Preguntes freqüents del model 289

a) Quan l'entitat titular del compte siga una Entitat No Financera i aporteu una declaració de residència fiscal en la que l'única dada que falte siga el de si és activa o passiva.

No. La mera absència de determinació de la condició d'activa o passiva de l'entitat no obliga a la Institució financera al referit bloquege. Tot això sense perjudici de contactar a esta entitat perquè complete la declaració amb esta dada.

b) Quan la persona que ostente la titularitat o el control del compte aporte una declaració de residència fiscal en la que falte la dada del número d'identificació fiscal, si ha sigut emés.

Sí. El número d'identificació fiscal és una dada essencial de la referida declaració i ha de constar sempre en la mateixa, d'acord amb el que preveu l'apartat 2 de la Secció I de l'Annex del   Reial decret 1021/2015. En este cas, la Institució financera, aparte de procedir al bloqueig total del compte, haurà de comunicar la mateixa en funció del país o jurisdicció de residència fiscal que aparega en la declaració (fora que conega o puga arribar a conéixer que esta és incorrecta o no fiable). Tot això sense perjudici de contactar a esta persona perquè complete la declaració amb esta dada.

En cas que la persona que ostente la titularitat o control del compte financer seguisca sense aportar la declaració que resulte exigible, malgrat haver-se realitzat un bloquege total de la mateixa, la Institució financera haurà de comunicar el compte amb tots i cadascun de les dades que dispose en este moment, mentres es mantinga esta circumstància. Tot això, sense perjudici de contactar a esta persona perquè aporte la referida declaració.

La Institució financera pot basar-se en la declaració de residència fiscal del clienta fora que conega, o puga arribar a conéixer que és incorrecta o no fiable. L'OCDE ha habilitat un portal sobre intercanvi automàtic d'informació en el que es pot consultar la informació de cada país en relació amb l'emissió, obtenció i si escau, estructura i funcionament del NIF corresponent (Portal sobre intercanvi automàtic d'informació ).

Es considera que la Institució financera coneix, o pot arribar a conéixer que una declaració de residència fiscal és incorrecta o no fiable si no conté NIF i la informació que consta en el portal indica que el país en qüestió emet NIF a tots els seus residents fiscals. Encara que la Institució financera no està obligada a comparar el format i altres especificacions del NIF amb la informació que apareix en el referit portal, pot dur a terme esta comprovació amb l'objectiu de reforçar la qualitat de la informació que comunica i minimitzar les carregues administratives derivades d'un requeriment posterior per haver comunicat un NIF incorrecte (per exemple, mitjançant l'ús de programes que permeten una comprovació de l'estructura d'este NIF).

Sí. Este compromís ha de formar part del contingut de la declaració de residència fiscal.

La Institució financera pot establir periòdicament (per exemple, anualment) instruccions internes i formació a aquells empleats que puguen ser considerats gestors personals, incloent l'arxivament de les respostes de cada gestor personal afirmant que són conscients de les seues obligacions i de la forma de comunicar qualsevol coneixement de fet de la residència fiscal de les persones titulars dels comptes que tinguen assignades.

No existix cap limitació específica. En qualsevol cas, la responsabilitat del correcte compliment d'estes obligacions recau sobre les Institucions financeres obligades a comunicar informació i tant estes com els tercers als que recórreguen han d'estar en disposició de poder complir amb l'obligació prevista en l'apartat 6 de la Disposició addicional vint-i-dosena de la Llei 58/2003 General Tributària.

No.

D'acord amb l'apartat 2 lletra d) de la Secció I de l'Annex del Reial decret 1021/2015, la declaració de residència fiscal (declaració del titular) ha de contindre el NIF. Per tant, a l'efecte del compliment de l'obligació de l'article 3 del Reial decret 1021/2015, la determinació de la residència fiscal de les Persones que exercixen el control mitjançant una declaració d'este tipus requerix que la Institució Financera obtinga el NIF (si ha sigut emés).

