Salta al contingut principal
Manual pràctic de Renda 2021.

1. Existència d'una alteració en la composició del patrimoni del contribuent

A títol d'exemple, constitueixen alteracions en la composició del patrimoni del contribuent les següents:

  • Les transmissions oneroses o lucratives de béns o drets. Entre les primeres poden citar-se, com exemples, les vendes d'habitatges, locals comercials, places de garatge, finques rústiques, accions, etc. i, entre les segones, les herències, llegats i donacions.

  • La incorporació al patrimoni del contribuent de diners, béns o drets que no derivin d'una transmissió prèvia. És el cas, entre d'altres, de l'obtenció de premis de qualsevol tipus, ja siguin en metàl·lic o en espècie, de subvencions, etc.

  • Les permutes de béns o drets.

  • Les pèrdues degudament justificades en elements patrimonials.

Per contra, la Llei estima que no existeix alteració en la composició del patrimoni i, per tant, no es produirà guany o pèrdua patrimonial alguna en les següents operacions, sempre que l'adjudicació es correspongui amb la respectiva quota de titularitat:

  1. Divisió de la cosa comuna.

  2. Dissolució de la societat de guanys o extinció del règim econòmic matrimonial de participació.

  3. Dissolució de comunitats de béns o separació de comuners.

    Excessos d'adjudicació en la dissolució  de les comunitats de béns o separació de comuners

    Perquè l'exercici de l'acció de divisió de la cosa comuna o la dissolució de les comunitats de béns no impliqui una alteració en la composició del patrimoni, cal que les adjudicacions que es duguin a terme en desfer-se la indivisió o en l'extinció del condomini es corresponguin amb la quota de titularitat, ja que, en cas que s'atribueixin a un dels copropietaris o comuners béns o drets per major valor al que correspongui a la seva quota de titularitat, existirà una alteració patrimonial en l'altre o altres copropietaris o comuners, podent-se generar, si escau i en funció de les variacions de valor que hagués pogut experimentar l'immoble, un guany o una pèrdua patrimonial independentment de què existeixi o no existeixi compensació en metàl·lic, import del qual es determinarà, d'acord amb el que disposa l'article 34 de la Llei de l'IRPF, per diferència entre els valors d'adquisició i de transmissió, valors que venen definits en els articles 35 i 36 de la Llei de l'IRPF, per a les transmissions oneroses i lucratives, respectivament, que es desenvolupen en l'apartat “Determinació de l'import dels guanys o pèrdues patrimonials: normes generals” d'aquest Capítol.

    En aquests tres supòsits (divisió de la cosa comuna, dissolució de la societat de guanys o extinció del règim econòmic matrimonial de participació i dissolució de comunitats de béns o separació de comuners) no podrà ser procedent-se a l'actualització dels valors dels béns o drets rebuts, per la qual cosa aquests conservaran els seus originaris valors i dates d'adquisició.

  4. Així mateix, d'acord amb el que estableix la disposició addicional divuitena de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social (BOE del 31), s'estimarà que no existeix alteració en la composició del patrimoni en l'entrega dels valors en préstec ni en la devolució d'uns altres tants valors homogenis al venciment del préstec en els termes i amb els requisits establerts en l'esmentada disposició addicional.

    Tingui-se en compte que la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats (BOE del 28), ha derogat pel que fa només a aquest impost, amb efectes 1 de gener de 2015, l'apartat 2 de la disposició addicional divuitena de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, que estableix el règim tributari aplicable a les operacions de préstec de valors. Per tant, el tractament fiscal previst en l'esmentada disposició addicional divuitena de la Llei 62/2003 quan el prestadora o prestatari sigui un contribuent per l'IRPF es manté vigent.

Important: respecte als excessos d'adjudicació en la dissolució  de les comunitats de béns o separació de comuners ha de tenir-se en compte  la Resolució del Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) de 7 de juny de 2018, Reclamació número 00/02488/2017, recaiguda en recurs extraordinari d'alçada per a unificació de criteri, criteris dels quals es  recullen en el  quadre resum  al que pot accedir al final del capítol.