Preguntes més freqüents

Si complixen tots els requisits de l'apartat D.8 lletra h) de la Secció VIII de l'Annex del Reial Decret 1021/2015, tindran la consideració d'Entitat No Financera (ENF) Activa.A estos efectes, es pot considerar que l'exempció parcial aplicable a les referides fundacions i associacions suposa el compliment del requisit previst en el subapartat ii) de l'esmentat apartat (l'anterior és igualment aplicable respecte al subapartat ii de l'apartat VI.B.4 lletra i) de l'Annex I de l'Acord FATCA entre els EUA i Espanya).

a) Quan l'entitat titular del compte siga una Entitat No Financera i aporte una declaració de residència fiscal en la qual l'única dada que falte siga el de si és activa o passiva.

No. La mera absència de determinació de la condició d'activa o passiva de l'entitat no obliga la Institució financera al referit bloqueig.Tot això sense perjudici de contactar a l'esmentada entitat perquè complete la declaració amb l'esmentada dada.

b) Quan la persona que ostente la titularitat o el control del compte aporte una declaració de residència fiscal en la qual falte la dada del número d'identificació fiscal, si ha sigut emés.

Sí.El número d'identificació fiscal és una dada essencial de la referida declaració i ha de constar sempre en la mateixa, d'acord amb el previst en l'apartat 2 de la Secció I de l'Annex del  Reial Decret 1021/2015.En este cas, la Institució financera, a part de procedir al bloqueig total del compte, haurà de comunicar la mateixa en funció del país o jurisdicció de residència fiscal que aparega en la declaració (tret que conega o puga arribar a conéixer que esta és incorrecta o no fiable).Tot això sense perjudici de contactar a l'esmentada persona perquè complete la declaració amb l'esmentada dada.

En el cas que la persona que ostente la titularitat o control del compte financer continue sense aportar la declaració que resulte exigible, malgrat haver-se realitzat un bloqueig total de la mateixa, la Institució financera haurà de comunicar el compte amb tots i cada una de les dades que dispose en l'esmentat moment, mentre es mantinga l'esmentada circumstància.Tot això, sense perjudici de contactar a l'esmentada persona perquè aporte la referida declaració.

S'ha de comunicar l'ingrés brut total derivat de l'esmentada venda o amortització d'actius financers pagat o anotat en el compte, és a dir, pel valor d'alienació o reembors obtingut, no comunicant-se la renda produïda per l'esmentada operació en concepte d'interessos.

No.

No és possible l'agregació de fons per països, ja que conforme al CRS ha de figurar com a declarant el fons, no la societat gestora.

No. Les normes per a l'agregació del saldo de comptes no s'apliquen a aquelles que estan excloses del concepte de compte financer.

La Institució financera pot basar-se en la declaració de residència fiscal del client tret que conega, o puga arribar a conéixer que és incorrecta o no fiable.La OCDE ha habilitat un portal sobre intercanvi automàtic d'informació en el qual es pot consultar la informació de cada país en relació amb l'emissió, obtenció i en el seu cas, estructura i funcionament del NIF corresponent (http://www.oecd.org/tax/automatic-exchange/crs-implementation-and-assistance/tax-identification-numbers/#d.en.347759).

Es considera que la Institució financera coneix, o pot arribar a conéixer que una declaració de residència fiscal és incorrecta o no fiable si no conté NIF i la informació que consta al portal indica que el país en qüestió emet NIF a tots els seus residents fiscals.Encara que la Institució financera no està obligada a acarar el format i altres especificacions del NIF amb la informació que apareix al referit portal, pot dur a terme l'esmentada comprovació amb la finalitat de reforçar la qualitat de la informació que comunica i minimitzar les càrregues administratives derivades d'un requeriment posterior per haver comunicat un NIF incorrecte (per exemple, mitjançant l'ús de programes que permeten una comprovació de l'estructura de l'esmentat NIF).

Sí.L'esmentat compromís ha de formar part del contingut de la declaració de residència fiscal.

