Preguntes freqüents del model 289

a) Quan l'entitat titular del compte sigui una Entitat No Financera i aporteu una declaració de residència fiscal en la que l'única dada que falti sigui el de si és activa o passiva.

No. La mera absència de determinació de la condició d'activa o passiva de l'entitat no obliga a la Institució financera al referit bloqueig. Tot això sens perjudici de contactar a aquesta entitat perquè completi la declaració amb aquesta dada.

b) Quan la persona que ostenti la titularitat o el control del compte aporti una declaració de residència fiscal en la que falti la dada del número d'identificació fiscal, si ha estat emès.

Sí. El número d'identificació fiscal és una dada essencial de la referida declaració i ha de constar sempre en la mateixa, d'acord amb el que preveu l'apartat 2 de la Secció I de l'Annex del   Reial decret 1021/2015. En aquest cas, la Institució financera, a part de procedir al bloqueig total del compte, haurà de comunicar la mateixa en funció del país o jurisdicció de residència fiscal que aparegui en la declaració (llevat que conegui o pugui arribar a conèixer que aquesta és incorrecta o no fiable). Tot això sens perjudici de contactar a aquesta persona perquè completi la declaració amb aquesta dada.

En cas que la persona que ostenti la titularitat o control del compte financer segueixi sense aportar la declaració que resulti exigible, malgrat haver-se realitzat un bloqueig total de la mateixa, la Institució financera haurà de comunicar el compte amb tots i cadascun de les dades que disposi en aquest moment, mentre es mantingui aquesta circumstància. Tot això, sens perjudici de contactar a aquesta persona perquè aporti la referida declaració.

La Institució financera pot basar-se en la declaració de residència fiscal del clienta llevat que conegui, o pugui arribar a conèixer que és incorrecta o no fiable. L'OCDE ha habilitat un portal sobre intercanvi automàtic d'informació en el que es pot consultar la informació de cada país en relació amb l'emissió, obtenció i si escau, estructura i funcionament del NIF corresponent (Portal sobre intercanvi automàtic d'informació ).

Es considera que la Institució financera coneix, o pot arribar a conèixer que una declaració de residència fiscal és incorrecta o no fiable si no conté NIF i la informació que consta en el portal indica que el país en qüestió emet NIF a tots els seus residents fiscals. Encara que la Institució financera no està obligada a comparar el format i altres especificacions del NIF amb la informació que apareix en el referit portal, pot dur a terme aquesta comprovació amb l'objectiu de reforçar la qualitat de la informació que comunica i minimitzar les càrregues administratives derivades d'un requeriment posterior per haver comunicat un NIF incorrecte (per exemple, mitjançant l'ús de programes que permetin una comprovació de l'estructura d'aquest NIF).

Sí. Aquest compromís ha de formar part del contingut de la declaració de residència fiscal.

La Institució financera pot establir periòdicament (per exemple, anualment) instruccions internes i formació a aquells empleats que puguin ser considerats gestors personals, incloent l'arxivament de les respostes de cada gestor personal afirmant que són conscients de les seves obligacions i de la forma de comunicar qualsevol coneixement de fet de la residència fiscal de les persones titulars dels comptes que tinguin assignades.

No existeix cap limitació específica. En qualsevol cas, la responsabilitat del correcte compliment d'aquestes obligacions recau sobre les Institucions financeres obligades a comunicar informació i tant aquestes com els tercers als que recorrin han d'estar en disposició de poder complir amb l'obligació prevista en l'apartat 6 de la Disposició addicional vint-i-dosena de la Llei 58/2003 General Tributària.

No.

D'acord amb l'apartat 2 lletra d) de la Secció I de l'Annex del Reial decret 1021/2015, la declaració de residència fiscal (declaració del titular) ha de contenir el NIF. Per tant, a l'efecte del compliment de l'obligació de l'article 3 del Reial decret 1021/2015, la determinació de la residència fiscal de les Persones que exerceixen el control mitjançant una declaració d'aquest tipus requereix que la Institució Financera obtingui el NIF (si ha estat emès).

