Preguntes freqüents sobre la declaració informativa de pagaments transfronterers (06/02/2024)
Saltar índex de la informacióContingut de la declaració informativa sobre pagaments transfronterers
En la declaració informativa sobre pagaments transfronterers, model 379, es declaren els pagaments que tinguin la condició de transfronterers, quan en un trimestre un proveïdor de serveis de pagament hagi prestat al mateix beneficiari més de 25 serveis de pagaments transfronterers.
Un pagament és transfronterer a l'efecte de l'obligació informativa en els següents casos:
-
Quan l'ordenant estigui establert en un estat membre i el beneficiari estigui establert en un altre Estat membre.
-
Quan l'ordenant estigui establert en un Estat membre i el beneficiari estigui establert en un territori tercer.
No es considera pagament transfronterer a l'efecte d'aquesta obligació informativa, i per tant no ha de declarar-se en el model 379, un pagament ordenant del qual estigui ubicat en un territori tercer, encara que el beneficiari estigui ubicat en un Estat membre.
Es considerarà que la ubicació de l'ordenant es troba al país que correspongui (article 166 quinquies LIVA):
-
Al número IBAN del compte de pagament de l'ordenant o a qualsevol altre mitjà identificatiu que permeti identificar inequívocament i proporcionar la ubicació de l'ordenant. en absència d'aquests mitjans identificatius;
-
En absència els mitjans identificatius del punt anterior, al codi BIC o a qualsevol altre codi identificador de l'entitat que identifiqui inequívocament i proporcioneu la ubicació del proveïdor de serveis de pagament que actuï en nom de l'ordenant.
Es considerarà que la ubicació del beneficiari es troba al país que correspongui (article 166 quinquies LIVA)::
-
Al número IBAN del compte de pagament del beneficiari o a qualsevol altre mitjà identificatiu que permeti identificar inequívocament i proporcionar la ubicació del beneficiari, o en absència d'aquests mitjans identificatius;
-
En absència dels mitjans identificatius del punt anterior, al codi BIC o a qualsevol altre codi identificador de l'entitat que identifiqui inequívocament i proporcioneu la ubicació del proveïdor de serveis de pagament que actuï en nom del beneficiari.
No. Els pagaments efectuats per ordenants situats a les Canarias, Ceuta i Melilla no han de declarar-se en el model 379.
No, ja que han de considerar-se pagaments nacionals.
No.
Si es considera que tant l'ordenant com el beneficiari es troben fora de la UE, el pagament queda exclòs de l'obligació de declaració.
Sí. Han de declarar-se tots els pagaments no només els que superin el llindar.
La Directiva sobre serveis de pagament defineix el compte de pagament com un compte mantingut a nom d'un o més usuaris de serveis de pagament, que s'utilitza per a l'execució de transaccions de pagament. (veure faq 3.7).
Sempre que un compte s'utilitzi amb aquella fi, els pagaments cap a o des d'aquell compte estan dins l'àmbit de la declaració informativa sobre pagaments transfronterers, independentment del nom d'aquell compte o de si aquell compte s'utilitza també per a uns altres fins. El nom d'un compte no és rellevant com a tal.
Si d'acord amb les regles aplicades per a la ubicació d'ordenant (veure FAQ 5.3) i beneficiari (veure FAQ 5.4), es considera que el pagament és transfronterer i el beneficiari rep més de 25 pagaments transfronterers durant el trimestre, llavors ha de declarar-se en el model 379.
La forma jurídica o l'estatut o la condició dels ordenants i beneficiaris no afecten a l'obligació de declarar.
Per tant, els pagaments efectuats a persones que no tinguin la condició d'empresari o professional hauran de declarar-se si es compleixen totes les condicions definides en l'article 166 quater de la LIVA.
Els intermediaris de pagament, com els proveïdors de serveis de pagament de cobrament, són intermediaris entre el comerciant i els proveïdors de serveis de pagaments de l'ordenant (que poden ser bancs o emissors de targetes de crèdit o d'altres).
El proveïdor de serveis de pagaments dels ordenants transfereix els pagaments al compte del proveïdor de serveis de pagaments intermediari i, posteriorment, aquest transfereix els fons al compte del comerciant en una sola liquidació.
Quan l'intermediari tingui l'autorització per operar com proveïdor de serveis de pagament, podrà actual com proveïdor de serveis de pagament de l'ordenant o del beneficiari i comunicarà els pagaments quan es compleixin les condicions establertes en l'article 166 quater de la LIVA.
Sí, sempre que els ordenants estiguin situats en un Estat membre i el beneficiari rebi més de 25 pagaments transfronterers en un trimestre natural determinat, tots els pagaments transfronterers entraran en l'àmbit d'aplicació del càlcul del llindar i de l'obligació d'informació.
Els pagaments executats per un ordenant en un Estat membre i un beneficiari en el mateix Estat membre (pagaments nacionals) no entren en l'àmbit de presentació d'informes.