Com presentar una declaració d'exercicis anteriors

L'article 7 del Reial Decret llei 23/2020, de 23 de juny, en redacció donada per la disposició final vuitena del Reial Decret llei 34/2020, de 17 de novembre, amb efectes per als  períodes impositius que s'iniciïn dins els anys 2020 i 2021, estableix que el  percentatge de deducció  al que es refereix la  lletra c) de l'article 35.2 de la  LIS  (Llei de l'impost sobre Societats) s'incrementarà en 38 punts percentuals  per a les  despeses efectuades en projectes iniciats a partir del 25 de juny de 2020  consistents en la realització d' activitats d'innovació tecnològica  resultat del qual sigui un  avenç tecnològic  en l'obtenció de  nous processos de producció en la cadena de valor de la indústria de l'automoció o millores substancials  dels ja existents. Així,  s'incrementa aquesta deducció en funció del tipus de contribuent  entre aquells contribuents que tinguin la consideració de  petites i mitjanes empreses  d'acord amb el que disposa l' annex I del Reglament (UE  (Unió Europea)) núm. 651/2014 de la Comissió,  de 17 de juny de 2014, i els que no. En el cas dels  contribuents que no tinguin aquella consideració, l'increment previst serà de  3 punts percentuals.

En conseqüència, d'acord amb les normes anteriors, a les  petites i mitjanes empreses  se'ls aplicarà un percentatge de deducció incrementat al   50 per cent, i a les  empreses que no tenen tal consideració,  se'ls aplicarà el percentatge de deducció incrementat al   15 per cent. Així mateix, per a l'aplicació d'aquesta deducció, a més que l'entitat hagi obtingut un  informe motivat, en els termes establerts en la lletra a) de l'article 35.4 de la  LIS.

La disposició final quarta del Reial Decret llei 23/2020, de 23 de juny, va introduir la disposició addicional setzena en la  LIS, que recull un  nou supòsit de llibertat d'amortització en inversions realitzades en la cadena de valor de mobilitat elèctrica, sostenible o connectada. En aquest sentit, la disposició addicional setzena en la  LIS, en la seva redacció donada pel Reial Decret llei 34/2020, recull l'incentiu fiscal de  llibertat d'amortització  en inversions realitzades en la cadena de valor de mobilitat elèctrica, sostenible o connectada per a les  inversions realitzades durant els períodes impositius que concloguin entre el 2 d'abril de 2020 i el 30 de juny de 2021. D'aquesta manera, podran amortitzar-se lliurement les inversions en  elements nous de l'immobilitzat material  que impliquin la  sensorización i monitoratge  de la cadena productiva, així com la  implantació de sistemes de fabricació  basats en plataformes modulars o que redueixin l'impacte ambiental, afectes al   sector industrial d'automoció,  llocs a disposició del contribuent i que  entrin en funcionament entre el 2 d'abril de 2020 i el 30 de juny de 2021,  sempre que,  durant els 24 mesos  següents a la data d'inici del període impositiu en què els elements adquirits entrin en funcionament, la  plantilla mitjana total de l'entitat es mantingui respecte de la plantilla mitjana de l'any 2019. S'ha de tenir en compte que la  quantia màxima de la inversió  que podrà beneficiar-se del règim de llibertat d'amortització serà de  500.000 euros.

A més, per a l'aplicació d'aquest supòsit de llibertat d'amortització, els contribuents hauran d'aportar  informe motivat  emès pel Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme per qualificar la inversió del contribuent com apta. Aquest informe tindrà  caràcter vinculant  per a l'Administració tributària.

Aquest nou supòsit de llibertat d'amortització regulat en la disposició addicional setzena de la  LIS  és incompatible amb el supòsit de llibertat d'amortització establert en l'article 102 de la  LIS  per a les entitats de reduïda dimensió, per la qual cosa aquestes entitats hauran d'optar per aplicar un dels dos incentius fiscals.

Produccions cinematogràfiques espanyoles (article 36.1 de la LIS)

El Reial Decret llei 17/2020, de 5 de maig,  modifica la definició de produccions cinematogràfiques  i permet que fins al 31 d'agost de 2020 (aquest termini s'amplia  fins al 31 de gener de 2021, segons estableix l'apartat primer de l'Ordre CUD/807/2020, de 27 d'agost) es considerin també  estrena comercial d'una pel·lícula, sense que aquesta perdi la seva condició de pel·lícula cinematogràfica, resultant aplicable la deducció per inversions en produccions cinematogràfiques espanyoles regulada en l'article 36.1 de la LIS, el que es dugui a terme a través de la  televisió i plataformes que ofereixin continguts en «streaming» (a través de serveis de comunicació audiovisual televisiu, així com de serveis de comunicació electrònica que difonguin canals de televisió o de serveis de catàlegs de programes).

