Preguntes freqüents del model 289

Si complixen tots els requisits de l'apartat D.8 lletra h) de la Secció VIII de l'Annex del Reial decret 1021/2015, tindran la consideració d'Entitat No Financera (ENF) Activa. A estos efectes, es pot considerar que l'exempció parcial aplicable a les referides fundacions i associacions suposa el compliment del requisit previst en el subapartat ii) d'este apartat (l'anterior és igualment aplicable pel que fa al subapartat ii de l'apartat VI.B.4 lletra i) de l'Annex I de l'Acord FATCA entre ELS EUA i Espanya).

a) Quan l'entitat titular del compte siga una Entitat No Financera i aporteu una declaració de residència fiscal en la que l'única dada que falte siga el de si és activa o passiva.

No. La mera absència de determinació de la condició d'activa o passiva de l'entitat no obliga a la Institució financera al referit bloquege. Tot això sense perjudici de contactar a esta entitat perquè complete la declaració amb esta dada.

b) Quan la persona que ostente la titularitat o el control del compte aporte una declaració de residència fiscal en la que falte la dada del número d'identificació fiscal, si ha sigut emés.

Sí. El número d'identificació fiscal és una dada essencial de la referida declaració i ha de constar sempre en la mateixa, d'acord amb el que preveu l'apartat 2 de la Secció I de l'Annex del   Reial decret 1021/2015. En este cas, la Institució financera, aparte de procedir al bloqueig total del compte, haurà de comunicar la mateixa en funció del país o jurisdicció de residència fiscal que aparega en la declaració (fora que conega o puga arribar a conéixer que esta és incorrecta o no fiable). Tot això sense perjudici de contactar a esta persona perquè complete la declaració amb esta dada.

En cas que la persona que ostente la titularitat o control del compte financer seguisca sense aportar la declaració que resulte exigible, malgrat haver-se realitzat un bloquege total de la mateixa, la Institució financera haurà de comunicar el compte amb tots i cadascun de les dades que dispose en este moment, mentres es mantinga esta circumstància. Tot això, sense perjudici de contactar a esta persona perquè aporte la referida declaració.

S'ha de comunicar l'ingrés brut total derivat d'esta venda o amortització d'actius financers pagat o anotat en el compte, és a dir, pel valor d'alienació o reemborsament obtingut, no comunicant-se la renda produïda per esta operació en concepte d'interessos.

No.

No. No hauran de declarar-se el comptes financers titular del qual siga una societat de capital capital social del qual es negocie regularment en un o diversos mercats de valors reconeguts o una societat de capital que siga una entitat vinculada d'una societat de capital capital social del qual es negocie regularment en un o diversos mercats de valors reconeguts. Tot això de conformitat amb les definicions de la Secció VIII de l'Annex del Reial decret 1021/2015, en concret la referida a “persona subjecta a comunicació d'informació ”dins de l'apartat D. Cuenta subjecta a comunicació d'informació.

No, en cap cas les SGIIC han de considerar-se entitats declarants del model 289 en relació amb la informació de les participacions en els Fons d'Inversió que gestionen.

Són els propis Fons d'Inversió els que han de ser considerats entitats declarants del model 289 (Reporting FI) en relació amb la informació de les seues participacions.

Les SGIIC poden realitzar la mera presentació del model 289, en representació dels Fons d'Inversió, en aquells casos en què tinguen la condició d'apoderada electrònica del corresponent Fons d'Inversió o de col·laborador social, si bé, com s'ha indicat, en estos supòsits l'entitat que ha de figurar com a declarant serà, si més no, el corresponent Fons d'Inversió.

No és possible l'agregació de fons per països, ja que conforme al CRS ha de figurar com a declarant el fons, no la societat gestora.

No. Les normes per a l'agregació del saldo de comptes no s'apliquen a aquelles que estan excloses del concepte de compte financer.

En el cas de comptes conjunts, a afectes de declarar el saldo del compte en el model 289, s'atribuirà a cada titular el saldo o valor total del compte financer conjunta al final de l'any natural considerat. També és aplicable a l'efecte d'agregació de saldos, tal com es recull en els punts 1 i 2 de l'apartat C de la Secció VII de l'Annex I del Real Decreto1021/2015, de 13 de novembre, agregació utilitzada per a determinar si se supera o no els llindars establits en este Annex.

