Els impostos meritats i els ingressos tributaris

El 2020 els impostos meritats van disminuir un 9,1% (Quadre 1.4). En el cas dels quatre grups principals d'impostos la caiguda va anar una mica menor, d'un 8,7% (Quadre 1.3). La taxa és similar a la que van registrar els ingressos tributaris (-8,8 %). Les diferències conceptuals que separen estes mesures es van anul·lar el 2020 (pas merite a caixa en el Gràfic 1.17). Cal tindre en compte que, respecte a la meritació, la variació dels ingressos en caixa es va veure afectada, de forma positiva, per l'impacte dels canvis normatius i de gestió (en particular per les devolucions extraordinàries que es van fer el 2019), però, de forma negativa, pel pagament de les elevades sol·licituds de devolució que s'havien presentat durant aquell any i es van realitzar el 2020.

Com s'acaba de dir, una de les raons per les quals els ingressos es van moure a un ritme diferent del que es va observar en els impostos meritats, i en general de la trajectòria que van seguir els indicadors d'activitat i consum, va anar l'impacte que van tindre el 2020 els canvis normatius i de gestió. Estos van influir en la taxa de variació dels ingressos en el conjunt de l'any (el seu efecte es va estimar en 2.940 milions, 1,4 punts de creixement), però sobretot van afectar a la seua distribució dins de l'any ja que els més rellevants van consistir en l'ajornament del pagament.

A l'analitzar les mesures normatives i de gestió, el primer que s'ha de fer és separar dos blocs clarament diferenciats. D'una banda, s'inclourien les mesures alienes a la COVID que en bona part eren, a més, prèvies a l'aparició d'este. L'impacte d'este grup de mesures va anar positiu per valor de gairebé 4.000 milions. Per un altre, estarien les mesures de diferent tipus que es van anar prenent des de mitjan març, la major part d'elles per tal de limitar els efectes de la pandèmia sobre les obligacions dels contribuents. En conjunt estes mesures van restar un poc més de 1.000 milions a la recaptació. El característic d'estes altres mesures va anar que en molts casos suposaven l'ajornament o el retard del pagament, de manera que el seu impacte va anar molt desigual al llarg de l'any, arribant a suposar durant els primers mesos de seu entrada en vigor una pèrdua d'ingressos de més de 4.300 milions, moderant-se progressivament l'impacte durant els mesos posteriors segons s'anaven ingressant aquelles obligacions ajornades.

Pel que fa a les mesures sense relació amb la COVID, bona part no són impactes propis de 2020, sinó de 2019, però que s'han de tindre en compte a l'afectar a la taxa de variació entre ambdós anys. En esta situació estan les devolucions per la prestació de maternitat en l'IRPF, les derivades de sentencies en l'impost sobre societats i en l'Impost sobre Successions i Donacions, i els abonaments pels DTA (Actius per Impost Diferit) també en Societats. Totes elles van anar realitzades de manera extraordinària el 2019, alterant negativament la comparació amb l'any anterior i al contrari el 2020. Altres impactes, encara que es produïren el 2020, eren també conseqüència de decisions anteriors. Va anar el cas de l'efecte el 2019 sobre la quota anual de l'IRPF de la liquidació de l'impost associat a les prestacions per maternitat pagades el 2018 (abans de la sentencia) i de l'ampliació de les deduccions familiars (iniciada el 2018, però completada en la declaració de 2019 presentada el 2020); de l'augment dels ingressos per la recuperació de l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica; de l'increment en la recaptació de l'Impost sobre Hidrocarburs pel desplaçament a 2020 de part dels ingressos derivats del canvi en la tarifa autonòmica que va tindre lloc el 2019; i de les pèrdues pel Gravamen sobre Loteries a l'elevar-se el llindar d'exempció. A més, es van registrar ingressos i devolucions extraordinàries en l'impost sobre societats per sentencies dictades el 2020; en els primers l'import va anar de 1.081 milions i en les segones de 406 milions (els interessos generats per la declaració d'inconstitucionalitat del RDL 2/2016 que va modificar la forma de càlcul dels pagaments fraccionats).