La Institució financera pot establir periòdicament (per exemple, anualment) instruccions internes i formació a aquells empleats que puguen ser considerats gestors personals, incloent l'arxiu de les respostes de cada gestor personal afirmant que són conscients de les seues obligacions i de la manera de comunicar qualsevol coneixement de fet de la residència fiscal de les persones titulars dels comptes que tinguen assignats.

No existix cap limitació específica.En qualsevol cas, la responsabilitat del correcte compliment de les esmentades obligacions recau sobre les Institucions financeres obligades a comunicar informació i tant estes com els tercers als quals recórreguen han d'estar en disposició de poder complir amb l'obligació prevista en l'apartat 6 de la Disposició addicional vint-i-dosena de la Llei 58/2003 General Tributària.

No. Una entitat la renda bruta de la qual és atribuïble principalment a la inversió, reinversió o negociació directa en béns immobles no és una Entitat d'Inversió, amb independència que siga gestionada professionalment per una altra entitat, ja que els béns immobles no tenen la consideració d'actius financers.

Si, al contrari, una entitat (entitat A) participa en una altra entitat (entitat B) que invertix directament en béns immobles, esta participació tindrà la consideració d'actiu financer i la renda bruta atribuïble a l'esmentada participació haurà de ser tinguda en compte a efectes de determinar si l'entitat A complix els criteris per a ser considerada com a Entitat d'Inversió (Secció VIII, apartat A.6 a) iii) o apartat A.6 b) de l'Annex del Reial Decret 1021/2015).

Sí.El requisit de gestió a què fan referència els esmentats preceptes inclou també els casos en els quals una entitat té la facultat discrecional de gestionar els actius (en la seua totalitat o en part) d'una altra entitat però no gestiona l'entitat en si mateix.

Si

El fet que no s'haja generat renda passiva amb l'actiu durant el període corresponent no és incompatible que la tinença del mateix tinga per objecte la generació de renda passiva.El rellevant és que l'actiu siga de tal naturalesa que genere o puga generar renda passiva.Per exemple, el saldo en un compte corrent ha de considerar-se com a actiu que genera renda passiva o la tinença del qual té per objecte la generació de renda passiva (interés) fins i tot en el cas que realment no genere l'esmentada renda.

No.

D'acord amb l'apartat 2 lletra d) de la Secció I de l'Annex del Reial Decret 1021/2015, la declaració de residència fiscal (declaració del titular) ha de contindre el NIF.Per tant, a efectes del compliment de l'obligació de l'article 3 del Reial Decret 1021/2015, la determinació de la residència fiscal de les Persones que exercixen el control mitjançant una declaració d'este tipus requerix que la Institució Financera obtinga el NIF (si ha sigut emés).

D'acord amb els Comentaris de l'Estàndard comú de comunicació d'informació de la OCDE, no existix una obligació general de dur a terme una recerca manual d'este tipus.El requisit general en este procediment és que el domicili estiga basat en proves documentals.Si la Institució financera ha conservat una anotació de la prova documental en la qual es basa el domicili o té polítiques i procediments en vigor per a assegurar que el domicili actualitzat és el mateix que el domicili que apareix en la prova documental proporcionada, haurà complit el requisit que  el domicili estiga basat en proves documentals.

Sí.Pot donar-se el cas que la Institució Financera tinga dos domicilis que complisquen amb els requisits d'este procediment, per exemple en el cas de què el titular del compte treballe i visca una meitat de l'any al país estranger A i una altra meitat de l'any al país  estranger B. En este cas es podria sol·licitar una declaració de residència del titular del compte o es podria considerar que el titular del compte és resident fiscal dels dos països A i B. 

L'esquema per a la presentació del model 289 CRS, basat en l'esquema de la OCDE, està preparat per declarar algunes residencial fiscals, si és necessari.