D'acord amb els Comentaris de l'Estàndard comú de comunicació d'informació de l'OCDE, no existix una obligació general de dur a terme una busca manual d'este tipus. El requisit general en este procediment és que el domicili estiga basat en proves documentals. Si la Institució financera ha conservat una anotació de la prova documental en la que es basa el domicili o té polítiques i procediments en vigor per a assegurar que el domicili actualitzat és el mateix que el domicili que apareix en la prova documental proporcionada, haurà complit amb el requisit de què  el domicili estiga basat en proves documentals.

Sí. Pot donar-se el cas de què la Institució Financera tinga dos domicilis que complisquen amb els requisits d'este procediment, per exemple en cas que el titular del compte treballe i viviu una mitat de l'any al país estranger A i una altra mitat de l'any al país  estranger B. En este cas es podria sol·licitar una declaració de residència del titular del compte o es podria considerar que el titular del compte és resident fiscal dels dos països A i B. 

L'esquema per a la presentació del model 289 CRS, basat en l'esquema de l'OCDE, està preparat per a declarar diverses residencial fiscals, si és necessari.

La Institució financera no està obligada a proporcionar assessorament fiscal als seus clientes o a realitzar una anàlisi legal per a verificar la raonabilitat de la declaració de residència fiscal. La Institució financera pot basar-se en la declaració de residència fiscal del clienta fora que conega, o puga arribar a conéixer que és incorrecta o no fiable (test de “raonabilitat ”), el qual està basat en la informació obtinguda amb motiu de l'obertura del compte, inclòs qualsevol document recollit en aplicació dels procediments prevists conforme a la Llei 10/2010, de 28 d'abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme i la seua normativa de desenvolupament.

En els Comentaris de l'Estàndard comú de comunicació d'informació de l'OCDE es poden trobar exemples de l'aplicació del test de “raonabilitat”.

Les declaracions de residència fiscal han de complir els requisits prevists en l'apartat 2 de la Secció I de l'Annex del Reial decret 1021/2015. Quant a la manera com s'han de realitzar, d'acord amb este precepte s'admet qualsevol, incloent els canals electrònics i telefònics, sempre que la Institució financera tinga i guarde constància de seu contingut i data d'emissió i puga acreditar que ha sigut efectuada pel titular del compte o per qui el represente a estos efectes.

No s'entendrà complit este requisit quan el titular, per a procedir a l'obertura del compte, estiga obligat a aportar a la Institució financera informació nova, addicional o modificada sobre el mateix com a conseqüència d'una obligació legal, reguladora, contractual o similar. (Veure Comentari 82 de la Secció VIII de l'Estàndard comú de comunicació d'informació de l'OCDE).

No.

Un número substancial de jurisdiccions oferixen esquemes de "Ciutadania per Inversió" (CBI) i "Residència per Inversió" (RBI) i permeten que individus estrangers obtinguen drets de ciutadania o de residència temporal o permanent sobre la base d'inversions locals.

Els esquemes de CBI / RBI es poden utilitzar indegudament per a soscavar els procediments de diligencia deguda CRS. Açò pot donar lloc a informes inexactes o incomplets segons el CRS, en particular quan no totes les jurisdiccions de residència fiscal es revelen a la Institució Financera.

Tal escenari podria sorgir quan una persona no residix realment o no només en la jurisdicció de CBI / RBI, sinó que es declara resident amb finalitats fiscals només en esta jurisdicció i li proporciona a la seua institució financera la documentació de faig costat emesa baix l'esquema de CBI / RBI (per exemple, un certificat de residència, document d'identitat o passaport).

No tots els esquemes RBI / CBI presenten un alt risc de ser utilitzats per a eludir el CRS. Els esquemes que potencialment són d'alt risc per a estos propòsits són aquells que li donen al contribuent accés a un tipus impositiu d'ingressos personals de menys del 10% en actius financers extraterritorials i no requerixen una presència física significativa de, com a mínim, 90 dies en la jurisdicció que oferix l'Esquema CBI / RBI.

Quan els esquemes de CBI/RBI complisquen ambdós criteris, però la documentació de residència proporcionada als sol·licitants seleccionats estiga clarament identificada com emesa baix l'esquema CBI/RBI respectiu, esta documentació de residència específica només ha de percebre's com potencialment d'alt risc en el context dels procediments de diligencia deguda el CRS, i estar subjecta a les orientacions addicionals per a les institucions financeres, que es detallen a continuació.