No haurà d'incloure's en el model 289 la informació relativa als altres titulars dels comptes conjunts declarades respecte dels que no haja d'informar-se en aplicació del que estableix el Real Decreto1021/2015, de 13 de novembre.

La Institució financera pot basar-se en la declaració de residència fiscal del clienta fora que conega, o puga arribar a conéixer que és incorrecta o no fiable. L'OCDE ha habilitat un portal sobre intercanvi automàtic d'informació en el que es pot consultar la informació de cada país en relació amb l'emissió, obtenció i si escau, estructura i funcionament del NIF corresponent (http://www.oecd.org/tax/automatic-exchange/crs-implementation-and-assistance/tax-identification-numbers/#d.en.347759 ).

Es considera que la Institució financera coneix, o pot arribar a conéixer que una declaració de residència fiscal és incorrecta o no fiable si no conté NIF i la informació que consta en el portal indica que el país en qüestió emet NIF a tots els seus residents fiscals. Encara que la Institució financera no està obligada a comparar el format i altres especificacions del NIF amb la informació que apareix en el referit portal, pot dur a terme esta comprovació amb l'objectiu de reforçar la qualitat de la informació que comunica i minimitzar les carregues administratives derivades d'un requeriment posterior per haver comunicat un NIF incorrecte (per exemple, mitjançant l'ús de programes que permeten una comprovació de l'estructura d'este NIF).

Sí. Este compromís ha de formar part del contingut de la declaració de residència fiscal.

La Institució financera pot establir periòdicament (per exemple, anualment) instruccions internes i formació a aquells empleats que puguen ser considerats gestors personals, incloent l'arxivament de les respostes de cada gestor personal afirmant que són conscients de les seues obligacions i de la forma de comunicar qualsevol coneixement de fet de la residència fiscal de les persones titulars dels comptes que tinguen assignades.

No existix cap limitació específica. En qualsevol cas, la responsabilitat del correcte compliment d'estes obligacions recau sobre les Institucions financeres obligades a comunicar informació i tant estes com els tercers als que recórreguen han d'estar en disposició de poder complir amb l'obligació prevista en l'apartat 6 de la Disposició addicional vint-i-dosena de la Llei 58/2003 General Tributària.

No. Una entitat de la qual renda bruta és atribuïble principalment a la inversió, reinversió o negociació directa en béns immobles no és una Entitat d'Inversió, independentment del fet que siga gestionada professionalment per una altra entitat, ja que els béns immobles no tenen la consideració d'actius financers.

Si, al contrari, una entitat (entitat A) participa en una altra entitat (entitat B) que invertix directament en béns immobles, esta participació tindrà la consideració d'actiu financer i la renda bruta atribuïble a esta participació haurà de ser tinguda en compte a l'efecte de determinar si l'entitat A complix amb els criteris per a ser considerada com Entitat d'Inversió (Secció VIII, apartat A.6 a) iii) o apartat A.6 b) de l'Annex del Reial decret 1021/2015).

Sí. El requisit de gestió al que fan referència els esmentats preceptes inclou també els casos en els que una entitat té la facultat discrecional de gestionar els actius (en la seua totalitat o en part) d'una altra entitat però no gestiona a l'entitat en si mateix.

Si

El fet que no s'haja generat renda passiva amb l'actiu durant el període corresponent no és incompatible amb què la tinença del mateix tinga per objecte la generació de renda passiva. El rellevant és que l'actiu siga de tal naturalesa que genere o puga generar renda passiva. Per exemple, el saldo en un compte corrent ha de considerar-se com actiu que genera renda passiva o de la qual tinença té per objecte la generació de renda passiva (interés) fins i tot en cas que realment no genere esta renda.

Tècnicament l'etiqueta pot ser opcional (al suposar una elecció entre un tipus o un altre d'informació, de diverses opcions possibles), però sí legalment s'exigix que esta informació es consigne en el Model 289, la institució financera ha de complimentar el Model amb la informació que tinga sobre aquell camp d'informació, si més no. És a dir, si disposa d'ella, no pot optar entre declarar-la o no.