Per part seua, les mesures aprovades per a combatre les conseqüències de la COVID es poden agrupar en tres tipus. En primer lloc, estan les mesures destinades a facilitar el compliment de les obligacions fiscals. En este grup s'inclouen el retard en la presentació d'autoliquidacions des del 15 d'abril al 20 de maig per a empreses amb volum d'operacions inferior a 600 mil euros (RDL 14/2020); la concessió d'ajornaments a empreses amb un volum d'operacions no superior als 6 milions d'euros i deute tributari inferior a 30 mil euros (RDL 7/2020), a aquelles amb deutes derivades de declaracions duaneres (exceptuat l'IVA; RDL 11/2020) i als contribuents a l'espera de la concessió del finançament recollida en el RDL 8/2020 (RDL 15/2020); i la suspensió de terminis dels deutes tributaris (RDL 8/2020 i RDL 15/2020), derivades, entre d'altres, dels venciments dels acords d'ajornament i fraccionament concedits amb anterioritat a l'estat d'alarma (terminis que, en els moments de confinament estricte, amb el tancament d'oficines, podien ser difícils de complir). En els tres casos es tracta d'un ajornament dels pagaments per part dels contribuents. Per això, l'impacte inicial que van tindre estes mesures es va anar diluint amb el pas dels mesos. La primera mesura (endarrerisc en la presentació de les autoliquidacions) va anar, en este sentit, un cas extreme: l'impacte negatiu es va produir el mes d'abril i es va recuperar per complet el maig. En els altres dos (ajornaments i suspensió) l'impacte inicial (2.584 milions i 1.629, respectivament) es va anar reduint conforme s'anaven ingressant les quantitats ajornades, especialment durant els mesos d'octubre i novembre, coincidint amb el final del termini de sis mesos concedit. No totes les quantitats van anar recuperades l'any, de manera que l'impacte anual va anar negatiu.

Pel que fa al cas cal aclarir que la xifra d'ajornaments comentada anteriorment (2.584 milions) no es correspon estrictament amb els sol·licitats a l'empara del RDL 7, 11 i 15 (per valor de 2.511 milions) a l'incloure's també uns altres ajornaments que, sense ajustar-se a les condicions d'aquell RDL, es van qualificar de de caràcter extraordinari respecte a l'evolució normal de la sèrie. A efectes pràctics la diferència entre considerar una o una altra xifra és poc important, sobretot considerant que el ritme de recuperació dels dos tipus d'ajornaments va anar similar (fins final d'any es va recuperar aproximadament el 92% dels imports implicats en els ajornaments concedits).

El segon tipus de mesures van anar aquelles que tenien com a objectiu el de reduir els pagaments fraccionats de les xicotetes empreses. Açò es va fer a través de dos vies. La primera va anar la possibilitat de canviar la forma de liquidació dels pagaments fraccionats, opció que va anar aprovada en el RDL 15/2020. Este RDL permetia, d'una banda, aplicar en l'IRPF l'estimació directa el 2020 sense impedir la tornada a l'estimació objectiva el 2021, i, per un altre, en l'impost sobre societats passar a tributar segons els beneficis realment obtinguts en lloc de fer-ho per l'última quota anual presentada. En este últim cas, en el primer pagament es van poder acollir els contribuents amb volum d'operacions inferior a 600 mil euros i des del segon pagament també aquells amb volum d'operacions menor de 6 milions. La segona via va anar l'eliminació en l'estimació objectiva del còmput com dies d'exercici de l'activitat, dels dies naturals en els que haguera estat declarat l'estat d'alarma (RDL 15/2020).

I el tercer tipus de mesures van anar les relacionades amb l'IVA, que es van presentar de tres formes: possibilitat de canvi en la forma de liquidació i eliminació dels dies en estat d'alarma per als subjectes passius acollits al Règim Simplificat (RDL 15/2020), a semblança dels contribuents en estimació objectiva de l'IRPF; aplicació del tipus zero en les entregues, importacions i adquisicions intracomunitàries de béns necessaris per a combatre els efectes de la COVID destinataris dels quals anaren entitats públiques, clíniques i centres hospitalaris o entitats privades de caràcter social (RDL 15/2020; en principi des del 22 d'abril fins el 31 de juliol, encara que posteriorment va anar prolongat); i la rebaixa del tipus al 4% als llibres, periòdics i revistes digitals (RDL 15/2020). També es van aprovar d'altres rebaixes de tipus a l'IVA (al 4% per a les màscares quirúrgiques quan el destinatari és diferent dels que es beneficien del tipus del 0 %), però per seu data d'aprovació (RDL 34/2020, de 17 de novembre) els seus efectes només es van començar a notar en els ingressos el 2021.

Detallant per figures l'impost meritat i els ingressos, el 2020 l'IRPF meritat va anar pràcticament igual al de 2019 (+0,1%; Quadre 2.1). La lleugera caiguda de les rendes de les famílies es va compensar amb l'augment del tipus efectiu, incremente que va obeir més als canvis en la composició de l'impost que a este efecte de mesures normatives, que, en termes de merite, afligixes van tindre impacte.

