El "nou" article 29.2.j) de la Llei general tributària. Motius i desenvolupament
Mitjançant la Llei 11/2021, de 9 de juliol, coneguda de manera abreujada com "de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal", s'afegix a l'article 29.2 de la Llei general tributària (LGT) una nova lletra j), que establix l'obligació, per als productors, comercialitzadors i usuaris, de què els sistemes i programes informàtics o electrònics que suporten els processos comptables, de facturació o de gestió dels qui desenvolupen activitats econòmiques, garantisquen la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres, sense interpolacions, omissions o alteracions de les que no quede la deguda anotació en els sistemes mateixos. A més, en concordança amb esta regulació, s'establix un règim sancionador específic, en l'article 201 bis de la citada Llei, derivat de la mera producció d'estos sistemes o programes, o la tinença dels mateixos sense l'adequada certificació.
La finalitat d'este precepte és múltiple. A més d'evitar la producció i tinença de programes i sistemes informàtics que permeten la manipulació de les dades comptables i de gestió, com es contempla en l'exposició de motius de la Llei 11/2021, s'associen a ella unes altres de molt diferent naturalesa, com per exemple, el donar un notable impuls a la modernització i digitalització del teixit empresarial espanyol i, molt especialment, de les pimes, de les microempreses i dels autònoms, alhora que afavorir el compliment tributari i la lluita contra el frau i, al mateix temps, assegurar una connexió senzilla, barata, segura i eficient entre els ciutadans i l'Administració en entorns digitalitzats.
Els països del nostre entorn han adoptat solucions equivalents a la que es vol implementar a Espanya. Estes iniciatives es troben en línia, d'altra banda, amb les recomanacions efectuades des d'institucions internacionals com l'OCDE. Així, han sigut implantades normatives i tècniques estrictes, que han anat evolucionat en paral·lel a l'avanç tecnològic des de fa prop de quaranta anys, cercant diferents objectius i mesures de control i seguretat amb el principal objecte de dificultar el frau mitjançant la utilització de mitjans informàtics que oculten o falsifiquen informació de les factures emeses i facilitar la comprovació d'unes dades que, per la seua naturalesa digital, són volàtils, duplicables i fàcilment manipulables de formes molt difícils de detectar.
En el nou article 29.2.j) de la LGT es preveu que reglamentàriament es podran establir les especificacions tècniques que hagen de reunir estos sistemes informàtics, així com la necessitat de què estiguen degudament certificats i la utilització de formats estàndard per a la seua llegibilitat. En este sentit, es troba en tramitació un projecte de reial decret pel qual s'aprova el Reglament que establix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suporten els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació. El tràmit d'informació pública va finalitzar el passat 14 de març.
En línies generals, el projecte de Reglament deixa autonomia als obligats tributaris, desenvolupadors i comercialitzadors per a implementar els sistemes informàtics de facturació, sempre que estos complisquen una sèrie de requisits que garantisquen els principis d'integritat, inalterabilitat, traçabilitat, accessibilitat, llegibilitat i conservació que establixen la LGT i el propi Reglament i que han de ser objecte de desenvolupament mitjançant ordre ministerial. Este compliment es garantix mitjançant una declaració responsable de què el sistema informàtic complix amb el que disposa la LGT, en el Reglament i en les especificacions de desenvolupament. D'altra banda, els obligats tributaris que reunisquen els requisits que s'establisquen mitjançant ordre ministerial podran utilitzar, si escau, l'aplicació informàtica que desenvolupe l'Administració tributària.
Note's que, en uns altres països del nostre entorn, per a evitar l'existència del conegut com programa de doble ús, s'establix l'obligatorietat d'utilització de determinats elements de programa o maquinari impostos o certificats per l'autoritat fiscal o per tercers o l'obligatorietat en determinats casos d'emissió de facturació electrònica, amb remissió automàtica d'informació de les factures a l'Administració tributària.
El projecte de Reglament que es comenta establix que per a cada factura ha de generar-se automàticament en el sistema informàtic un registre d'alta – i, si escau, d'anul·lació –, que conté alguna de les dades de la factura a la que fa referència, d'acord amb el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, aprovat pel Reial decret 1619/2012. També han d'incorporar-se al registre elements que garantixen que es complixen els principis fixats en la LGT, com és l'empremta o "hash" del registre anterior i el moment en el que es genera el registre de facturació. El registre a més haurà de ser firmat electrònicament.
El Reglament preveu que els obligats tributaris puguen remetre voluntàriament a l'Agència Tributària per mitjans electrònics tots els registres de facturació generats per estos sistemes. Els sistemes informàtics que remeten els registres de facturació es consideren – en l'esborrany de Reglament – com "sistemes d'emissió de factures verificables" o "Sistemes VERI*FACTU". Estos sistemes VERI*FACTU tenen característiques específiques que determinen, per la seua pròpia existència, que complixen per definició els requisits d'integritat, inalterabilitat, traçabilitat, accessibilitat, llegibilitat i conservació. Tampoc precisaran realitzar la firma electrònica dels registres de facturació.
En el projecte de reial decret que aprova el Reglament s'establix a més una modificació del Reglament de facturació, a l'incorporar en la seua redacció que les factures, siguen simplificades o no, que hagen sigut expedides pels sistemes informàtics de facturació a què es referix el Reglament, han d'incloure una representació gràfica de certes dades de la factura, mitjançant un codi "QR". Amb la incorporació del codi "QR" en la factura es vol facilitar la possibilitat que el seu receptor puga proporcionar de forma voluntària, utilitzant un dispositiu apropiat amb capacitat per a la lectura del codi i de transmissió i recepció de dades, determinada informació d'esta a l'Agència Tributària, al captar amb el dispositiu el codi "QR".
En definitiva, l'aprovació i aplicació del Reglament permetrà, mitjançant estos sistemes i programes informàtics o electrònics que suporten els processos de facturació d'empresaris i professionals, a mitjà termini, un significatiu estalvi dels costos de compliment tributari; al mateix temps que es reforça la responsabilitat corporativa dels productors, fabricants i desenvolupadors d'estos sistemes i programes que emeten les declaracions de responsabilitat.