L'article 5 del Reial decret 1021/2015, de 13 de novembre, establix la informació a subministrar per a cadascuna dels comptes subjectes a comunicació d'informació, sent l'Annex III de l'Ordre HAP/1695/2016, de 25 d'octubre, per la qual s'aprova el model 289, de declaració informativa anual de comptes financers en l'àmbit de l'assistència mútua, i per la qual s'establixen altres normes tributàries, el que detalla el contingut de la informació que haurà de contindre el Model 289. Per exemple, ha d'aportar-se el tipus de número de compte, encara que siga una informació que en el Model 289 es correspon amb una etiqueta opcional.

No. El número d'identificació fiscal que s'ha d'obtindre i incloure en el Model 289 (dins del camp TIN) és l'emés per la jurisdicció de la seua residència i no el TIN atribuït per les autoritats espanyoles (el NIF).

Per tant, els TIN que han de complimentar-se en el model 289, al ser els emesos pel país o jurisdicció de la persona o entitat no resident a Espanya, han d'ajustar-se a l'estructura establida en este país o jurisdicció.

A estos efectes, pot accedir als portals de consulta de la informació de cada país amb relació a l'emissió, obtenció i, si escau, estructura i funcionament del TIN corresponent, a través de l'apartat “Portals web per a validacions de TIN (NIF)” del Model 289 que es troba en la Sede Electrònica de l'AEAT, enllaç del qual és:

https://sede.agenciatributaria.gob.es/Sede/va_es/procedimientoini/GI42.shtml

No.

D'acord amb l'apartat 2 lletra d) de la Secció I de l'Annex del Reial decret 1021/2015, la declaració de residència fiscal (declaració del titular) ha de contindre el NIF. Per tant, a l'efecte del compliment de l'obligació de l'article 3 del Reial decret 1021/2015, la determinació de la residència fiscal de les Persones que exercixen el control mitjançant una declaració d'este tipus requerix que la Institució Financera obtinga el NIF (si ha sigut emés).

Per a complimentar la informació relativa a la direcció de persones o entitats no residents a Espanya, la institució financera ha de procedir de la següent manera, amb independència que la mateixa es consigne en format lliure o estructurat:

• Ha de complimentar la direcció correcta en la jurisdicció en la que és resident en aplicació de les regles de diligencia deguda.

• Es complimentarà sempre amb dades correctes que es corresponguen amb la direcció completa facilitada per qui ostente la titularitat o el control de determinats comptes financeres.

• Per tant, no han d'incloure's caràcters alfanumèrics o paraules (***, 000, zzzz, nnn, entre altres) que no constituïsquen o formen part de la direcció real del titular o persona que exercix el control.

L'obligació d'aportar informació relativa a la direcció s'establix en l'article 5.1 a) del Reial decret 1021/2015, de 13 de novembre, havent d'aportar-se el domicili associat a cadascuna dels comptes subjectes a comunicació d'informació. El detall concret de la informació a aportar es troba en el número 18 de l'Annex III de l'Ordre HAP/1695/2016. Tal com s'indica en el Manual Tècnic per a la presentació del Model 289, esta informació s'haurà de consignar:

• En format estructurat, a través dels camps establits respecte d'això, o bé 

• En format lliure, de no ser possible el format estructurat o quan els camps d'este últim no reflectisquen tota les casuística de la direcció al país de residència de la persona o entitat no resident a Espanya que ostente la titularitat o control

El Manual Tècnic per a la presentació del Model 289, que té a la seua disposició en la Sede Electrònica de l'AEAT dins de l'apartat"Informació sobre la presentació mitjançant Web Service del Model 289", resulta accessible mitjançant el següent enllaç:

https://sede.agenciatributaria.gob.es/Sede/va_es/procedimientoini/GI42.shtml

D'acord amb els Comentaris de l'Estàndard comú de comunicació d'informació de l'OCDE, no existix una obligació general de dur a terme una busca manual d'este tipus. El requisit general en este procediment és que el domicili estiga basat en proves documentals. Si la Institució financera ha conservat una anotació de la prova documental en la que es basa el domicili o té polítiques i procediments en vigor per a assegurar que el domicili actualitzat és el mateix que el domicili que apareix en la prova documental proporcionada, haurà complit amb el requisit de què  el domicili estiga basat en proves documentals.

