritat a 1 de gener de 2013 sobre les rendes positives netes generades per l'establiment permanent en períodes impositius iniciats a partir d'aquesta data, amb el límit de la renda positiva derivada de la transmissió del mateix.

En relació amb el que disposa l'article 22.1 i 2 de la LIS, l'article 22.3 d'aquesta Llei esta­blece que es considerarà que una entitat opera mitjançant un establiment permanent a l'estranger quan, per qualsevol títol, disposi fora del territori espanyol, de forma conti­nuada o habitual, d'instal·lacions o llocs de treball en els que realitzi tot o part de seu ac­tividad, o actuï en ell per mitjà d'un agent autoritzat per contractar en nom i per compte del contribuent, que exerceixi amb habitualitat aquests poders. En particular, s'entén que constitueixen establiments permanents aquells a què es refereix la lletra a) de l'apartat 1 de l'article 13 de la Llei de l'impost sobre la Renda de no Residents. Si l'establiment permanent es troba situat en un país amb el que Espanya tingui subscrit un conveni per evitar la doble imposició internacional, que li sigui d'aplicació, s'està al que d'ell resulti.

Així mateix, l'article 22.4 de la LIS estableix que es considerarà que un contribuent opera mitjançant establiments permanents diferents en un determinat país, quan realitzin ac­tividades clarament diferenciables i la gestió d'aquestes s'emporti de manera separada.

Finalment, segons el que disposa l'article 22.5 de la LIS, es consideraran rendes d'un es­tablecimiento permanent aquelles que el mateix hagués pogut obtenir si fora una entitat diferent i independent, tenint en compte les funcions desenvolupades, els actius utilitzats i els riscos assumits per l'entitat a través de l'establiment permanent.

A aquests efectes, es tindran en compte les rendes estimades per operacions internes amb la pròpia entitat en aquells supòsits en què així estigui establert en un conveni per evitar la doble imposició internacional que resulti d'aplicació.

L'article 22.6 de la LIS estableix que no s'aplicarà el règim previst en aquest article quan es donin, respecte de les rendes obtingudes a l'estranger, les circumstàncies previstes en l'article 21.9 de la LIS. L'opció a què es refereix la lletra c) d'aquest apartat s'exercirà per cada establiment permanent fora del territori espanyol, fins i tot en cas que existeixin diversos en el territori d'un només país.