Salta al contingut principal
Manual pràctic de Renda 2022.

Delimitació de l'obligació de declarar en l'IRPF

Important: a l'efecte de la determinació de l'obligació de declarar no es tenen en compte les rendes exemptes.

Delimitació positiva

Estan obligats a presentar la declaració per l'IRPF de l'exercici 2022, els següents contribuents :

a. Els  que hagin obtingut en l'exercici rendes superiors a les quanties que per a cada classe o font s'assenyalen més avall.

b. Els que, independentment de la quantia i naturalesa o font de les rendes obtingudes, tinguessin dret a aplicar el règim transitori de la deducció per inversió en habitatge habitual, la deducció per doble imposició internacional, o bé hagin realitzat aportacions a patrimonis protegits de les persones amb discapacitat, plans de pensions, plans de previsió assegurats, plans de previsió social empresarial, assegurances de dependència o mutualitats de previsió social que redueixin la base imposable, quan exercitin el corresponent dret.

c. Los  no obligats a declarar per raó de la quantia i naturalesa o font de la renda obtinguda en l'exercici, que sol·licitin la devolució derivada de la normativa de l'IRPF  que, si escau, els correspongui (entre altres casos per raó de les retencions i ingressos a compte suportats o per raó de les deduccions per maternitat, família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec).

La liquidació provisional que, si escau, pugui practicar l'Administració tributària a aquests contribuents no podrà implicar cap obligació diferent de la restitució del prèviament retornat més l'interès de demora a què es refereix l'article 26.6 de la LGT. Tot això  sens perjudici de la posterior comprovació o investigació que, si escau,  pugui realitzar l'Agència Estatal d'Administració Tributària.

En relació amb la LGT  vegeu la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

Beneficiaris de l'ingrés mínim vital: d'acord amb el que disposa l'article 36.1.f) i 2.c) de la Llei 19/2021, de 20 de desembre, per la qual s'estableix l'ingrés mínim vital, les persones titulars de l'ingrés mínim vital  i totes les persones integrants de la unitat de convivència estan obligades, per mantenir la prestació de l'ingrés mínim vital, a presentar anualment la declaració corresponent a l'IRPF, independentment del fet que compleixin o no els requisits establerts en l'article 96 de la Llei de l'IRPF per a l'obligació de declarar.

A aquests efectes, la unitat de convivència és la definida en l'article 6 de la Llei 19/2021, de 20 de desembre.

Quan formin part de la unitat de convivència de l'ingrés mínim vital menors d'edat, aquests hauran de presentar declaració de forma individual o conjunta amb els seus progenitors (si és l'opció de tributació de la unitat familiar) i, per a ell, poden accedir al servei d'ajuda Renda Web, autenticant-se de la següent manera:

(*) En el cas de declaració conjunta, s'haurà de consignar el NIF del menor però no serà necessària la seva autenticació amb RENØ o Cl@ve, llevat que el menor obtingui renda.

  • Amb referència (RENØ). 

    Tingui en compte que si el menor no va presentar declaració d'IRPF l'any anterior, necessita ser titular o cotitular d'un compte bancari (IBAN) oberta a nom seu a 31 de desembre de 2022 (per a Renda 2022) per poder ser identificat.

  • Amb Cl@ve PIN.

    Per poder registrar-se en Cl@ve, els menors d'edat han d'acudir amb el seu DNI en vigor  expedit per la Direcció General de Policia, acompanyats de qui exerceixi la seva pàtria potestat amb la documentació que acrediti la seva identificació i la pàtria potestat.

    No poden registrar-se en Cl@ve amb un NIF K.

La declaració d'aquests menors d'edat també podrà ser presentada en el seu nom:

  • Pels representants legals (normalment els pares) amb el seu propi sistema d'autenticació (certificat electrònic o Cl@ve), si prèviament s'han inscrit en el  Registre de successions i representacions legals de menors i incapacitats.