Estos esquemes i la documentació de residència corresponent s'enumeren en la següent taula.

Sota la Secció VII del CRS, una institució financera no pot confiar en una autocertificació o evidència documental si la institució financera sap o té raons per a saber, que l'autocertificació o evidència documental és incorrecta o no és de confiança. El mateix s'aplica respecte als comptes preexistents d'alt valor en les que un gerent de relacions té coneixement real de què l'autocertificació o l'evidència documental són incorrectes o poc de confiança.

Al determinar si una institució financera té motius per a saber que una autocertificació o evidència documental és incorrecta o poc de confiança, ha de tindre en compte tot la informació rellevant disponible per a la institució financera, inclosos els resultats de l'anàlisi de risc CBI / RBI de l'OCDE. Com a resultat, quan, tenint en compte tot la informació rellevant, els fets i circumstàncies portarien a la Institució Financera a tindre dubtes sobre la (s) residència (és) impositiva (s) d'un Titular de Compte o de la Persona que exercix el control de la mateixa, hauria de prendre les mesures adequades per a determinar la residència de tals persones.

En la mesura en què el dubte estiga relacionada amb el fet que el titular del compte o la persona que exercix el control de la mateixa acredita la seua residència en una jurisdicció que oferix un esquema de CBI /RBI potencialment d'alt risc, les institucions financeres poden considerar plantejar més preguntes, entre elles:

• Va obtindre els drets de residència baix un esquema CBI / RBI?
• Té drets de residència en alguna altra jurisdicció (s)?
• Ha passat més de 90 dies en unes altres jurisdiccions durant l'any anterior?
• En quina jurisdicció (s) ha presentat les seues declaracions d'impostos personals durant l'any anterior?

Les respostes a les preguntes anteriors han d'ajudar a les institucions financeres a determinar si l'autocertificació proporcionada o l'evidència documental és incorrecta o no és de confiança.

En els casos en els que ens trobem davant un “compte financer no documentada” es procedirà a indicar tots les dades de què dispose la institució financera en este moment, mentres es mantinga esta circumstància. En cap cas s'inclouran en el model 289 comptes de la qual titularitat o control s'ostente per persones de la qual única jurisdicció de residència fiscal siga Espanya.   

Açò s'aplicarà amb caràcter general i concretament en els següents casos:

• Comptes preexistents de menor valor de persones físiques (apartat B.5 de la Secció III de l'Annex del Reial decret 1021/2015): Si la institució financera no aplica el procediment del domicili i l'únic indicie descobert en el procediment de busca electrònica per a determinar la residència fiscal ha sigut una instrucció per a la retenció de correspondència o una direcció per a la recepció de correspondència, sempre que, posteriorment, tampoc anara possible obtindre indicie algun amb la busca en paper i no prospere l'intent d'obtindre del titular del compte una declaració o proves documentals per a determinar la seua residència fiscal. Este procediment haurà de repetir-se quan hi haja un canvi de circumstàncies o quan el compte adquirisca la condició de compte d'alt valor. No obstant això, s'haurà de declarar el compte amb tot la informació de la que es dispose cada any mentres es mantinguen estes circumstàncies.

• Comptes preexistents de major valor de persones físiques (apartat C.5 c) de la Secció III de l'Annex del Reial decret 1021/2015): Quan l'únic indicie descobert en la revisió reforçada d'estos comptes per a determinar la residència fiscal del seu titular ha sigut una instrucció per a la retenció de correspondència o una direcció per a la recepció de correspondència sempre que, posteriorment, tampoc anara possible obtindre una declaració o proves documentals per a determinar la seua residència fiscal. La institució financera haurà d'aplicar cada any els procediments de revisió reforçada del Reial decret fins que el compte passe a estar documentada. No obstant això, s'haurà de declarar el compte amb tot la informació de la que es dispose cada any mentres es mantinguen estes circumstàncies.

