Preguntes freqüents sobre la declaració informativa de pagaments transfronterers (06/02/2024)

Estan obligats a presentar la declaració informativa sobre pagaments transfronterers els proveïdors de serveis de pagaments Estat del qual membre d'origen o d'acollida sigui el Regne d'Espanya, quan en un trimestre natural prestin més de 25 serveis de pagaments transfronterers a un mateix beneficiari.

No obstant això, el proveïdor de serveis de pagament que actuï en nom de l'ordenant no informarà d'aquells pagaments en els que com a mínim un dels proveïdors de serveis de pagament que actuï en nom del beneficiari es trobi ubicat en un Estat membre. Aquests pagaments, si bé no han de declarar-se en el model 379, hauran de computar-se a l'efecte de calcular el nombre de serveis de pagament oferts a un mateix beneficiari dins cada trimestre.

La Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l'impost sobre el valor afegit, no s'aplica a les Canarias, (quant territori exclòs de l'harmonització dels impostos sobre el volum de negocis) ni a Ceuta i Melilla (quant territoris no compresos en la Unió Duanera).

En conseqüència, els proveïdors de serveis de pagament que prestin exclusivament serveis de pagament a les Canarias, Ceuta i Melilla no estan obligats a presentar la declaració informativa sobre pagaments transfronterers.

La Directiva de l'IVA segueix aplicant-se a Irlanda del Nord, però només pel que fa  a  les  mercaderies  (Annex  3  del Protocol sobre Irlanda i Irlanda del Nord).

Per tant, els proveïdors de serveis de pagaments ubicats a Irlanda del Nord han de considerar-se establerts en un tercer país.

En conseqüència, per als pagaments a beneficiaris ubicats a Irlanda del Nord, el proveïdor de serveis de pagaments de l'ordenant ubicat a Espanya tindrà l'obligació d' informar sempre que  es  compleixin  les  condicions  establertes  en  l' article  166  quater  de  la  Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l'impost sobre el valor afegit.

Mònaco, Akrotiri i Dhekelia han de considerar-se tercers països a l'efecte de la declaració informativa sobre pagaments transfronterers.

Per tant, per als pagaments a beneficiaris ubicats en Akrotiri, Dhekelia i Mònaco, el proveïdor de serveis de pagaments de l'ordenant ubicat a Espanya tindrà l'obligació d'informar sempre que es compleixin les condicions establertes en l'article 166 quater de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l'impost sobre el valor afegit.

La Directiva de l'IVA no s'aplica als següents tercers territoris que formen part del territori duaner de la Comunitat:

• Muntanya Athos.

• Les Illes Canàries.

• Els territoris francesos a què es refereixen l'article 349 i l'article 355, apartat 1, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (Guadalupe, Guaiana Francesa, Martinica, Mayotte, Reunió, San Martín);

• Les illes Åland.

• Les Illes del Canal;

• Campione d'Italia;

• Les aigües italianes del llac de Lugano.

A més, la Directiva no s'aplica als següents territoris que no formen part del territori duaner de la Comunitat:

• La illa de Heligoland.

• El territori de Büsingen.

• Ceuta.

• Melilla.

• Livigno.

Els territoris francesos d'ultramar, les Antilles Neerlandeses, les Illes Feroe i Grenlàndia es tracten també com tercers països i tampoc se'ls apliquen les normes de l'IVA.

Per tant:

• Els pagaments efectuats per ordenants situats en els tercers territoris esmentats anteriorment (enumerats en l'article 6 de la Directiva de l'IVA) queden fora de l'àmbit d'aplicació de l'obligació d'informació.

• Els pagaments a beneficiaris situats en qualsevol dels tercers territoris esmentats anteriorment, procedents d'ordenants situats en territori IVA espanyol, entren en l'àmbit de l'obligació d'informació. Aquests pagaments han de ser reportats pel proveïdor de serveis de pagaments de l'ordenant.

Els proveïdors de serveis de pagaments dels països del EEE poden obtenir una llicència de pagament en el seu país d'origen i utilitzar normes de passaport per prestar serveis de pagament a la UE fins i tot sense una presència física en cap dels Estats membres. En aquell cas, els proveedorWA de serveis de pagaments en països del EEE podrien estar subjectes a l'obligació d'informar quan prestin serveis de pagament en els Estats membres de la UE en els següents casos:

• El proveïdor de serveis de pagaments del EEE que actua com proveïdor de serveis de pagaments de l'ordenant en el territori IVA espanyol: declararà en el model 379 els pagaments d'aquell ordenant a qualsevol tercer país (inclosos els països del EEE);

• El proveïdor de serveis de pagaments del EEE que actua com proveïdor de serveis de pagaments del beneficiari en el territori IVA espanyol: declararà en el model 379 els pagaments rebuts d'uns altres Estats membres.