La Institució financera no està obligada a proporcionar assessorament fiscal als seus clients o a realitzar una anàlisi legal per a verificar la raonabilitat de la declaració de residència fiscal.La Institució financera pot basar-se en la declaració de residència fiscal del client tret que conega, o puga arribar a conéixer que és incorrecta o no fiable (test de “raonabilitat”), el qual està basat en la informació obtinguda amb motiu de l'obertura del compte, inclòs qualsevol document obtingut en aplicació dels procediments previstos conforme a la Llei 10/2010, de 28 d'abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme i la seua normativa de desenvolupament.

En els Comentaris de l'Estàndard comú de comunicació d'informació de la OCDE es poden trobar exemples de l'aplicació del test de “raonabilitat”.

Les declaraciós de residència fiscal han de complir els requisits previstos en l'apartat 2 de la Secció I de l'Annex del Reial Decret 1021/2015.Quant a la forma en què s'han de realitzar, d'acord amb l'esmentat precepte s'admet qualsevol, incloent els canals electrònics i telefònics, sempre i quan la Institució financera tinga i guarde constància del seu contingut i data d'emissió i puga acreditar que ha sigut efectuada pel titular del compte o per qui el represente a estos efectes.

No s'entendrà complit l'esmentat requisit quan el titular, per a procedir a l'obertura del compte, estiga obligat a aportar a la Institució financera informació nova, addicional o modificada sobre el mateix com a conseqüència d'una obligació legal, regulatòria, contractual o similar.(Veure Comentari 82 de la Secció VIII de l'Estàndard comú de comunicació d'informació de la OCDE).

No.

Un nombre substancial de jurisdiccions oferixen esquemes de "Ciutadania per Inversió" (CBI) i "Residència per Inversió" (RBI) i permeten que individus estrangers obtinguen drets de ciutadania o de residència temporal o permanent sobre la base d'inversions locals.

Els esquemes de CBI / RBI es poden utilitzar indegudament per a soscavar els procediments de diligència deguda de CRS.Açò pot donar lloc a informes inexactes o incomplets segons el CRS, en particular quan no totes les jurisdiccions de residència fiscal es revelen a la Institució Financera.

Tal escenari podria sorgir quan una persona no residix realment o no només en la jurisdicció de CBI / RBI, sinó que es declara resident amb finalitats fiscals només en l'esmentada jurisdicció i li proporciona a la seua institució financera la documentació de suport emesa davall l'esquema de CBI / RBI (per exemple, un certificat de residència, document d'identitat o passaport).

No tots els esquemes RBI / CBI presenten un alt risc de ser utilitzats per a eludir el CRS.Els esquemes que potencialment són d'alt risc per a estos propòsits són aquells que li donen el contribuent accés a un tipus impositiu d'ingressos personals de menys del 10% en actius financers extraterritorials i no requerixen una presència física significativa de, almenys, 90 dies en la jurisdicció que oferix l'Esquema CBI / RBI.

Quan els esquemes de CBI/RBI complisquen ambdós criteris, però la documentació de residència proporcionada als sol·licitants seleccionats estiga clarament identificada com emesa davall l'esquema CBI/RBI respectiu, l'esmentada documentació de residència específica només s'ha de percebre com potencialment d'alt risc en el context dels procediments de diligència deguda del CRS, i estar subjecta a les orientacions addicionals per a les institucions financeres, que es detallen a continuació.

Estos esquemes i la documentació de residència corresponent s'enumeren a la següent taula.

Davall la Secció VII del CRS, una institució financera no pot confiar en una autocertificació o evidència documental si la institució financera sap o té raons per a saber, que l'autocertificació o evidència documental és incorrecta o no és confiable.El mateix s'aplica respecte als comptes preexistents d'alt valor en els quals un gerent de relacions té coneixement real que l'autocertificació o l'evidència documental són incorrectes o poc confiables.

