En els últims anys, hem assistit a importants avanços en el panorama de l'intercanvi internacional d'informació fiscal que s'ha convertit d'esta manera en una potent ferramenta perquè les Administracions tributàries puguen disposar de la informació transfronterera i puguen d'esta manera garantir l'aplicació efectiva del sistema tributari.

Després de la fita de l'establiment de l'estàndard de l'intercanvi automàtic de comptes financers en un gran nombre de jurisdiccions (en este moment, 108), l'agenda internacional ha continuat impulsant nous intercanvis automàtics d'informació que perseguixen una major transparència en les operacions transfrontereres.

En este sentit, cal citar el Projecte OCDE/G20 sobre l'erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis (conegut com "BEPS"), que va establir, en la seua Acció 5, l'intercanvi dels "tax rulings" al amparo del Convenio de Asistencia Administrativa Mutua en Materia Fiscal y de los Convenios bilaterales para evitar la doble imposición. En el ámbito de la Unión Europea, este nuevo intercambio quedó establecido a través de la Directiva 2015/2376 de 8 de diciembre de 2015 (conocida como DAC3). De esta forma, la Agencia Tributaria viene recibiendo información sobre "tax rulings" i acords previs sobre preus de transferència emesos per les Administracions tributàries estrangeres amb efectes a Espanya.

Així mateix, per tal de millorar i incrementar el nivell de transparència fiscal internacional i que les Administracions tributàries disposen d'informació relativa a la distribució mundial de rendes, impostos pagats i altres indicadors de la ubicació de l'activitat econòmica entre les jurisdiccions fiscals en les que operen els grans grups multinacionals, l'Acció 13 BEPS va establir l'obligació de què estos grups presenten anualment un informe "País per País" (conegut com "Informe CbC"). Estos grans grups multinacionals són aquells en els que l'import net del volum de negoci consolidada supere els 750 milions d'euros.

En l'àmbit de l'OCDE, este intercanvi té lloc a l'empara de l'Acord multilateral entre Autoritats competents per a l'intercanvi d'informes País per País, que va anar subscrit inicialment per un total de 31 signants el 27 de gener de 2016, entre els quals es trobava Espanya. En l'àmbit de la Unió Europea, l'intercanvi de l'informe"País per País" va quedar establit en una nova reforma de la Directiva de Cooperació de la UE, la Directiva (UE) 2016/881 del Consell, de 25 de maig de 2016 (coneguda com DAC4). Amb els Estats Units, l'intercanvi dels informes CbC es realitza a l'empara d'un Acord bilateral firmat el 2017.

A partir del primer intercanvi CbC de juny de 2018, l'Agència Tributària ve intercanviant anualment estos informes "País per País" amb un número cada vegada major de països i jurisdiccions. Hui dia, els signants d'este Acord Multilateral ascendixen a un total de 92 jurisdiccions. Una nova iniciativa impulsada pel Fòrum de pràctiques fiscals perjudicials de l'OCDE, en el marc de l'esmentada Acció 5 del projecte BEPS, ha suposat que Espanya estiga rebent des de l'any 2021 de determinats territoris informació relativa al compliment del requisit d'activitat substancial.

Juntament amb tot l'anterior, en l'àmbit de la Unió Europea, el 2020 es va començar a rebre informació sobre determinats mecanismes transfronterers de planificació fiscal que impliquen a diversos Estats Membres, de conformitat amb el que estableix la Directiva (UE) 2018/822 del Consell de 25 de maig de 2018 (DAC6). No obstant això, no ha sigut fins 2021 quan este intercanvi s'ha generalitzat entre tots els Estats Membres.

Este nou intercanvi ha permés que l'Agència Tributària dispose d'informació sobre els mecanismes de planificació fiscal que afecten a residents a Espanya, declarats en qualsevol Estat membre de la Unió Europea per l'intermediari que facilite estos mecanismes o, en determinats supòsits, pel mateix contribuent interessat. Esta major transparència facilitarà tant la prevenció com la correcció de comportaments evasors o elusius sustentats en este tipus de mecanismes.

Addicionalment, cabria citar que, el 4 de març de 2021 va entrar en vigor l'Acord Internacional en matèria de fiscalitat i protecció dels interessos financers entre el Regne d'Espanya i el Regne Unit de La Gran Bretanya i Irlanda del Nord en relació amb Gibraltar, de 4 de març de 2019, en què, una vegada produït el BREXIT, queda establit un nivell equivalent d'intercanvi d'informació, incorporant-se a més una cooperació reforçada en relació amb este territori.

Finalment, ha d'esmentar-se la setena ampliació de la Directiva de Cooperació Administrativa operada per la Directiva 2021/514 del Consell de 22 de març de 2021 (DAC7) que ha establit l'obligació d'obtenció i intercanvi automàtic d'informació dels operadors de plataformes digitals. Esta Directiva es troba pendent de transposició en este moment. El primer intercanvi d'informació tindrà lloc el 2024 i permetrà que les Administracions tributàries puguen comptar amb informació sobre els ingressos obtinguts a través d'estes plataformes pels seus residents, així com en relació amb els immobles situats en el seu territori. No hi ha dubte de què això suposarà un gran avanç en la transparència de les operacions realitzades a través d'estos nous actors de l'economia globalitzada. De forma paral·lela, en l'àmbit de l'OCDE, ja s'han aprovat les regles model i comentaris d'este nou intercanvi i s'està treballant molt intensament perquè prompte es puga firmar el futur Acord Multilateral d'Autoritats Competents.

Quant a projectes futurs però que es troben força avançats, cal citar els treballs que s'estan duent a terme en relació amb el futur intercanvi relatiu als criptoactivos que, en l'àmbit de l'OCDE, suposarà un nou Acord multilateral d'Autoritats competents. Estos treballs van discorrent de forma paral·lela i coordinada amb la Unió Europea que, d'esta manera, donarà llum a la vuitena reforma de la Directiva de Cooperació de la UE. Al mateix temps, s'està aprofitant per a impulsar conjuntament la primera modificació de l'estàndard CRS, als efectes que incloga els nous actius financers, així com l'experiència adquirida en estos set anys transcorreguts des de la seua adopció.

Tots estos nous intercanvis automàtics internacionals d'informació juntament amb els existents, amb intercanvis internacionals de prèvia petició i els intercanvis espontanis complementats amb els projectes ja en marxa, conformen un escenari molt diferent de l'existent anys endarrere, possibilitant que la informació amb transcendència tributària situada a l'estranger siga compartida entre les diverses Administracions tributàries.

Conclourem assenyalant que és el consens i l'enfocament multilateral el que ha permés el notable desenvolupament experimentat en els últims anys per l'intercanvi d'informació que, si bé és un intrument tradicional, ha demostrat una gran capacitat d'adaptació als nous reptes derivats de la globalització, erigint-se en un element fonamental este en les noves iniciatives del panorama fiscal internacional.