Salta al contingut principal
Manual pràctic de Renda 2022.

Concepte i requisits de la imputació de rendes immobiliàries

Concepte

Tenen la consideració de rendes immobiliàries imputades aquelles rendes que el contribuent ha d'incloure en la seva base imposable per ser propietari o titular d'un dret real de gaudi sobre béns immobles que reuneixin els requisits que s'enumeren a continuació.

També genera rendes immobiliàries imputades la titularitat d'un dret real d'aprofitament per torns sobre béns immobles urbans, en els termes que, també, més endavant es comenten.

En ambdós casos, ha de tractar-se d'immobles que no generin rendiments del capital ni estiguin afectes a activitats econòmiques.

Important: la concessió del dret d'ús de places d'aparcament per a residents no genera la imputació de rendes immobiliàries, al no constituir aquesta concessió un dret real.

Requisits de la imputació de rendes immobiliàries

La imputació de rendes immobiliàries està condicionada al fet que els immobles dels que aquestes rendes presumptes deriven compleixin els següents requisits:

  • Que es tracti de béns immobles urbans qualificats de tals en l'article 7 del text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2004, de 5 de març (BOE de 8 de març), no afectes a activitats econòmiques.

  • Que es tracti d'immobles rústics amb construccions que no resultin indispensables per al desenvolupament d'explotacions agrícoles, ramaderes o forestals, no afectes a activitats econòmiques.

    El  concepte d'elements patrimonials afectes  a activitats econòmiques es comenta en el Capítol 6.

  • Que no generin rendiments del capital . Els rendiments del capital poden derivar de l'arrendament de béns immobles, negocis o mines o de la constitució o cessió de drets o facultats d'ús o gaudi sobre béns immobles.

    Els rendiments del capital  es comenten en el  Capítol 4  (Rendiments del capital immobiliari) i  Capítol 5  (Rendiments de capital mobiliari) d'aquest manual

    Tingui-se en compte que els béns immobles que no es trobin arrendats ni subarrendats, però que estiguin destinats a ser-ho (immobles en expectativa de lloguer), generen imputació de renda immobiliària. Sentència del Tribunal Suprem de 25 de febrer de 2021, recaiguda en recurs de cassació núm. 1302/2020 (ROJ: STS 910/2021).

    A diferència de l'anterior, quan l'immoble es troba afecte al desenvolupament de l' activitat econòmica d'arrendament de manera exclusiva, no existirà obligació d'imputar rendes immobiliàries, encara que part del període impositiu l'immoble no es trobi arrendat, però sí en expectativa de lloguer.

  • Que no constitueixin l'habitatge habitual del contribuent. A aquests efectes, s'entenen que formen part de l'habitatge habitual del contribuent les places de garatge adquirides conjuntament amb l'immoble fins a un màxim de dos.

    Tampoc és procedent la imputació de rendes immobiliàries prevista en l'article 85 de la Llei de l'IRPF per l'habitatge familiar (de la que sigui propietaris ambdós marits al 50 per 100), quan en cas de separació, la nul·litat i el divorci, el seu ús, d'acord amb l'article 96 del Codi civil, s'atribueixi per l'autoritat judicial a l'excònjuge i, si escau, als fills en de la qual companyia quedin, encara que aquesta no constitueixi l'habitatge habitual de l'altre progenitor.

  • Que no es tracti de sòl no edificat, immobles en construcció ni d'immobles que, per raons urbanístiques, no siguin susceptibles d'ús.

    En el cas d'un immoble buit ocupat il·legalment per tercers en contra de la voluntat del propietari, i una vegada iniciat un procediment de desnonament pel propietari de l'immoble i sempre que la mateixa quedi degudament acreditada, es considera que no és procedent la imputació de renda immobiliària des del moment en què es va iniciar aquest procediment, sense necessitat d'esperar a la seva resolució.

Recordi: el règim d'imputació de rendes no té en compte la utilització efectiva del segon habitatge sinó la seva disponibilitat a favor del seu titular, limitant la Llei de l'IRPF els casos en els que no és procedent la imputació de rendes immobiliàries únicament als següents: afectació de l'immoble a una activitat econòmica, que l'immoble generi rendiments de capital, que es trobi en construcció i que no sigui susceptible d'ús per raons urbanístiques.