Sí. Pot donar-se el cas de què la Institució Financera tinga dos domicilis que complisquen amb els requisits d'este procediment, per exemple en cas que el titular del compte treballe i viviu una mitat de l'any al país estranger A i una altra mitat de l'any al país  estranger B. En este cas es podria sol·licitar una declaració de residència del titular del compte o es podria considerar que el titular del compte és resident fiscal dels dos països A i B. 

L'esquema per a la presentació del model 289 CRS, basat en l'esquema de l'OCDE, està preparat per a declarar diverses residencial fiscals, si és necessari.

La Institució financera no està obligada a proporcionar assessorament fiscal als seus clientes o a realitzar una anàlisi legal per a verificar la raonabilitat de la declaració de residència fiscal. La Institució financera pot basar-se en la declaració de residència fiscal del clienta fora que conega, o puga arribar a conéixer que és incorrecta o no fiable (test de “raonabilitat ”), el qual està basat en la informació obtinguda amb motiu de l'obertura del compte, inclòs qualsevol document recollit en aplicació dels procediments prevists conforme a la Llei 10/2010, de 28 d'abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme i la seua normativa de desenvolupament.

En els Comentaris de l'Estàndard comú de comunicació d'informació de l'OCDE es poden trobar exemples de l'aplicació del test de “raonabilitat”.

Les declaracions de residència fiscal han de complir els requisits prevists en l'apartat 2 de la Secció I de l'Annex del Reial decret 1021/2015. Quant a la manera com s'han de realitzar, d'acord amb este precepte s'admet qualsevol, incloent els canals electrònics i telefònics, sempre que la Institució financera tinga i guarde constància de seu contingut i data d'emissió i puga acreditar que ha sigut efectuada pel titular del compte o per qui el represente a estos efectes.

No, l'entitat financera ha d'avaluar la declaració rebuda d'un titular amb tots els mitjans al seu abast, de manera que puga assolir una adequada seguretat de què queda acreditada la validesa i raonabilitat de la declaració.

En este sentit, el mer fet de què una entitat conste en la llesta de FATCA GIIN (Global Intermediary Identification Number) no pot considerar-se prova suficient de la condició del titular del compte com institució financera.

L'Apartat A de la Secció VII del Reial decret 1021/2015, de 13 de novembre establix que a l'aplicar els procediments de diligencia deguda, ha de tindre's en compte que  « Quan les institucions financeres obtinguen declaracions del titular o proves documentals, respecte de les que coneguen, o puguen arribar a conéixer que són incorrectes o no fiables, no podran basar-se en elles amb l'objectiu de determinar la condició del clienta i hauran de demanar una nova declaració del titular o documentació addicional que justifique la seua condició.

Sí, en els supòsits i amb les condicions descrites en l'apartat B.6 de la Secció III de l'Annex I “Normes de diligencia deguda”, del Reial decret 1021/2015.

D'aquesta manera, si la Institució financera disposa de les declaracions i/o proves documentals descrites en el citat apartat B.6 de la Secció III de l'Annex, la residència fiscal que d'estes resulte serà la que prevalga, en lloc de la que haguera resultat d'aplicar el sistema d'indicis de l'apartat B.2 d'esta Secció III, basada en les dades de què dispose la Institució Financera en els seus arxius electrònics.

L'anterior també resulta d'aplicació per als Procediments de revisió reforçada dels comptes de major valor, en els termes de l'apartat C.5.b) de la Secció III.

Addicionalment, en el cas que l'únic país de residència fiscal resultant anara Espanya, es recorda que, en cap cas, s'inclouran en el model 289 comptes financers de la qual titularitat s'ostente per persones únic país del qual de residència fiscal siga Espanya.

Els supòsits i condicions que preveu l'apartat B.6. de la Secció III de l'Annex I del Reial decret 1021/2015, depenen del tipus d'indicie de què es dispose, exigint-se, en uns casos, un únic tipus de document d'entre els que assenyala el Reial decret o, en uns altres supòsits, una combinació de documents. D'esta manera, la Institució financera no haurà de tractar al titular del compte com resident fiscal al país o jurisdicció que resulte del sistema d'indicis (apartat B.2) si :

1. La informació del titular del compte inclou una adreça postal o un domicili actualitzats en aquell país o jurisdicció, un o diversos números de telèfon en aquell país o jurisdicció (i cap número de telèfon a Espanya), o ordes permanents (relatives a comptes financers diferents de comptes de depòsit) de transferència de fons a un compte obert en aquell país o jurisdicció, i la institució financera obté, o ha revisat prèviament i conserva en els seus arxius:

