10. Habitatge habitual del contribuent

Normativa: Art. 4.Quatre Llei Impost Patrimoni

Està exempta l'habitatge habitual del contribuent, amb un import màxim de 300.000 euros.

L'exempció s'aplicarà pel subjecte passiu que ostenti sobre l'habitatge habitual el dret de propietat, ple o compartit, o un dret real d'ús o gaudi sobre la mateixa (usdefruit, ús o habitació).

Els contribuents que siguin titulars de drets que no donin lloc a l'ús i gaudi de l'habitatge habitual (com, per exemple, la nua propietat, que únicament confereix al seu titular el poder de disposició de l'habitatge, però no el seu ús i gaudi), no podran aplicar l'exempció de l'habitatge habitual.

A l'efecte de l'aplicació de l'exempció, té la consideració d'habitatge habitual  aquella en la que el declarant resideixi durant un termini continuat de tres anys. No obstant això, s'entendrà que l'habitatge va tenir aquell caràcter quan, malgrat no haver transcorregut aquest termini, es produeixi la defunció del contribuent o concorrin circumstàncies que necessàriament exigeixin el canvi d'habitatge, com ara separació matrimonial, trasllat laboral, obtenció de primer treball o de treball més avantatjós o d'altres anàlogues.