D'acord amb els Comentaris de l'Estàndard comú de comunicació d'informació de l'OCDE, no existeix una obligació general de dur a terme una cerca manual d'aquest tipus. El requisit general en aquest procediment és que el domicili estigui basat en proves documentals. Si la Institució financera ha conservat una anotació de la prova documental en la que es basa el domicili o té polítiques i procediments en vigor per assegurar que el domicili actualitzat és el mateix que el domicili que apareix en la prova documental proporcionat, haurà complert amb el requisit de què  el domicili estigui basat en proves documentals.

Sí. Pot donar-se el cas de què la Institució Financera tingui dos domicilis que compleixin amb els requisits d'aquest procediment, per exemple en cas que el titular del compte treballi i viva una meitat de l'any al país estranger A i una altra meitat de l'any al país  estranger B. En aquest cas es podria sol·licitar una declaració de residència del titular del compte o es podria considerar que el titular del compte és resident fiscal dels dos països A i B. 

L'esquema per a la presentació del model 289 CRS, basat en l'esquema de l'OCDE, està preparat per declarar diverses residencial fiscals, si és necessari.

La Institució financera no està obligada a proporcionar assessorament fiscal als seus clientes o a realitzar una anàlisi legal per verificar la raonabilitat de la declaració de residència fiscal. La Institució financera pot basar-se en la declaració de residència fiscal del clienta llevat que conegui, o pugui arribar a conèixer que és incorrecta o no fiable (test de “raonabilitat ”), el qual està basat en la informació obtinguda amb motiu de l'obertura del compte, inclòs qualsevol document demanat en aplicació dels procediments previstos conforme a la Llei 10/2010, de 28 d'abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme i la seva normativa de desenvolupament.

En els Comentaris de l'Estàndard comú de comunicació d'informació de l'OCDE es poden trobar exemples de l'aplicació del test de “raonabilitat”.

Les declaracions de residència fiscal han de complir els requisits previstos en l'apartat 2 de la Secció I de l'Annex del Reial decret 1021/2015. Quant a la manera com s'han de realitzar, d'acord amb aquest precepte s'admet qualsevol, incloent els canals electrònics i telefònics, sempre que la Institució financera tingui i guardi constància del seu contingut i data d'emissió i pugui acreditar que ha estat efectuada pel titular del compte o per qui el representi a aquests efectes.

No s'entendrà complert aquest requisit quan el titular, per procedir a l'obertura del compte, estigui obligat a aportar a la Institució financera informació nova, addicional o modificada sobre el mateix com a conseqüència d'una obligació legal, regulatòria, contractual o similar. (Veure Comentari 82 de la Secció VIII de l'Estàndard comú de comunicació d'informació de l'OCDE).

No.

Un número substancial de jurisdiccions ofereixen esquemes de "Ciutadania per Inversió" (CBI) i "Residència per Inversió" (RBI) i permeten que individus estrangers obtinguin drets de ciutadania o de residència temporal o permanent sobre la base d'inversions locals.

Els esquemes de CBI / RBI es poden utilitzar indegudament per soscavar els procediments de diligència deguda CRS. Això pot donar lloc a informes inexactes o incomplets segons el CRS, en particular quan no totes les jurisdiccions de residència fiscal es revelen a la Institució Financera.

Tal escenari podria sorgir quan una persona no resideix realment o no només en la jurisdicció de CBI / RBI, sinó que es declara resident amb finalitats fiscals només en aquesta jurisdicció i li proporciona a la seva institució financera la documentació de suport emesa sota l'esquema de CBI / RBI (per exemple, un certificat de residència, document d'identitat o passaport).

No tots els esquemes RBI / CBI presenten un alt risc de ser utilitzats per eludir el CRS. Els esquemes que potencialment són d'alt risc per a aquests propòsits són aquells que li donen al contribuent accés a un tipus impositiu d'ingressos personals de menys del 10% en actius financers extraterritorials i no requereixen una presència física significativa de, com a mínim, 90 dies en la jurisdicció que ofereix l'Esquema CBI / RBI.

Quan els esquemes de CBI/RBI compleixin ambdós criteris, però la documentació de residència proporcionada als sol·licitants seleccionats estigui clarament identificada com emesa sota l'esquema CBI/RBI respectiu, aquesta documentació de residència específica només ha de percebre's com potencialment d'alt risc en el context dels procediments de diligència deguda el CRS, i estar subjecta a les orientacions addicionals per a les institucions financeres, que es detallen a continuació.