A més, amb efectes per als períodes impositius que s'iniciïn a partir d'1 de gener de 2020, la disposició final primera de l'esmentat Reial Decret llei 17/2020 introdueix canvis en la deducció per inversions en produccions espanyoles de llargmetratges i curtmetratges cinematogràfics i de sèries audiovisuals de ficció, animació o documental regulada en l'article 36.1 de la LIS, modificant els seus requisits i incrementant els percentatges i els seus límits màxims:

• S'amplia l'àmbit d'aplicació de la deducció  podent-se realitzar també la inversió en  curtmetratges  (fins al 31 de desembre de 2019, només en llargmetratges) cinematogràfics i de sèries audiovisuals de ficció, animació o documental.

• Es modifica un dels requisits de la deducció,  establint-se que s' entregui  (fins al 31 de desembre de 2019, s'exigeix el dipòsit) una còpia nova i en perfecte estat de la producció en la Filmoteca Espanyola o la filmoteca oficialment reconeguda per la respectiva Comunitat Autònoma.

• S'eleven els percentatges de deducció  aplicables al productor de l'obra:

  • Fins al 31-12-2019:

    30 per cent respecte del primer milió de base de la deducció.

  • A partir de 1-1-2020:

    30 per cientorespecto del primer milió de base de la deducció.

    25 per cent sobre l'excés d'aquest import.

• Es modifica la base la deducció  passant el seu import màxim de 3 milions a  10 milions d'euros.

• Es modifiquen els percentatges  en els que s'eleva el límit del 50 per cent del cost de producció establert per a l'import d'aquesta deducció, conjuntament amb la resta d'ajuts percebudes pel contribuent.

Produccions cinematogràfiques estrangeres (article 36.2 de la LIS)

Amb efectes per als períodes impositius que s'iniciïn a partir d'1 de gener de 2020, la disposició final primera de l'esmentat Reial Decret llei 17/2020  introdueix canvis en la deducció per inversions en produccions estrangeres  de llargmetratges cinematogràfics o d'obres audiovisuals regulat en l'article 36.2 de la LIS, modificant els seus requisits i incrementant els percentatges i els seus límits màxims:

• Es modifica l'àmbit d'aplicació de la deducció  establint-se que tindran dret a aquesta deducció per les despeses realitzades en territori espanyol, els  productors registrats  en el Registre Administratiu d'Empreses Cinematogràfiques de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals que s'encarreguin de l'execució d'una producció estrangera de llargmetratges cinematogràfics o d'obres audiovisuals que permetin la confecció d'un suport físic previ a la seva producció industrial seriada.

• S'eleven els percentatges de deducció aplicables:

  • Fins al 31-12-2019:

    20 per cent.

  • A partir de 1-1-2020:

    30 per cent  respecte del primer milió de base de la deducció.

    25 per cent  sobre l'excés d'aquest import.

• L'exigència per aplicar aquesta deducció de què les despeses mínimes realitzats en territori espanyol siguin com a mínim, d'1 milió d'euros, es excepciona per a les  despeses de preproducció i postproducció destinats a animació i efectes visuals  realitzats en territori espanyol, establint aquest límit en  200.000 euros.

• Es modifica la base la deducció  passant el seu import màxim de 3 milions a  10 milions d'euros.

  Posteriorment, amb efectes també per als  períodes impositius que s'iniciïn a partir d'1 de gener de 2020,  la disposició final cinquena del Reial Decret llei 34/2020, de 17 de novembre, modifica l'article 36.2 de la LIS amb la finalitat d'adaptar la deducció per inversions en produccions estrangeres de llargmetratges cinematogràfics o d'obres audiovisuals a la Comunicació de la Comissió Europea sobre ajuda estatal a les obres cinematogràfiques i altres produccions del sector audiovisual:

• S'incorpora la fase de producció  per a l'aplicació de l'incentiu en les produccions d'animació i  es manté  l'aplicació d'aquest incentiu a l' execució a Espanya  de la part de les produccions internacionals relacionada amb els efectes visuals.

• S'estableix que, en elsupuesto de  produccions d'animació,  les  despeses realitzades en territori espanyol seran, com a mínim de 200.00 euros.