En determinar si una institució financera té motius per a saber que una autocertificació o evidència documental és incorrecta o poc confiable, ha de tindre en compte tota la informació rellevant disponible per a la institució financera, inclosos els resultats de l'anàlisi de risc CBI / RBI de la OCDE.Com a resultat, quan, tenint en compte tota la informació rellevant, els fets i circumstàncies portarien a la Institució Financera a tindre dubtes sobre la (s) residència (és) impositiva (s) d'un Titular de Compte o de la Persona que exercix el control de la mateixa, hauria de prendre les mesures adequades per a determinar la residència de tals persones.

En la mesura que el dubte estiga relacionat amb el fet que el titular del compte o la persona que exercix el control de la mateixa acredita la seua residència en una jurisdicció que oferix un esquema de CBI /RBI potencialment d'alt risc, les institucions financeres poden considerar plantejar més preguntes, entre elles:

• Va obtindre els drets de residència davall un esquema CBI / RBI?
• Té drets de residència en alguna altra jurisdicció (s)?
• Ha passat més de 90 dies en altres jurisdiccions durant l'any anterior?
• En quina jurisdicció (s) ha presentat les seues declaraciós d'impostos personals durant l'any anterior?

Les respostes a les preguntes anteriors han d'ajudar les institucions financeres a determinar si l'autocertificació proporcionada o l'evidència documental és incorrecta o no és confiable.

En cap cas no s'inclouran en el model 289 comptes la titularitat del qual o control s'ostente per persones l'única jurisdicció de residència fiscal del qual siga Espanya, fins i tot encara que es tracte de comptes no documentats respecte dels quals la institució financera dega o puga conéixer que la titularitat o el control dels esmentats comptes correspon a un resident fiscal a Espanya.

En els casos en els quals ens trobem davant d'un “compte financer no documentat” es procedirà a indicar totes les dades de les quals dispose la institució financera en l'esmentat moment, mentre es mantinga l'esmentada circumstància.En cap cas no s'inclouran en el model 289 comptes la titularitat del qual o control s'ostente per persones l'única jurisdicció de residència fiscal del qual siga Espanya.  

Açò s'aplicarà amb caràcter general i concretament en els següents casos:

• Comptes preexistents de menor valor de persones físiques (apartat B.5 de la Secció III de l'Annex del Reial Decret 1021/2015):Si la institució financera no aplica el procediment del domicili i l'únic indici descobert en el procediment de recerca electrònica per a determinar la residència fiscal ha sigut una instrucció per a la retenció de correspondència o una direcció per a la recepció de correspondència, sempre que, posteriorment, tampoc no fora possible obtindre cap indici amb la recerca en paper i no prospere l'intent d'obtindre del titular del compte una declaració o proves documentals per a determinar la seua residència fiscal.Este procediment s'haurà de repetir quan hi haja un canvi de circumstàncies o quan el compte adquirisca la condició de compte d'alt valor.No obstant això, s'haurà de declarar el compte amb tota la informació de la que es dispose tots els anys mentre es mantinguen estes circumstàncies.

• Comptes preexistents de més valor de persones físiques (apartat C.5 c) de la Secció III de l'Annex del Reial Decret 1021/2015):Quan l'únic indici descobert en la revisió reforçada d'estos comptes per a determinar la residència fiscal del seu titular ha sigut una instrucció per a la retenció de correspondència o una direcció per a la recepció de correspondència sempre que, posteriorment, tampoc no fora possible obtindre una declaració o proves documentals per a determinar la seua residència fiscal.La institució financera haurà d'aplicar cada any els procediments de revisió reforçada del Reial Decret fins que el compte passe a estar documentada.No obstant això, s'haurà de declarar el compte amb tota la informació de la que es dispose tots els anys mentre es mantinguen estes circumstàncies.

• En el cas que l'últim dia de l'any natural considerat, un compte se'n trobe de bloquejada en aplicació de l'apartat 5 de la Disposició Addicional vint-i-dosena de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària i sempre que no es dispose d'informació relativa al país de residència de la persona que ostente la titularitat o control del compte, tot això i sense perjudici que la institució financera continue provant d'obtindre les declaracions que resulten exigibles.

Sí, és obligatori.

