Subvencions corrents i de capital: distinció

Els ajuts públics donen lloc a un diferent tractament tributari segons la qualificació que sigui procedent atorgar a les mateixes: Subvencions corrents i de capital.

Subvencions de capital

Les subvencions de capital són aquelles que tenen com a finalitat primordial la d'afavorir la instal·lació  o inici de l'activitat, així com la realització d'inversions en immobilitzat (edificis,  maquinària, instal·lacions, etc.), o despeses de projecció plurianual i s'imputen com a ingrés en la mateixa mesura en què s' amortitzin les inversions o les despeses realitzades amb càrrec a les mateixes.

Per tant, la subvenció tindrà el caràcter de subvenció de capital sempre que tingui com a finalitat el finançament d'immobilitzat o capital fix de l'empresari o professional. No obstant això, si el seu objecte és garantir, durant l'inici de l'activitat, uns ingressos mínims o compensar despeses de l'exercici, haurà de tractar-se com una subvenció corrent.

Les subvencions de capital s'imputaran com a ingressos de l'exercici en proporció a la dotació a l'amortització efectuada durant aquell període per als esmentats elements o, si escau, quan es produeixi la seva alienació, correcció valorativa per deteriorament o baixa en balanç, encara que el contribuent hagi optat prèviament pel criteri d'imputació temporal de cobraments i pagaments o criteri de caixa, donada la seva especialitat i la remissió que la Llei de l'IRPF efectua a la normativa específica de l'impost sobre societats i aquesta, al seu torn, al resultat comptable. Sentències del Tribunal Suprem núm. 392/2022, de 29 de març, i 398/2022, de 30 de març, recaigudes, respectivament, en els recursos de cassació núm. 3679/2020 (ROJ: STS 1456/2022) i 8193/2020 (ROJ: STS 1285/2022).

No obstant això, en aquells casos en què els béns no siguin susceptibles d'amortització, la subvenció s'aplicarà com a ingrés íntegre de l'exercici en què es produeixi l'alienació o la baixa en inventari de l'actiu finançat amb aquesta subvenció, aplicant la reducció del 30 per 100 pròpia dels rendiments obtinguts de forma notòriament irregular en el temps.

Subvencions corrents

Les subvencions corrents són aquelles que es concedeixen normalment per garantir  una rendibilitat mínima o compensar pèrdues ocasionades en l'activitat i  es computen  en la seva totalitat com un ingrés més del període en què es meriten. És a dir, quan es reconegui en ferm la concessió de la subvenció i es quantifiqui la mateixa, independentment del moment en què es percebi la mateixa.

No obstant això, si el contribuent hagués optat pel criteri de cobraments i pagaments, en els termes previstos en l'article 7.2 del Reglament de l'IRPF, que estableix l'opció d'utilitzar el criteri de cobraments i pagaments per imputar temporalment els ingressos i les despeses derivats de rendiments d'activitats econòmiques, la subvenció haurà d'imputar-se durant el període impositiu en què es produeixi el corresponent cobrament de la mateixa.