Les retencions sobre les rendes del treball i activitats econòmiques van créixer un 1% (Quadre 2.3). El creixement va anar el mateix que en els salaris, encara que amb una clara diferència entre els privats (que van caure un 1,8 %) i els públics (que van augmentar un 8,1%, més que el 2019). També en les pensions el creixement el 2020 va anar superior al registrat el 2019 (5,1% vs. 4,9 %). Per part seua, les retencions de capital van disminuir un 18,1% el 2020 (Quadre 2.1). D'elles, les retencions per rendes de capital mobiliari (lligades a l'evolució dels dividends) van disminuir un 23,9% i les retencions per arrendaments (locals principalment) van caure un 12,1%, mentre que les retencions derivades dels guanys patrimonials obtinguts en fons d'inversió es van incrementar en un 14,3%. Finalment, els pagaments fraccionats van perdre un 13,3%. Estos pagaments sí es van veure afectats per les mesures normatives dirigides als empresaris en mòduls (possibilitat de canvi de modalitat, eliminació del còmput dels rendiments dels dies en estat d'alarma, reducció general del 20% i especial del 35% per a algunes activitats). El seu impacte s'estima en 87 milions.

Els ingressos per IRPF van assolir el 2020 la xifra de 87.972 milions, un 1,2% més que el 2019. Els ingressos es van beneficiar de la comparació amb l'any 2019 en el que es va realitzar la major part de les devolucions lligades a les prestacions de maternitat. En conjunt, esta i altres mesures van aportar gairebé 1.100 milions (Quadre 1.5) a l'increment dels ingressos, de manera que, sense ells, el creixement de la recaptació hauria sigut pròxim a zero, similar al de l'impost meritat. Va haver-hi partides amb un bon comportament com les retencions públiques (salaris i pensions), el resultat de la declaració anual i, encara que amb aportació marginal, les retencions per fons d'inversió. La resta d'ingressos (retencions del treball en el sector privat, pagaments fraccionats de les empreses personals, retencions per rendes de capital mobiliari i per arrendaments) van disminuir com a conseqüència de la situació general.

El 2020 l'impost sobre societats meritat va disminuir un 21,6% (Quadre 3.1). La major part de l'impost procedix dels pagaments fraccionats, que van caure un 25,4%. La caiguda va anar major en els grups consolidats (-37,6 %) degut, d'un costat, als seus pitjors resultats i, d'un altre, a la importància que habitualment té el pagament mínim sobre els beneficis en estes empreses. En la resta, els pagaments de les grans empreses que no pertanyen a grups es van reduir un 15,7% i els de les pimes un 5,1%.

Els ingressos per l'impost sobre societats van disminuir fins els 15.858 milions, un 33,2% menys que el 2019. Un intervinc de la caiguda dels ingressos va anar conseqüència de la gestió de les devolucions i d'uns altres elements al marge de l'evolució dels beneficis. El 2020 es van realitzar les devolucions de l'exercici 2018, molt elevades pels alts pagaments fraccionats que es van fer aleshores. A més, el 2019 el ritme de devolucions va anar inferior a l'habitual (Quadre 3.3). Si es corregix este impacte negatiu, juntament amb el positiu que van proporcionar alguns ingressos extraordinaris i el causat per la comparació amb l'any 2019 en el que va haver-hi devolucions extraordinàries (Quadre 1.5), el descens seria d'al voltant del 23%, més d'acord amb l'impost meritat.

L'IVA meritat durant el període va caure un 13,6% el 2020, alguna cosa més que la despesa subjecte, donada la lleugera baixada que es va produir en el tipus efectiu (Quadre 4.1). L'IVA brut es va reduir un 10,8%, però les sol·licituds de devolució van caure a un ritme molt menor (-2,9 %), per l'avanç de les sol·licituds de devolució anual presentades pel col·lectiu de declarants més fortament afectat per la crisi provocada per la pandèmia. El menor descens de les devolucions explica la major caiguda de l'IVA net.

La recaptació per IVA va descendir un 11,5%, fins els 63.337 milions (Quadre 4.2). La caiguda va anar menys intensa que a l'IVA meritat, degut, d'una banda, a què la recaptació del primer trimestre de 2020 i part de la del segon correspon a meritacions que encara no estaven afectats per la crisi de la COVID i, per un altre, a l'increment dels ingressos associats als majors ajornaments sol·licitats.