    Vegeu la Resolució de 18 de maig de 2010, de la Direcció General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària, en relació amb el registre i gestió d'apoderament i el registre i gestió de les successions i de les representacions legals de menors i incapacitats per a la realització de tràmits i actuacions per Internet davant l'Agència Tributària (BOE de 21 de maig).

  • Per un col·laborador social o per un funcionari públic habilitat (atenció presencial en oficines) on no és necessària la identificació amb Cl@ve PIN ni referència perquè el que signa és el col·laborador o el funcionari amb el seu certificat.

  • Per un funcionari públic habilitat (atenció telefònica) prèvia identificació del menor amb Cl@ve PIN o número de referència per a la seva atenció  (RENØ).

Delimitació negativa

No estan obligats a presentar declaració per la quantia i naturalesa de les rendes obtingudes:

1. Els contribuents rendes de les quals siguin procedents exclusivament de les següents fonts, sempre que no superin cap dels límits que en cada cas s'assenyalen, en tributació individual o conjunta:

A. Rendiments íntegres del treball (incloses, entre d'altres, les pensions i havers passius, compresos els procedents de l'estranger, així com les pensions compensatòries i les anualitats per aliments no exempts) import del qual no superi la quantitat de:

• 22.000 euros anuals, amb caràcter general.

• 14.000 euros anuals, en els supòsits següents:

  1. Quan els rendiments del treball procedeixin de més d'un pagador.

    No obstant això, el límit serà de 22.000 euros anuals en els supòsits següents :

    1. Quan, procedint de més d'un pagador, la suma de les quantitats percebudes del segon i restants pagadors, per ordre de quantia, no superin en el seu conjunt la quantitat de 1.500 euros anuals.

    I això independentment del fet que les quantitats satisfetes pel segon i ulteriors pagadors estiguin sotmeses al procediment general de retenció, siguin pensions compensatòries o altres rendiments no sotmesos a retenció o estiguin sotmeses a tipus fix de retenció.

    2. Quan es tracti de pensionistes únics rendiments dels quals del treball consisteixin en les prestacions passives a què es refereix l'article 17.2.a) de la Llei de l'IRPF procedents de dos o més pagadors, sempre que l'import de les retencions practicades per aquests hagi estat determinat per l'Agència Tributària, amb prèvia solicitud del contribuent a l'efecte, a través del model 146 i, a més, es compleixin els següents requisits:

    • Que no hagi augmentat durant l'exercici el nombre dels pagadors de prestacions passives pel que fa als inicialment comunicats en formular la sol·licitud.

    • Que l'import de les prestacions efectivament satisfetes pels pagadors no difereixi en més de 300 euros anuals del comunicat inicialment en la sol·licitud.

    • Que no s'hagi produït durant l'exercici cap altre de les circumstàncies determinants d'un augment del tipus de retenció previstes en l'article 87 del Reglament de l'IRPF.

    Precisió: respecte al Model 146 vegeu la Resolució de 13 de gener de 2003 (BOE de 14 de gener), per la qual s'aprova el model 146 de sol·licitud de determinació de l'import de les retencions, que poden presentar els contribuents perceptors de prestacions passives procedents de més d'un pagador, i es determinen el lloc, termini i condicions de presentació.

  2. Quan es percebin pensions compensatòries del cònjuge o anualitats per aliments no exempts.

    Tingui-se en compte que estan exemptes de l'IRPF les  anualitats per aliments  percebuts dels pares en virtut de decisió judicial o del conveni regulador. Vegeu pel que fa al cas el Capítol 2.

