En general: transmissió de valors no cotitzats

Norma específica de valoració

Quan l'alteració en  el valor de patrimoni procedeixi de la transmissió a títol onerós de valors no admesos a negociació en algun dels mercats regulats de valors definits en la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d'abril de 2004, relativa als mercats d'instruments financers, que siguin representatius de la participació en fons propis de societats o entitats, el guany o pèrdua patrimonial es computarà per la diferència entre el seu valor d'adquisició i el valor de transmissió.

Tingui-se en compte que la Directiva 2004/39/CE ha estat derogada amb efectes de 3 de gener de 2017 per la Directiva 2014/65/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de maig de 2014, relativa als mercats d'instruments financers. Aquesta, en el seu article 94, disposa que les referències a la Directiva 2004/39/CE s'entendran fetes a la Directiva 2014/65/UE.

• Valor de transmissió

Es considerarà com a valor de transmissió, llevat de prova de què l'efectivament satisfet es correspon amb el que haurien convingut parts independents en condicions normals de mercat, el major dels dos següents:

1. El valor del patrimoni net que correspongui als valors transmesos resultant del balanç  corresponent a l'últim exercici tancat amb anterioritat a la data de la meritació de l'Impost.

2. El que resulti de capitalitzar al tipus del 20 per 100  la mitjana dels resultats dels tres exercicis socials tancats amb anterioritat a la data de meritació de l'Impost. A aquest últim efecte, es computaran com beneficis els dividends distribuïts i les assignacions a reserves, excloses les de regularització o d'actualització de balanços.

   El valor de transmissió així calculat es tindrà en compte per determinar el valor d'adquisició dels valors o participacions que correspongui a l'adquirent.

• Valor d'adquisició

En la determinació del valor d'adquisició han de tenir-se en compte les següents particularitats:

1. Valor d'adquisició en cas de transmissió de drets de subscripció.

   Per determinar el valor d'adquisició de les accions transmeses únicament es deduirà l'import dels drets de subscripció alienats abans del 23 de març de 1989, data d'entrada en vigor del Reial Decret llei 1/1989, de 22 de març (BOE de 23 de març).

   L'alienació de drets de subscripció preferent derivats d'aquesta classe d'accions  determina que l'import obtingut tingui en qualsevol cas la consideració de guany patrimonial  per al transmitent durant el període impositiu en què es produeixi aquesta transmissió, sense que pugui computar-se, en aquests casos, un valor d'adquisició d'aquests drets i per al qual es prendrà com a període de permanència el comprès entre el moment de l'adquisició del valor del que sigui procedent el dret i el de la transmissió d'aquest últim.

2. Valor d'adquisició de les accions parcialment alliberades.

   Quan es tracti d'accions parcialment alliberades, el valor d'adquisició de les mateixes serà l'import realment satisfet pel contribuent.

3. Valor d'adquisició de les accions totalment alliberades.

   En el cas d'accions totalment alliberades, el valor d'adquisició, tant d'aquestes com de les que siguin procedents, serà el que resulti de repartir el cost total entre el nombre de títols, tant els antics com els alliberats que corresponguin. Aquests últims tindran, a l'efecte del període de permanència, la mateixa antiguitat que les accions de procedència.

• Identificació dels títols transmesos

Per poder individualitzar els títols alienats, especialment quan no s'hagués transmès la totalitat dels posseïts, la Llei estableix un criteri especial, segons el qual  quan existeixin valors homogenis i no s'alienin tots, s'entén que els transmesos pel contribuent són aquells que va adquirir en primer lloc  (criteri FIFO).