   1. Declaració del titular del compte del seu país (és) o jurisdicció (és) de residència fiscal que no incloga aquell país o jurisdicció, I

   2. Prova documental que confirme el o els països o jurisdiccions de residència fiscal inclosos en esta declaració.

2. La informació del titular del compte inclou un poder notarial de representació o una autorització de firma vigents a favor d'una persona domiciliada en aquell país o jurisdicció, i la institució financera obté, o ha revisat prèviament i conserva en els seus arxius:

   1. Declaració del titular del compte del seu país (és) o jurisdicció (és) de residència fiscal que no incloga aquell país o jurisdicció, O

   2. Prova documental que determine la (s) residència (s) fiscal del titular del compte que siga (siguen) diferent (s) de la d'aquell país o jurisdicció.

No s'entendrà complit este requisit quan el titular, per a procedir a l'obertura del compte, estiga obligat a aportar a la Institució financera informació nova, addicional o modificada sobre el mateix com a conseqüència d'una obligació legal, reguladora, contractual o similar. (Veure Comentari 82 de la Secció VIII de l'Estàndard comú de comunicació d'informació de l'OCDE).

No.

A l'hora de consignar o no este valor en el Model 289, ha de tindre's en compte que:

• El número de compte no es limita als codis IBAN o ISIN, sinó que pot ser diferent en funció de la categoria de compte financer de què es tracte.
• Només en cas que la institució financera no dispose de cap identificador únic, equivalent funcional o numeració que li permeta identificar el compte financer declarada, haurà de consignar els caràcters "NANUM".
• Si es va consignar “NANUM” per tindre la informació agregada per client en seus bases de dades, la institució financera haurà d'aportar els números identificatius dels comptes individualment considerades al no ser correcta esta agregació d'acord amb la normativa aplicable.

En definitiva, l'ús del valor “NANUM”, ha de considerar-se excepcional, consignant-se únicament en aquells casos en els que la institució financera no dispose del codi d'identificació del compte financer en qüestió.

La base normativa de l'anterior es troba en els següents apartats:

L'article 5.1.b) del Reial decret 1021/2015, de 13 de novembre, pel qual s'establix l'obligació d'identificar la residència fiscal de les persones que ostenten la titularitat o el control de determinats comptes financeres i d'informar sobre les mateixes en l'àmbit de l'assistència mútua, al determinar la informació que ha de subministrar-se respecte de cadascuna dels comptes que es declaren, entre una altra, inclou la següent: "b) El número de compte ."

De la mateixa manera, l'Ordre HAP/1695/2016, de 25 d'octubre, per la qual s'aprova el model 289, de declaració informativa anual de comptes financers en l'àmbit de l'assistència mútua, i per la qual es modifiquen altres normes tributàries, en l'Annex III, apartat 7, dins del contingut de la declaració s'inclou:

"7. Número de compte , indicant si es tracta d'un codi IBAN o un altre número de compte bancari, un codi ISIN o un altre número d'identificació de valors o es tracta d'un altre identificador, com per exemple el número de referència d'un contracte d'assegurança. Quan el compte financer declarada dispose d'un codi IBAN o ISIN, el mateix haurà de ser consignat en el model 289."

Per número de compte s'entén, tal com es recull en l'apartat E de la Secció VIII de l'Annex del Reial decret 1021/2015:

"6. Per "número de compte "s'entén el número d'identificació assignat per la institució financera per a distingir-la d'uns altres comptes oberts en la mateixa, incloent-se en este terme un element funcional equivalent.

Per tant, el número de compte no es limita als codis IBAN o ISIN, sinó que pot ser diferent en funció de la categoria de compte financer, i només en cas que no es dispose de cap identificador únic del compte financer declarada, haurà de consignar els caràcters "NANUM" (no account number).

Segons la Disposició addicional segona del Reial decret 1021/2015 les seues normes han d'interpretar-se de conformitat amb els Comentaris de l'OCDE al Model d'Acord per a l'Autoritat Competent i a l'Estàndard comú de comunicació d'informació, en Annex del qual 3 "Guia d'usuari de l'Estàndard Comú de Reporte", apartat IVd. Account Number (Número de compte) s'específica:

"S'haurà de proporcionar el número de compte utilitzat per la Institució Financera per a identificar el compte en qüestió. Si la Institució Financera no posseïx un número de compte, es proporcionarà l'equivalent funcional que utilitza esta institució per a identificar el compte. Obligatori per a institucions financeres que posseïsquen número de compte (inclosos identificadors alfanumèrics).