  3. Quan el pagador dels rendiments del treball no estigui obligat a retenir.

  4. Quan es percebin rendiments íntegres del treball subjectes a tipus fix de retenció.

    Té aquesta consideració el 2022 el tipus de retenció del 35 per 100 o del 19 per 100 (quan els rendiments procedeixin d'entitats amb un import net del volum de negoci inferior a 100.000 euros) aplicable a les retribucions percebudes per la condició d'administradors i membres dels Consells d'Administració, de les Juntes que facin les seves vegades i altres membres d'uns altres òrgans representatius, així com el tipus de retenció del 15 per 100 aplicable als rendiments derivats d'impartir cursos, conferències i similars, o derivats de l'elaboració d'obres literàries, artístiques o científiques, sempre que se cedeixi el dret a la seva explotació.

Important: en cas de tributació conjunta hauran de tenir-se en compte els mateixos límits quantitatius assenyalats anteriorment. No obstant això, a l'efecte de determinar el nombre de pagadors s'atendrà a la situació de cadascun dels membres de la unitat familiar individualment considerat. Així, per exemple, en una declaració conjunta d'ambdós cònjuges, cadascun dels quals percep les seves retribucions d'un únic pagador, el límit determinant de l'obligació de declarar és de 22.000 euros anuals.

B. Rendiments íntegres del capital mobiliari (dividends d'accions, interessos de comptes, de dipòsits o de valors de renda fixa, etc.) i guanys patrimonials (guanys derivats de reemborsaments de participacions en Fons d'Inversió, premis per la participació en concursos o jocs, etc.), sempre que uns i altres hagin estat sotmesos a retenció o ingrés a compte i la seva quantia global no superi la quantitat de 1.600 euros anuals.

La normativa de l'IRPF no preveu la possibilitat de compensar els rendiments íntegres positius i negatius del capital mobiliari a l'efecte de l'obligació de declarar. En conseqüència, només es computaran per determinar si existeix obligació de declarar els rendiments íntegres positius.

S'exclou del límit conjunt de 1.600 euros anuals als guanys patrimonials procedents de transmissions o reemborsaments d'accions o participacions d'institucions d'inversió col·lectiva en les que la base de retenció no sigui procedent determinar-la per la quantia a integrar en la base imposable.

Important: quan la base de retenció no s'hagi determinat en funció de la quantia a integrar en la base imposable, el guany patrimonial obtingut procedent de transmissions o reemborsaments d'accions o participacions d'institucions d'inversió col·lectiva no podrà computar-se com a guany patrimonial sotmesa a retenció o ingrés a compte a l'efecte dels límits excloents de l'obligació de declarar.

C. Rendes immobiliàries imputades, rendiments íntegres del capital mobiliari no subjectes a retenció derivades de Lletres del Tresor i subvencions per a l'adquisició d'habitatges de protecció oficial o de preu taxat i altres guanys patrimonials derivats d'ajuts públics, amb el límit conjunt de 1.000 euros anuals.

Per no donar lloc a imputació de rendes immobiliàries, no es prendran en consideració a aquests efectes l'habitatge habitual del contribuent, ni tampoc les places de garatge adquirides conjuntament amb aquesta fins a un màxim de dos, així com el sòl no edificat.

2. Els contribuents que hagin obtingut en l'exercici  2022  exclusivament rendiments íntegres del treball, del capital (mobiliari o immobiliari) o d'activitats econòmiques, així com guanys patrimonials, sotmesos o no a retenció, fins a un import màxim conjunt de 1.000 euros anuals i pèrdues patrimonials de quantia inferior a 500 euros, en tributació individual o conjunta.

Per determinar les quanties assenyalades en els punts 1 i 2 anteriors, no es prendran en consideració les rendes que estiguin exemptes de l'IRPF, com, per exemple, les beques públiques per cursar estudis en tots els nivells i graus del sistema educatiu, les anualitats per aliments rebuts dels pares per decisió judicial etc.

Tampoc es tindran en compte les rendes subjectes al Gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes, regulat en la disposició addicional trenta-tresena de la Llei de l'IRPF.

Cap de les quanties o límits s'incrementarà o ampliarà en cas de tributació conjunta d'unitats familiars.