Aquests esquemes i la documentació de residència corresponent s'enumeren en la següent taula.

Sota la Secció VII del CRS, una institució financera no pot confiar en una autocertificació o evidència documental si la institució financera sap o té raons per saber, que l'autocertificació o evidència documental és incorrecta o no és de confiança. El mateix s'aplica respecte als comptes preexistents d'alt valor en les que un gerent de relacions té coneixement real de què l'autocertificació o l'evidència documental són incorrectes o poc de confiança.

En determinar si una institució financera té motius per saber que una autocertificació o evidència documental és incorrecta o poc de confiança, ha de tenir en compte tota la informació rellevant disponible per a la institució financera, inclosos els resultats de l'anàlisi de risc CBI / RBI de l'OCDE. Com a resultat, quan, tenint en compte tota la informació rellevant, els fets i circumstàncies portarien a la Institució Financera a tenir dubtes sobre la (s) residència (és) impositiva (s) d'un Titular de Compte o de la Persona que exerceix el control de la mateixa, hauria de prendre les mesures adequades per determinar la residència de tals persones.

En la mesura en què el dubte estigui relacionada amb el fet que el titular del compte o la persona que exerceix el control de la mateixa acredita la seva residència en una jurisdicció que ofereix un esquema de CBI /RBI potencialment d'alt risc, les institucions financeres poden considerar plantejar més preguntes, entre elles:

• Va obtenir els drets de residència sota un esquema CBI / RBI?
• Té drets de residència en alguna altra jurisdicció (s)?
• Ha passat més de 90 dies en unes altres jurisdiccions durant l'any anterior?
• En quina jurisdicció (s) ha presentat les seves declaracions d'impostos personals durant l'any anterior?

Les respostes a les preguntes anteriors han d'ajudar a les institucions financeres a determinar si l'autocertificació proporcionada o l'evidència documental és incorrecta o no és de confiança.

En els casos en els que ens trobem davant un “compte financer no documentat” es procedirà a indicar tots les dades de què disposi la institució financera en aquest moment, mentre es mantingui aquesta circumstància. En cap cas s'inclouran en el model 289 comptes de la qual titularitat o control s'ostenti per persones de la qual única jurisdicció de residència fiscal sigui Espanya.   

Això s'aplicarà amb caràcter general i concretament en els següents casos:

• Comptes preexistents de menor valor de persones físiques (apartat B.5 de la Secció III de l'Annex del Reial decret 1021/2015): Si la institució financera no aplica el procediment del domicili i l'únic indici descobert en el procediment de cerca electrònica per determinar la residència fiscal ha estat una instrucció per a la retenció de correspondència o una direcció per a la recepció de correspondència, sempre que, posteriorment, tampoc fora possible obtenir indici algun amb la cerca en paper i no prosperi l'intent d'obtenir del titular del compte una declaració o proves documentals per determinar la seva residència fiscal. Aquest procediment haurà de repetir-se quan hagi un canvi de circumstàncies o quan el compte adquireixi la condició de compte d'alt valor. No obstant això, s'haurà de declarar el compte amb tota la informació de la que es disposi cada any mentre es mantinguin aquestes circumstàncies.

• Comptes preexistents de major valor de persones físiques (apartat C.5 c) de la Secció III de l'Annex del Reial decret 1021/2015): Quan l'únic indici descobert en la revisió reforçada d'aquests comptes per determinar la residència fiscal del seu titular ha estat una instrucció per a la retenció de correspondència o una direcció per a la recepció de correspondència sempre que, posteriorment, tampoc fora possible obtenir una declaració o proves documentals per determinar la seva residència fiscal. La institució financera haurà d'aplicar cada any els procediments de revisió reforçada del Reial decret fins que el compte passi a estar documentada. No obstant això, s'haurà de declarar el compte amb tota la informació de la que es disposi cada any mentre es mantinguin aquestes circumstàncies.

