Capítol 10. Règims especials: imputació i atribució de rendes
Normativa: Art. 6.2 e) Llei IRPF
Al costat dels rendiments (del treball, del capital i d'activitats econòmiques) i els guanys i pèrdues patrimonials, el tercer component de la renda del contribuent està constituït per les imputacions de renda establertes per llei.
Les imputacions de renda constitueixen un règim especial de tributació de la qual finalitat última consisteix en aconseguir la plena identificació entre la base imposable i la capacitat econòmica del contribuent, assegurant amb això la màxima eficàcia en l'aplicació de la progressivitat de l'IRPF
La materialització de les imputacions de renda com categoria fiscal es realitza incorporant, per una part, rendes que la Llei de l'IRPF presumeix que es deriven de la titularitat de determinats béns immobles urbans i, per una altra, fent tributar al contribuent soci o partícip per les rendes obtingudes a través d'entitats interposades.
La Llei de l'IRPF, sota la denominació de règims especials, incorpora les següents categories d'imputació i atribució de rendes:
- Règim d'imputació de rendes immobiliàries
- Règim d'atribució de rendes
- Imputació de rendes de les agrupacions d'interès econòmic, espanyoles i europees, i de les unions temporals d'empreses
- Imputació de rendes en el règim de transparència fiscal internacional
- Imputació de rendes per la cessió de drets d'imatge
- Règim especial de treballadors desplaçats a territori espanyol
- Imputació de rendes per socis o partícips d'institucions d'inversió col·lectiva constituïdes en paradisos fiscals
- Règim especial: Guanys patrimonials per canvi de residència
- Cas pràctic