Per exemple: El número de compte pot ser el d'un Compte de Custòdia o el d'un Compte de Depòsit; ii) el codi (ISIN o un altre) relacionat amb una Participació en Deute o en Capital (en el cas de no estar mantinguda en un Compte de Custòdia), o iii) el codi d'identificació d'un Contracte d'Assegurança amb Valor en Efectiu o d'un Contracte d'Anualitats.

En casos excepcionals, quan no existisca un sistema de numeració de comptes, s'utilitzarà"NANUM" per a indicar l'absència del número de compte, ja que es tracta d'un element de Validació. Este format de número de compte és el mateix que el contemplat per FATCA i pot utilitzar-se tant en números de compte estructurats com en format lliure. Així mateix, podrà incloure's en este camp un identificador de compte no estàndard o un número de contracte d'assegurança."

Finalment, en el cas que no hagen facilitat un número de compte per haver presentat la informació agregada per client, de conformitat amb la normativa aplicable, haurien d'aportar els números identificatius dels comptes individualment considerades, no sent correcta l'agregació per clients.

Un número substancial de jurisdiccions oferixen esquemes de "Ciutadania per Inversió" (CBI) i "Residència per Inversió" (RBI) i permeten que individus estrangers obtinguen drets de ciutadania o de residència temporal o permanent sobre la base d'inversions locals.

Els esquemes de CBI / RBI es poden utilitzar indegudament per a soscavar els procediments de diligencia deguda CRS. Açò pot donar lloc a informes inexactes o incomplets segons el CRS, en particular quan no totes les jurisdiccions de residència fiscal es revelen a la Institució Financera.

Tal escenari podria sorgir quan una persona no residix realment o no només en la jurisdicció de CBI / RBI, sinó que es declara resident amb finalitats fiscals només en esta jurisdicció i li proporciona a la seua institució financera la documentació de faig costat emesa baix l'esquema de CBI / RBI (per exemple, un certificat de residència, document d'identitat o passaport).

No tots els esquemes RBI / CBI presenten un alt risc de ser utilitzats per a eludir el CRS. Els esquemes que potencialment són d'alt risc per a estos propòsits són aquells que li donen al contribuent accés a un tipus impositiu d'ingressos personals de menys del 10% en actius financers extraterritorials i no requerixen una presència física significativa de, com a mínim, 90 dies en la jurisdicció que oferix l'Esquema CBI / RBI.

Quan els esquemes de CBI/RBI complisquen ambdós criteris, però la documentació de residència proporcionada als sol·licitants seleccionats estiga clarament identificada com emesa baix l'esquema CBI/RBI respectiu, esta documentació de residència específica només ha de percebre's com potencialment d'alt risc en el context dels procediments de diligencia deguda el CRS, i estar subjecta a les orientacions addicionals per a les institucions financeres, que es detallen a continuació.

Estos esquemes i la documentació de residència corresponent s'enumeren en la següent taula.

Sota la Secció VII del CRS, una institució financera no pot confiar en una autocertificació o evidència documental si la institució financera sap o té raons per a saber, que l'autocertificació o evidència documental és incorrecta o no és de confiança. El mateix s'aplica respecte als comptes preexistents d'alt valor en les que un gerent de relacions té coneixement real de què l'autocertificació o l'evidència documental són incorrectes o poc de confiança.

Al determinar si una institució financera té motius per a saber que una autocertificació o evidència documental és incorrecta o poc de confiança, ha de tindre en compte tot la informació rellevant disponible per a la institució financera, inclosos els resultats de l'anàlisi de risc CBI / RBI de l'OCDE. Com a resultat, quan, tenint en compte tot la informació rellevant, els fets i circumstàncies portarien a la Institució Financera a tindre dubtes sobre la (s) residència (és) impositiva (s) d'un Titular de Compte o de la Persona que exercix el control de la mateixa, hauria de prendre les mesures adequades per a determinar la residència de tals persones.