• En cas que durant l'últim dia de l'any natural considerat, un compte es trobi bloquejada en aplicació de l'apartat 5 de la Disposició Addicional vint-i-dosena de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària i sempre que no es disposi d'informació relativa al país de residència de la persona que ostenti la titularitat o control del compte, tot això i sens perjudici que la institució financera continuï intentant obtenir les declaracions que resultin exigibles.

No. Segons la definició continguda en el punt 5 de l'apartat D de la Secció VIII de l'Annex I del Real Decreto1021/2015, per «persones que exerceixen el control s'entén les persones físiques que controlen una entitat». Per tant, no podrà identificar-se a una entitat com persona que exerceix el control en el supòsit indicat.

No, l'entitat financera ha d'avaluar la declaració rebuda d'un titular amb tots els mitjans al seu abast, de manera que pugui assolir una adequada seguretat de què queda acreditada la validesa i raonabilitat de la declaració.

En aquest sentit, el mer fet de què una entitat consti en la llista de FATCA GIIN (Global Intermediary Identification Number) no pot considerar-se prova suficient de la condició del titular del compte com institució financera.

L'Apartat A de la Secció VII del Reial decret 1021/2015, de 13 de novembre estableix que en aplicar els procediments de diligència deguda, ha de tenir-se en compte que  « Quan les institucions financeres obtinguin declaracions del titular o proves documentals, respecte de les que coneguin, o puguin arribar a conèixer que són incorrectes o no fiables, no podran basar-se en elles amb l'objectiu de determinar la condició del clienta i hauran de demanar una nova declaració del titular o documentació addicional que justifiqui la seva condició.

Sí, en els supòsits i amb les condicions descrites en l'apartat B.6 de la Secció III de l'Annex I “Normes de diligència deguda”, del Reial decret 1021/2015.

D'aquesta manera, si la Institució financera disposa de les declaracions i/o proves documentals descrits en l'esmentat apartat B.6 de la Secció III de l'Annex, la residència fiscal que d'aquestes resulti serà la que prevalgui, en lloc de la que hagués resultat d'aplicar el sistema d'indicis de l'apartat B.2 d'aquesta Secció III, basada en les dades de què disposi la Institució Financera en els seus arxius electrònics.

L'anterior també resulta d'aplicació per als Procediments de revisió reforçada dels comptes de major valor, en els termes de l'apartat C.5.b) de la Secció III.

Addicionalment, en cas que l'únic país de residència fiscal resultant fora Espanya, es recorda que, en cap cas, s'inclouran en el model 289 comptes financers de la qual titularitat s'ostenti per persones únic país del qual de residència fiscal sigui Espanya.

Els supòsits i condicions que preveu l'apartat B.6. de la Secció III de l'Annex I del Reial decret 1021/2015, depenen del tipus d'indici de què es disposi, exigint-se, en uns casos, un únic tipus de document d'entre els que assenyala el Reial decret o, en uns altres supòsits, una combinació de documents. D'aquesta manera, la Institució financera no haurà de tractar al titular del compte com resident fiscal al país o jurisdicció que resulti del sistema d'indicis (apartat B.2) si :

1. La informació del titular del compte inclou una adreça postal o un domicili actualitzats en aquell país o jurisdicció, un o diversos números de telèfon en aquell país o jurisdicció (i cap número de telèfon a Espanya), o ordres permanents (relatives a comptes financers diferents de comptes de dipòsit) de transferència de fons a un compte obert en aquell país o jurisdicció, i la institució financera obté, o ha revisat prèviament i conserva en els seus arxius:

   1. Declaració del titular del compte del seu país (és) o jurisdicció (és) de residència fiscal que no inclogui aquell país o jurisdicció, I

   2. Prova documental que confirmi el o els països o jurisdiccions de residència fiscal inclosos en aquesta declaració.

2. La informació del titular del compte inclou un poder notarial de representació o una autorització de signatura vigents a favor d'una persona domiciliada en aquell país o jurisdicció, i la institució financera obté, o ha revisat prèviament i conserva en els seus arxius:

   1. Declaració del titular del compte del seu país (és) o jurisdicció (és) de residència fiscal que no inclogui aquell país o jurisdicció, O

   2. Prova documental que determini la (s) residència (s) fiscal del titular del compte que sigui (siguin) diferent (s) de la d'aquell país o jurisdicció.