• En cas que durant l'últim dia de l'any natural considerat, un compte es trobe bloquejada en aplicació de l'apartat 5 de la Disposició Addicional vint-i-dosena de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària i sempre que no es dispose d'informació relativa al país de residència de la persona que ostente la titularitat o control del compte, tot això i sense perjudici que la institució financera continue intentant obtindre les declaracions que resulten exigibles.

No. Segons la definició continguda en el punt 5 de l'apartat D de la Secció VIII de l'Annex I del Real Decreto1021/2015, per «persones que exercixen el control s'entén les persones físiques que controlen una entitat». Per tant, no podrà identificar-se a una entitat com persona que exercix el control en el supòsit indicat.

No, l'entitat financera ha d'avaluar la declaració rebuda d'un titular amb tots els mitjans al seu abast, de manera que puga assolir una adequada seguretat de què queda acreditada la validesa i raonabilitat de la declaració.

En este sentit, el mer fet de què una entitat conste en la llesta de FATCA GIIN (Global Intermediary Identification Number) no pot considerar-se prova suficient de la condició del titular del compte com institució financera.

L'Apartat A de la Secció VII del Reial decret 1021/2015, de 13 de novembre establix que a l'aplicar els procediments de diligencia deguda, ha de tindre's en compte que  « Quan les institucions financeres obtinguen declaracions del titular o proves documentals, respecte de les que coneguen, o puguen arribar a conéixer que són incorrectes o no fiables, no podran basar-se en elles amb l'objectiu de determinar la condició del clienta i hauran de demanar una nova declaració del titular o documentació addicional que justifique la seua condició.

Sí, en els supòsits i amb les condicions descrites en l'apartat B.6 de la Secció III de l'Annex I “Normes de diligencia deguda”, del Reial decret 1021/2015.

D'aquesta manera, si la Institució financera disposa de les declaracions i/o proves documentals descrites en el citat apartat B.6 de la Secció III de l'Annex, la residència fiscal que d'estes resulte serà la que prevalga, en lloc de la que haguera resultat d'aplicar el sistema d'indicis de l'apartat B.2 d'esta Secció III, basada en les dades de què dispose la Institució Financera en els seus arxius electrònics.

L'anterior també resulta d'aplicació per als Procediments de revisió reforçada dels comptes de major valor, en els termes de l'apartat C.5.b) de la Secció III.

Addicionalment, en el cas que l'únic país de residència fiscal resultant anara Espanya, es recorda que, en cap cas, s'inclouran en el model 289 comptes financers de la qual titularitat s'ostente per persones únic país del qual de residència fiscal siga Espanya.

Els supòsits i condicions que preveu l'apartat B.6. de la Secció III de l'Annex I del Reial decret 1021/2015, depenen del tipus d'indicie de què es dispose, exigint-se, en uns casos, un únic tipus de document d'entre els que assenyala el Reial decret o, en uns altres supòsits, una combinació de documents. D'esta manera, la Institució financera no haurà de tractar al titular del compte com resident fiscal al país o jurisdicció que resulte del sistema d'indicis (apartat B.2) si :

1. La informació del titular del compte inclou una adreça postal o un domicili actualitzats en aquell país o jurisdicció, un o diversos números de telèfon en aquell país o jurisdicció (i cap número de telèfon a Espanya), o ordes permanents (relatives a comptes financers diferents de comptes de depòsit) de transferència de fons a un compte obert en aquell país o jurisdicció, i la institució financera obté, o ha revisat prèviament i conserva en els seus arxius:

   1. Declaració del titular del compte del seu país (és) o jurisdicció (és) de residència fiscal que no incloga aquell país o jurisdicció, I

   2. Prova documental que confirme el o els països o jurisdiccions de residència fiscal inclosos en esta declaració.

2. La informació del titular del compte inclou un poder notarial de representació o una autorització de firma vigents a favor d'una persona domiciliada en aquell país o jurisdicció, i la institució financera obté, o ha revisat prèviament i conserva en els seus arxius:

   1. Declaració del titular del compte del seu país (és) o jurisdicció (és) de residència fiscal que no incloga aquell país o jurisdicció, O

   2. Prova documental que determine la (s) residència (s) fiscal del titular del compte que siga (siguen) diferent (s) de la d'aquell país o jurisdicció.