• S'estableix un nou percentatge del   30 per cent  quan el productor s'encarregui de l' execució de serveis d'efectes visuals  i les despeses realitzades en territori espanyol siguin  inferiors a 1 milió d'euros. L'import d'aquesta deducció no podrà superar  l'import que estableix el Reglament (UE) 1407/2013 de la Comissió, de 18 de desembre de 2013, relatiu a l'aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de Funcionament de la UniónEuropea als ajuts de minimis 

Amb efectes per als períodes impositius que s'iniciïn l'1 de gener de 2019, la disposició derogatòria única del Reial Decret llei 28/2018, de 28 de desembre, per a la revalorització de les pensions públiques i altres mesures urgents en matèria social, laboral i de treball, deroga l'article 4 de la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de Mesures Urgents per a la Reforma del Mercat Laboral, que establia la possibilitat de celebrar contractes de treball per temps indefinit de suport als emprenedors.

No obstant això, la disposició transitòria sisena de l'esmentat Reial Decret llei 28/2018 estableix que els contractes de treball per temps indefinit de suport als emprenedors celebrats fins al 31 de desembre de 2018, es consideren vàlids i continuaran regint-se per la normativa vigent en el moment de la seva celebració, així com si escau els incentius corresponents.

Per tant, els contractes subscrits durant 2018 generaran el dret a aplicar la deducció per creació de llocs de treball de l'article 37 de la LIS. Aquesta deducció, segons el que preveu l'article 37 de la LIS, es practicarà en la quota íntegra del període impositiu corresponent a la finalització del període de prova d'un any exigit en el corresponent tipus de contracte.

En conseqüència, si el contracte s'ha subscrit vàlidament el 2018 i el període de prova finalitza en un any es podrà aplicar aquesta deducció en la quota íntegra de l'exercici 2019, en cas que el període impositiu coincideixi amb l'any natural.

Respecte a l'exercici 2020, no podrà generar-se el dret a aplicar aquesta deducció ja que a partir d'1 de gener de 2019 no pot subscriure's aquest tipus de contractes.

En la disposició final sisena del Reial Decret llei 26/2020, de 7 de juliol, amb efectes per als períodes impositius que s'iniciïn a partir d'1 de gener de 2020 que no hagin conclòs a 9 de juliol de 2020 (data d'entrada en vigor d'aquest Reial Decret llei), s'introdueixen les següents modificacions en relació amb el règim fiscal previst per a les Autoritats portuàries:

• S'elimina a les autoritats portuàries de l'enumeració de les entitats parcialment exemptes de l'article 9.3 de la  LIS. D'aquesta manera, les Autoritats portuàries deixen d'aplicar el règim fiscal de les entitats parcialment exemptes regulat en el Capítol XIV del Títol VII de la  LIS,  passant a tributar pel règim general de l'impost sobre societats.

  S'elimina també la referència que es feia a elles en la lletra a) de l'article 110 de la  LIS, sobre la classe d'ingressos que es considera que no procedeixen de la realització d'activitats econòmiques.

• S'introdueix en l'article 38 bis de la  LIS  una  nova deducció en la quota íntegra  per la qual les Autoritats portuàries poden deduir de la mateixa:

  • Les inversions i les despeses relacionades amb determinades infraestructures, serveis, actuacions, accessos, plans de seguretat i protecció i instal·lacions.

  • Les inversions i les despeses realitzats per a la construcció, substitució o millora de les infraestructures dels ports marítims, per a la construcció, substitució o millora de les infraestructures d'accés als mateixos o per a les activitats de dragatge en els termes establerts en el capítol I i en els articles 56 ter i 56 quater del Reglament (UE ) NÚM. 651/2014, de la Comissió, de 17 de juny de 2014, pel qual es declaren determinades categories d'ajuts compatibles amb el mercat interior.

  • Les inversions que superin els llindars establerts en les lletres e) i f) de l'article 4.1 del Reglament (UE ) NÚM. 651/2014 podran deduir-se en la mesura en què la Comissió Europea hagi declarat la seva compatibilitat amb el mercat interior de conformitat i es compleixin les condicions establertes per la Comissió en la Decisió corresponent.

• En relació amb la nova deducció de l'article 38 bis de la  LIS, s'estableix en l'article 15 n) de la  LIS  un  nou supòsit de despesa no deduïble, segons el qual no seran deduïbles aquelles despeses que siguin objecte de la deducció regulada en aquest article 38 bis de la  LIS, inclosos els corresponents a l'amortització dels actius de la qual inversió hagi generat el dret a l'esmentada deducció.

El Reial Decret llei 35/2020, de 22 de desembre, estableix en el seu article 14 que els contribuents de l'impost sobre societats que compleixin les condicions de l'article 101 de la  LIS  per ser considerades  petites empreses , durant els  períodes impositius que s'iniciïn l'any 2020 i l'any 2021  podran  deduir, durant aquests períodes, les  pèrdues per deteriorament dels crèdits derivades de les possibles insolvències de deutors  quan hagin transcorregut  tres mesos des del venciment de l'obligació  a què es refereix la lletra a) de l'article 13.1 de la  LIS.

