Pèrdues per deteriorament dels crèdits derivades de les possibles insolvències dels deutors (art. 13.1 LIS) no afectades per l'article 11.12 ni la DT 33a.1 del LIS

Quan existix un risc en el cobrament d'un determinat crèdit, les entitats estan obligades comptablement a dotar una pèrdua per deteriorament.

En canvi, el article 13.1 de la LIS establix que només seran fiscalment deduïbles les pèrdues per deteriorament dels crèdits derivades de les possibles insolvències de deutors quan en el moment de la meritació de l'impost es presente alguna de les circumstàncies següents:

1. Que haja transcorregut el termini de sis mesos des del venciment de l'obligació.

   Important:

   Amb efectes per als períodes impositius que s'inicien l'any 2020 i l'any 2021, el Reial Decret llei 35/2020, de 22 de desembre, de mesures urgents de suport al sector turístic, l'hostaleria i el comerç i en matèria tributària, establix al seu article 14 que els contribuents de l'Impost sobre Societats que complisquen les condicions de l'article 101 del LIS per a ser considerats empreses de reduïda dimensió, podran deduir, en els esmentats períodes, les pèrdues per deteriorament dels crèdits derivades de les possibles insolvències de deutors quan hagen transcorregut tres mesos des del venciment de l'obligació que es referix la lletra a) de l'article 13.1 del LIS.

   D'esta forma, per a les empreses de reduïda dimensió es reduïx en els esmentats períodes el termini establit per a poder deduir les pèrdues per deteriorament dels crèdits derivades de les possibles insolvències de deutors, passant de 6 mesos a 3 mesos, el temps que s'exigix que haja transcorregut entre el venciment de l'obligació i la meritació de l'impost.

2. Que el deutor estiga declarat en situació de concurs.

3. Que el deutor estiga processat pel delicte d'alçament de béns

4. Que les obligacions hagen sigut reclamades judicialment o siguen objecte d'un litigi judicial o procediment arbitral de la solució del qual depenga el seu cobrament.

No obstant això, encara que es presenten les circumstàncies anteriors, no seran fiscalment deduïbles:

• Les corresponents a crèdits deguts per entitats de dret públic, excepte que siguen objecte d'un procediment arbitral o judicial que veure's sobre la seua existència o quantia.

• Les corresponents a crèdits deguts per persones o entitats vinculades, tret que estiguen en situació de concurs i s'haja produït l'obertura de la fase de liquidació pel jutge, en els termes establits al Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Concursal.

• Les corresponents a estimacions globals del risc d'insolvències de clients i deutors.

Emplenament del model 200

Estes diferències de criteri entre la norma comptable i la norma fiscal, determina la necessitat de realitzar una sèrie d'ajustaments en les caselles [00321] i [00322] «Pèrdues per deteriorament de l'art. 13.1 LIS no afectades per l'art. 11.12 LIS ni per la DT 33a.1 LIS» de la pàgina 12 del model 200:

• En la casella [00321] d'augments, el contribuent inclourà l'import de les pèrdues per deteriorament de valor dels crèdits derivades de les possibles insolvències de deutors comptabilitzades en el període impositiu objecte de declaració, que no siguen deduïbles fiscalment segons el disposat a l'article 13.1 del LIS.

• En canvi, el contribuent inclourà en la casella [00322] de disminucions l'import d'eixes pèrdues comptabilitzades en el període en què siguen deduïbles fiscalment per complir els requisits de l'article 13.1 del LIS.

• Quan en un període impositiu posterior al de la comptabilització de les esmentades pèrdues per deteriorament que va originar un ajustament positiu al resultat comptable (casella [00321]) per no ser fiscalment deduïble, es produïsca la recuperació de valor del deteriorament, el contribuent haurà d'incloure en la casella [00322] l'import corresponent a l'esmentada reversió.