La setmana passada, l'Agència Tributària va publicar quatre estadístiques: dimarts es van publicar l'estadística de comerç exterior de febrer i l'avanç mensual de l'impost sobre matriculació de vehicles corresponent al mes de març, i dimecres l'estadística amb la informació de 2019 de la declaració país per país de multinacionals amb matriu espanyola i l'informe setmanal de vendes interiors diaris. Després del començament de la publicació a finals d'any d'este últim, ja es pot dir que no hi ha setmana de l'any en la que l'Agència Tributària no publique una o diverses estadístiques.

Com es veu, a més, la temàtica és molt diversa; la informació cobrix des de les dades anuals que estan obligades a proporcionar les multinacionals fins les vendes diàries que declaren les empreses incloses en el sistema de Subministrament Immediat d'Informació (SII) de l'IVA. Des de les anàlisi més estructurals als més pròxims a l'actualitat, a l'economia gairebé en temps real.

Precisament l'informe de vendes diàries dóna idea de la rellevància que té la informació que acumula l'Agència Tributària en les seues labors de gestió i la importància que té compartir públicament aquella informació. Durant la pandèmia les dades que proporcionaven les empreses permetien fer un seguiment diari del que estava succeint en un moment de dificultat per a mantindre els sistemes habituals d'informació. I després dels moments més durs de confinament va permetre monitorar els avanços i retrocessos que s'anaven produint. Com exemple, el següent gràfic mostra com es veia dia a dia l'evolució de l'economia el 2020 i 2021 en comparació de la situació prèvia a la pandèmia i com es veu fins hui mateix. Amb el fitxer que posa a disposició pública l'Agència Tributària i fent un zoom per dies o per activitats, es poden arribar a veure fenòmens molt específics com va anar la tempesta Filomena o l'atur en el sector del transporte de mercaderies per carretera.

Les labors estadístiques que desenvolupa l'Agència Tributària no es poden entendre com una cosa al marge de les seues pròpies funcions. Entre estes figuren les labors de previsió i seguiment de la recaptació, que es traduïxen, d'una banda, en l'elaboració de l'avantprojecte d'ingressos dels pressupostos generals de l'Estat i, per un altre, en els informes (mensuals i anual) de recaptació, a més de les notes d'anàlisi sol·licitades pels diversos òrgans directius. Per a complir adequadament amb aquelles funcions cal construir i mantindre bases de dades que resumisquen de manera adequada l'enorme flux d'informació que genera la gestió tributària. Així, darrere de les previsions pressupostàries i de l'anàlisi dels ingressos que sistemàticament realitza l'Agència Tributària estan les estadístiques dels principals impostos i, suportant a estes, les bases de dades individuals procedents de les declaracions tributàries que servixen, a més, per a la microsimulació de canvis normatius que permeten calcular l'impacte d'estos en els ingressos.

La informació de la que disposa l'Agència Tributària és també posada a disposició d'uns altres organismes de les Administracions públiques en el marc de la col·laboració interadministrativa prevista en les lleis i en els diferents convenis d'intercanvi d'informació per a fins estadístics i tributaris subscrits per l'Agència Tributària. En este sentit, cal destacar la col·laboració des de fa 25 anys amb l'Institut Nacional d'Estadística (INE), col·laboració que s'ha anat ampliant al llarg del temps i que hui dia suposa que 49 operacions estadístiques que realitza l'INE es beneficien de la informació procedent de l'Agència Tributària. I el mateix es pot dir dels instituts d'estadística de les comunitats autònomes o, en un sentit similar, de les mostres de declarants que l'Institut d'Estudis Fiscals posa a disposició dels investigadors.

Però les col·laboracions no només es referixen a temes estadístics, també es produïxen en la gestió d'assumptes d'uns altres Ministeris. En este sentit, l'Agència Tributària ha participat – elaborant estudis preliminars, simulacions i anàlisi prèvies –, per exemple, en el disseny de la política de beques, en l'establiment de l'Ingrés Mínim Vital, en la construcció del sistema de preus del lloguer del Ministeri de Transportes, Mobilitat i Agenda Urbana, en la modificació del sistema de cotització a la Seguretat Social dels autònoms, en l'anàlisi del copagament farmacèutic o en diferents projectes de la  AIReF.

L'exposat és una sintètica mostra de l'obstinació lloc per l'Agència Tributària, i específicament pel seu Servici d'Estudis Tributaris i Estadístiques, a millorar dia a dia la informació estadística tributària disponible amb la lògica finalitat de possibilitar la realització d'anàlisis precises i facilitar l'adopció de decisions bé fundades en el desplegament i aplicació del sistema tributari del nostre país.