Com a conseqüència de la modificació de l'article 4 del RD 1021/2015, de 13 de novembre (RD de CRS), es modifica també l'Ordre HAP/1695/2016, de 25 d'octubre, del model 289, per a recollir l'obligació de presentació de la declaració informativa model 289 fins i tot en els casos d'inexistència de comptes a informar per part de la institució financera obligada a declarar després de l'aplicació de les normes de diligència deguda.

En estos nous supòsits de declaració de comptes sense comunicar, el contingut del model 289 se'n limita als conceptes compresos en els números 1 a 5 de l'Annex III de l'Ordre HAP/1695/2016, així com del nou concepte introduït mitjançant la present ordre “6.2.Declaració sense comptes que comunicar” (*).

Per a facilitar la presentació del model 289 “sense comptes per comunicar”, s'ha habilitat un senzill Formulari que estarà disponible a la Seu Electrònica.

No obstant això, esta presentació també pot fer-se mitjançant el Servei Web ja habilitat.Més informació: 

https://sede.agenciatributaria.gob.es/Sede/procedimientoini/GI42.shtml

De conformitat amb el disposat a l'article 5.1 d) del Reial Decret 1021/2015, de 13 de novembre, pel qual s'establix l'obligació d'identificar la residència fiscal de les persones que ostenten la titularitat o el control de determinats comptes financers i d'informar sobre les mateixes en l'àmbit de l'assistència mútua, entre la informació a subministrar corresponent a cada un dels comptes subjectes a comunicació d'informació s'ha d'incloure  el saldo o valor del compte al final de l'any natural considerat.Tractant-se d'un contracte d'assegurança amb valor en efectiu o d'un contracte d'anualitats, prendrà el valor en efectiu o el valor de rescat.

Sense perjudici de com s'ha de determinar el valor en efectiu d'acord amb la definició prevista a la Secció VIII.C.8 de l'Annex del Reial Decret 1021/2015, conforme a la Secció VIII. C. 6 i 8 de l'esmentat reial decret, tant al contracte d'anualitats com al contracte d'assegurança amb valor en efectiu, als efectes de calcular el saldo o valor del compte financer, la institució financera obligada a comunicar informació podrà utilitzar, en el seu cas, el valor de capitalització o el valor de rescat a què es referix la Ordre EHA/3481/2008, d'1 de desembre, per la qual s'aprova el model 189 de declaració informativa anual sobre valors, assegurances i rendes.

A estos efectes, la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, de transposició de la Directiva (UE) 2016/1164, del Consell, de 12 de juliol de 2016, per la qual s'establixen normes contra les pràctiques d'elusió fiscal que incidixen directament en el funcionament del mercat interior, de modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del joc, ha modificat l'article 17 de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l'Impost sobre el Patrimoni, relatiu a Assegurances de Vida i rendes temporals o vitalícies al que es remet l'Ordre EHA/3481/2008, d'acord amb la següent redacció que s'haurà de prendre en consideració, en el seu cas, a efectes de determinar el valor de rescat o de capitalització:

Un.Les assegurances de vida es computaran pel seu valor de rescat en el moment de la meritació de l'Impost.

No obstant això, en els supòsits en els quals l'acceptant no tinga la facultat d'exercir el dret de rescat total en la data de meritació de l'impost, l'assegurança es computarà pel valor de la provisió matemàtica en l'esmentada data en la base imposable de l'acceptant.

El disposat en el paràgraf anterior no s'aplicarà als contractes d'assegurança temporals que únicament incloguen prestacions en cas de mort o invalidesa o altres garanties complementàries de risc.

Dos.Les rendes temporals o vitalícies, constituïdes com a conseqüència del lliurament d'un capital en diners, béns mobles o immobles, s'hauran de computar pel seu valor de capitalització en la data de la meritació de l'Impost, aplicant les mateixes regles que per a la constitució de pensions s'establixen en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

No obstant això, quan es perceben rendes, temporals o vitalícies, procedents d'una assegurança de vida, estes es computaran pel valor establit en l'apartat Uno d'este article."