8.2.2.1.Import dels guanys i pèrdues patrimonials
L'import dels guanys o les pèrdues patrimonials és:
En el supòsit de transmissió onerosa o lucrativa, la diferència entre el valor d'adquisició i el valor de transmissió dels elements patrimonials.
En els altres supòsits, el valor de mercat dels elements patrimonials o de les parts proporcionals, si escau.
Si s'haguessin efectuat millores (art. 34.2 Llei) en els elements patrimonials transmesos, es distingirà la part del valor d'alienació que correspongui a cada component del mateix.
VALOR D'ADQUISICIÓ (art. 35 i 36 Llei)
El valor d'adquisició estarà format per la suma dels següents conceptes:
El import real pel qual l'esmentada adquisició s'hagués efectuat.
Quan l'adquisició hagués estat a títol lucratiu es prendrà per import real el que resulti de l'aplicació de les normes de l'Impost sobre Successions i Donacions (art. 36 Llei) sense que pugui excedir del valor de mercat.
En les adquisicions lucratives d'empreses o participacions a què es refereix l'apartat 6 de l'article 20 de la Llei 29/1987, de 28 de desembre, de l'Impost sobre Successions i Donacions, el donatari se subrogarà en la posició del donant respecte dels valors i dates d'adquisició dels esmentats béns (art. 36 Llei).
El cost de les inversions i millores efectuades en els béns adquirits i els despeses i tributs inherents a l'adquisició, exclosos els interessos, que haguessin estat satisfets per l'adquirent.
En les condicions reglamentàriament establertes, aquest valor es minorarà en l'import de les amortitzacions.
VALOR DE TRANSMISSIÓ (art. 35.3 Llei)
El valor de transmissió serà el import real pel qual l'alienació s'hagués efectuat.
Per import real del valor d'alienació es pren el satisfet efectivament, sempre que no sigui inferior al normal de mercat, ja que en aquest cas prevaldrà aquest.
D'aquest valor es deduiran els despeses i tributs inherents a la transmissió en el que resultin satisfets pel transmitent.
Quan la transmissió hagués estat a títol lucratiu prendrà per import real el que resulti de l'aplicació de les normes de l'Impost sobre Successions i Donacions
AMORTIZACIONES (art. 40 Rgl.)
El valor d'adquisició dels elements patrimonials transmesos s'ha de minorar en l'import de les amortitzacions fiscalment deduïbles i s'ha de computar en tot cas l'amortització mínima, independentment de l'efectiva consideració d'aquesta amortització com a despesa.
A aquest efecte, es considera amortització mínima la resultant del període màxim d'amortització o el percentatge fix que correspongui, segons cada cas.
Únicament podrà minorar-se l'amortització quan es tracti de la transmissió d'elements patrimonials pels quals hagi pogut computar-se com a despesa deduïble, és a dir, fonamentalment en els següents supòsits:
Transmissió de béns immobles que estiguin o hagin estat arrendats (i, en el seu cas, amb els mobles entregats conjuntament amb ells).
Transmissió d'elements patrimonials que sigui o hagi estat afecta a una activitat econòmica desenvolupada pel contribuent
Transmissió de béns mobles, negocis o mines que hi siguin o hagin estat arrendats.
No s'ha de computar amortització en el supòsit de béns immobles no arrendats, o altres elements patrimonials diferents dels assenyalats anteriorment, en els quals no hagi estat deduïble fiscalment cap quantitat en concepte d'amortització.