Saltar al contingut principal
Manual pràctic de Patrimoni 2022.

Introducció

L'impost sobre el patrimoni es va establir per la Llei 19/1991, de 6 de juny, i va anar materialment exigible fins l'1 de gener de 2008, data a partir de la qual la Llei 4/2008, de 23 de desembre, per la qual se suprimix el gravamen de l'impost sobre el patrimoni, es generalitza el sistema de devolució mensual en l'impost sobre el valor afegit i s'introduïxen altres modificacions en la normativa tributària (BOE de 25 de desembre), va eliminar l'obligació de contribuir pel mateix, mitjançant la fórmula d'establir una bonificació estatal del 100 per 100 sobre la seua quota íntegra i de derogar les obligacions formals relatives a l'autoliquidació de l'Impost, la presentació de la declaració i, si escau, el pagament del deute tributari.

No obstant això, els efectes de la crisi econòmica, van portar a la seua recuperació, amb caràcter temporal a través del Reial decret-llei 13/2011, de 16 de setembre (BOE de 17 de setembre) que contemplava inicialment el seu restabliment només per als anys 2011 i 2012.

A partir del seu restabliment  es va anar  prorrogant la seua aplicació per als successius exercicis fins que la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2021 (BOE de 31 de desembre) en la seua disposició derogatòria primera ha vingut a establir el manteniment amb caràcter indefinit de l'impost sobre el patrimoni. Per fer-ho, es deroga amb efectes 1 de gener de 2021 l'apartat segon de l'article únic del Reial decret-llei 13/2011.