Els Impostos Especials meritats van anar un 13,3% inferiors als de 2019 (Quadre 5.1). Totes les figures van disminuir. L'Impost sobre Hidrocarburs va perdre un 17% del meritat un any abans (Quadre 5.5). El comportament de cadascun dels principals productes permet veure el diferent grau en el que es van veure afectats per la caiguda de l'activitat i les limitacions a la mobilitat: -20,9% en gasolina (lligada al consum),-17,2% en gasoil d'automoció (més relacionat amb el transporte) i +0,8% en gasoil bonificat (labors agrícoles i pesqueres, i calefacció). L'Impost sobre Labors del Tabac va disminuir un 4,2% (Quadre 5.6), concentrant-se la caiguda en els cigarrets (-5,4 %; a la resta de labors l'impost va créixer un 5,5 %). L'Impost sobre l'Electricitat es va contreure un 9,7% (Quadre 5.7). La seua evolució va anar similar a la dels hidrocarburs, seguint el ritme de les restriccions, però sempre amb caigudes més moderades, fins i tot malgrat la disminució dels preus, degut al seu major vinculació amb el consum de les llars. En els impostos sobre l'alcohol la caiguda va anar molt pronunciada: -30,4% en l'Impost sobre l'Alcohol i Begudes Derivades (Quadre 5.2) i-12% en l'Impost sobre la Cervesa (Quadre 5.3). Les raons d'estos descensos es troben en les limitacions d'afore en l'hostaleria i la restauració i en les restriccions a la mobilitat que es van establir, en diferents graus, des que va començar el primer estat d'alarma. L'Impost sobre el Carbó va tornar a reduir-se, en esta ocasió un 57,5%, encara que seu caiguda nada va haver de veure amb la situació provocada per la pandèmia, sinó, com ja va succeir el 2019, amb l'abandonament del carbó com primera matèria en la generació d'electricitat.

La recaptació per Impostos Especials es va reduir fins els 18.790 milions, un 12,1% per davall dels ingressos registrats el 2019. Van disminuir alguna cosa menys que l'impost meritat gràcies al pas del període de merite al de caixa (esta inclou dades positives de 2019 i no els últims negatius de 2020, que passen a 2021). Les mesures normatives i de gestió (les restes de la tarifa autonòmica en l'Impost sobre Hidrocarburs i les aprovades per a facilitar el compliment de les obligacions tributàries) afligixes aporten uns milions.

Els ingressos de les figures diferents dels quatre principals van ascendir a 8.095 milions el 2020, un 12,6% per davall del recaptat el 2019. Tret dels impostos mediambientals i en l'Impost sobre Successions i Donacions (uns altres ingressos del Capítol I), ambdós casos afectats per canvis normatius o de gestió el 2019, a la resta de les figures els ingressos van disminuir. En l'Impost sobre la Renda dels No Residents la caiguda va anar del 36,2%. Estos ingressos ja havien descendit el 2019, però la situació econòmica general i el descens dels dividends en particular van provocar que les pèrdues s'accentuaren. Els impostos mediambientals (Quadre 6.2) van augmentar un 37,1%, encara que degut exclusivament a la menor recaptació de 2019 com a conseqüència del RDL 15/2018 que va suprimir temporalment l'Impost sobre el Valor de la Producció Elèctrica durant el quart trimestre de 2018 i el primer de 2019, trimestres ambdós que havien d'haver-se ingressat durant aquell any. És per això que esta figura, la de més pes dins de la tributació classificada com mediambiental, va créixer un 59,7%. La recaptació (1.146 milions) va anar, tanmateix, molt inferior a la que era normal anys abans (prop dels 1.500 milions). També els ingressos de l'Impost sobre Gasos Fluorats van quedar, per tercer any consecutiu, per davall dels obtinguts l'any anterior (-16,7% el 2020). Quant a unes altres figures del capítol II, en els Impostos sobre Trànsit Exterior (Quadre 6.3) els ingressos van disminuir un 16,2%, en coherència amb la dràstica reducció que va patir el comerç internacional, i en l'Impost sobre les Primes d'Assegurances (Quadre 6.4) van romandre pràcticament iguals als de 2019 (-0,3 %), afavorits per l'avançament d'algunes operacions a 2020 (per a evitar la pujada del tipus vigent des de 2021), que va compensar la caiguda de la resta de l'any. Quant als ingressos del Capítol III, van descendir un 21,2% (Quadre 0), amb caigudes del 33,3% en les taxes i del 10,5% en els altres ingressos. La primera va tindre bàsicament dos causes (Quadre 6.6): la menor producció d'energia elèctrica d'origen hidràulic el 2019 (Canon per l'aprofitament d'aigües continentals per a la producció d'energia elèctrica) i els problemes de gestió, alguns d'ells conseqüència de les mesures preses per a combatre la pandèmia (Taxa Radioelèctrica, Taxa d'Expedició de DNI i passaports i Taxa de Telecomunicacions).