D'aquesta manera, per a les petites empreses es redueix el termini establert per poder deduir les pèrdues per deteriorament dels crèdits derivades de les possibles insolvències de deutors, passant de 6 mesos a 3 mesos, el temps que s'exigeix que hagi transcorregut entre el venciment de l'obligació i la meritació de l'impost.

El Reial Decret llei 4/2021, de 9 de març, introdueix amb efecte per a  períodes impositius que s'iniciïn a partir de l'1 de gener de 2020 i que no hagin conclòs a l'entrada en vigor d'aquest Reial Decret llei , un  nou article 15 bis  en la  LIS, per tal de transposar la Directiva (UE ) 2016/1164 del Consell, de 12 de juliol de 2016 pel que fa a les asimetries híbrides que tenen lloc entre Espanya i altres Estats Membres i entre Espanya i tercers països o territoris.

Aquest Reial Decret llei 4/2021, transposa una  «norma primària», entesa com la solució que es considera apropiada per anul·lar els efectes fiscals de l'asimetria híbrida, i una  «norma secundària » que serà  aplicable quan no s'hagi aplicat la primera, ja sigui perquè existeixi discrepància en la transposició i aplicació de la Directiva encara que tots els Estats membres hagin actuat de conformitat amb ella o perquè en l'asimetria híbrida participi un tercer país o territori que no tingui preceptes per neutralitzar els efectes de tals asimetries.

Finalment, el Reial Decret llei  deroga l'article 15 j) de la  LIS.

• En la disposició final primera del Reial Decret llei 34/2020, de 17 de novembre es modifica l'àmbit temporal contingut en l'article 27.11 relatiu a les inversions anticipades i en l'article 29.2 que regula l'autorització de la inscripció en el Registre oficial d'Entitats de la Zona Especial Canària (ZEC) de la Llei 19/1994, de 6 de juliol, de modificació del Règim Econòmic i Fiscal de les Canarias, establint-se com data límit el 31 de desembre de 2021.

• La disposició final segona del Reial Decret llei 39/2020, de 29 de desembre, introdueix una nova disposició transitòria vuitena en la Llei 19/1994, de 6 de juliol, de modificació del Règim Econòmic i Fiscal de les Canarias, per  ampliar els terminis vinculats a la Reserva per a Inversions a les Canarias.

  A aquests efectes, el termini màxim de tres anys al que es refereix l'article 27.4 de la Llei 19/1994, de 6 de juliol, serà de  quatre anys  per a les quantitats destinades a la  reserva per a inversions a les Canarias dotada, en els termes assenyalats en la seva normativa reguladora, amb beneficis obtinguts en períodes impositius iniciats l'any 2016.

  A més, el termini a què fa referència el paràgraf primer de l'article 27.11 de la Llei 19/1994, de 6 de juliol, serà de  quatre anys  per a les  inversions anticipades materialitzades el 2017.

• La Disposició final tercera del Reial Decret llei 12/2021 modifica la disposició addicional catorzena de  la Llei  19/1994, de 6 de juliol, de modificació del Règim Econòmic i Fiscal de les Canarias, establint que, amb efectes per als períodes impositius que s'iniciïn durant l'any 2020, elevant els límits de les deduccions per inversions en produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d'arts escèniques i musicals realitzades a les Canarias. D'aquesta manera, l'import de la deducció per inversions en produccions espanyoles de llargmetratges i curtmetratges cinematogràfics i de sèries audiovisuals de ficció, animació o documental a què es refereix l'apartat 1 de l'article 36 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats, no podrà ser superior  a  12,4 milions d'euros  quan es tracti de produccions realitzades a les Canarias.

  D'altra banda, l'import de la deducció per despeses realitzades en territori espanyol per produccions estrangeres de llargmetratges cinematogràfics o d'obres audiovisuals a què es refereix l'apartat 2 de l'article 36 de la Llei 27/2014 no podrà ser superior  a 12,4 milions d'euros  quan es tracti de despeses realitzades en a les Canarias.

El 31 de gener de 2020 es va produir la sortida efectiva del Regne Unit de la Unió Europea.

L'Acord de Retirada té en compte un període transitori fins al 31 de desembre de 2020, durant el que s'ha continuat aplicant la legislació comunitària al Regne Unit en relació amb el mercat interior, unió duanera i les polítiques comunitàries. La Unió Europea ha tractat al Regne Unit com si fos un Estat membre, excepte en el referent a la seva participació en les institucions de la  UE  i en les estructures de governança. En particular, durant aquell període, no ha estat necessari realitzar formalitats duaneres.

El període transitori va finalitzar el 31 de desembre de 2020.