b. Motius de denegació d'una sol·licitud d'inici

Els motius de denegació d'una sol·licitud d'inici de procediment amistós varien depenent de si l'inici del mateix s'ha sol·licitat en virtut dels Títols II (Procediment amistós previst en els Convenis Fiscals) i IV (Mecanismes de resolució d'aquells litigis amb uns altres Estats membres de la Unió Europea que es derivin dels convenis i tractats internacionals pels quals es disposa l'eliminació de la doble imposició de la renda i, si escau, del patrimoni a què es refereix la Directiva), o en virtut del Títol III (Procediment sobre l'aplicació del Conveni d'arbitratge).

Si se sol·licita un procediment amistós en virtut de l'article corresponent d'un Conveni Fiscal aplicable o en virtut de la Directiva, la sol·licitud podrà ser denegada, entre d'altres, pels següents motius (article 11.2 del Reglament de procediments amistosos):

• Que no existeixi un conveni aplicable amb article relatiu al procediment amistós.

• Que la sol·licitud s'hagi presentat fora del termini regulat en el conveni o es presenti per persona no legitimada.

• Que no sigui procedent iniciar un procediment amistós per ser una qüestió de dret intern i no una divergència o discrepància en l'aplicació del conveni.

• Que la sol·licitud es refereixi a l'obertura d'un nou procediment sobre una qüestió que ja hagués estat objecte d'un altre procediment amistós plantejat amb anterioritat pel mateix obligat tributari i sobre el qual s'hagués assolit un acord entre ambdues autoritats competents o sobre el qual hagués desistit l'obligat tributari.

• Que el requeriment d'esmena i de completar la informació hagi estat contestat en termini, però no s'entenguin esmenats els defectes o aportada la documentació requerida.

Si se sol·licita un procediment amistós en virtut del Conveni d'Arbitratge, la sol·licitud es denegarà motivadament en els supòsits següents (article 28.1 del Reglament de procediments amistosos):

• Quan no es compleixin els principis recollits en l'article 4 de l'esmentat Conveni d'Arbitratge.

• Quan la sol·licitud no s'hagi presentat en el termini de tres anys comptats des de l'endemà de la notificació de l'acte de liquidació tributària o mesura equivalent que ocasioni o pugui ocasionar una doble imposició conforme al Conveni Europeu d'Arbitratge.

• Quan la sol·licitud no s'hagi presentat per persona legitimada a aquest efecte.

• Quan s'hagi impost amb caràcter ferm qualsevol de les sancions següents:

  1. les penes per delictes contra la Hisenda Pública als que es refereixen els articles 305 i 305 bis del Codi penal;

  2. les sancions per les infraccions a les que es refereixen els articles 191, 192 i 193 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, sempre que concorri algun criteri de qualificació als que es refereix l'article 184 d'aquesta Llei;

  3. les sancions per les infraccions establertes en l'article 18.13.2.º de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats, sempre que concorri algun criteri de qualificació als que es refereix l'article 184 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària. A aquests efectes, les referències en l'esmentat article 184 a les declaracions hauran d'entendre's realitzades a la documentació de preus de transferència.

  No obstant això el que estableix la lletra c), no tindrà la consideració de sancions a aquests efectes, la sanció per infracció derivada de la presentació de documentació incompleta quan no dificultin greument la quantificació o determinació del valor de mercat.

Una vegada iniciat el procediment amistós tramitat en virtut del Conveni d'Arbitratge, aquest quedarà suspès automàticament per la interposició de qualsevol recurs o reclamació en via administrativa o en via contenciosa administrativa contra les sancions imposades a què es refereix el paràgraf anterior, des de la interposició del primer recurs que sigui procedent fins que es dicti resolució o sentència ferma que resolgui amb caràcter definitiu si escau o no la imposició de la sanció. A aquests efectes, l'obligat tributari haurà de comunicar a l'autoritat competent, en el termini d'un mes, tant la interposició del recurs com la resolució o sentència definitiva, comptat des de l'endemà de la interposició o al de la notificació de la resolució o sentència, respectivament (article 23.3 del Reglament de procediments amistosos).