En la mesura en què el dubte estiga relacionada amb el fet que el titular del compte o la persona que exercix el control de la mateixa acredita la seua residència en una jurisdicció que oferix un esquema de CBI /RBI potencialment d'alt risc, les institucions financeres poden considerar plantejar més preguntes, entre elles:

• Va obtindre els drets de residència baix un esquema CBI / RBI?
• Té drets de residència en alguna altra jurisdicció (s)?
• Ha passat més de 90 dies en unes altres jurisdiccions durant l'any anterior?
• En quina jurisdicció (s) ha presentat les seues declaracions d'impostos personals durant l'any anterior?

Les respostes a les preguntes anteriors han d'ajudar a les institucions financeres a determinar si l'autocertificació proporcionada o l'evidència documental és incorrecta o no és de confiança.

En cap cas s'inclouran en el model 289 comptes de la qual titularitat o control s'ostente per persones de la qual única jurisdicció de residència fiscal siga Espanya, fins i tot encara que es tracti de comptes no documentades respecte de les que la institució financera haja d'o puga conéixer que la titularitat o el control d'estos comptes correspon a un resident fiscal a Espanya.

No. Segons la definició continguda en el punt 5 de l'apartat D de la Secció VIII de l'Annex I del Real Decreto1021/2015, per «persones que exercixen el control s'entén les persones físiques que controlen una entitat». Per tant, no podrà identificar-se a una entitat com persona que exercix el control en el supòsit indicat.

Per al cas de què existisca més d'una persona que exercix el control (o controlling person) per a un mateix compte-titular i jurisdicció, han de tindre's en compte dos aspectes:

1. L'esquema exigix que tots els controlling persons es declaren en el mateix DocRefId del compte-titular, usant, per això, tantes etiquetes com controlling persons tinga. És a dir, no han d'incloure's tants registres (DocRefId) com diferents controlling persons es corresponguen amb un mateix titular, compte i jurisdicció.

2. En l'etiqueta de cada controlling person NOMÉS s'han d'incloure les dades d'aquell controlling person, no els de la resta. És a dir, cada etiqueta es limita a un únic controlling person.

Per a conéixer el detall tècnic de com ha de declarar-se l'anterior, consulte's l'apartat Especificació funcional del missatge de presentació del Manual tècnic de presentació del model 289, disponible en la Sede electrònica de l'AEAT.

En els casos en els que ens trobem davant un “compte financer no documentada” es procedirà a indicar tots les dades de què dispose la institució financera en este moment, mentres es mantinga esta circumstància. En cap cas s'inclouran en el model 289 comptes de la qual titularitat o control s'ostente per persones de la qual única jurisdicció de residència fiscal siga Espanya.   

Açò s'aplicarà amb caràcter general i concretament en els següents casos:

• Comptes preexistents de menor valor de persones físiques (apartat B.5 de la Secció III de l'Annex del Reial decret 1021/2015): Si la institució financera no aplica el procediment del domicili i l'únic indicie descobert en el procediment de busca electrònica per a determinar la residència fiscal ha sigut una instrucció per a la retenció de correspondència o una direcció per a la recepció de correspondència, sempre que, posteriorment, tampoc anara possible obtindre indicie algun amb la busca en paper i no prospere l'intent d'obtindre del titular del compte una declaració o proves documentals per a determinar la seua residència fiscal. Este procediment haurà de repetir-se quan hi haja un canvi de circumstàncies o quan el compte adquirisca la condició de compte d'alt valor. No obstant això, s'haurà de declarar el compte amb tot la informació de la que es dispose cada any mentres es mantinguen estes circumstàncies.

• Comptes preexistents de major valor de persones físiques (apartat C.5 c) de la Secció III de l'Annex del Reial decret 1021/2015): Quan l'únic indicie descobert en la revisió reforçada d'estos comptes per a determinar la residència fiscal del seu titular ha sigut una instrucció per a la retenció de correspondència o una direcció per a la recepció de correspondència sempre que, posteriorment, tampoc anara possible obtindre una declaració o proves documentals per a determinar la seua residència fiscal. La institució financera haurà d'aplicar cada any els procediments de revisió reforçada del Reial decret fins que el compte passe a estar documentada. No obstant això, s'haurà de declarar el compte amb tot la informació de la que es dispose cada any mentres es mantinguen estes circumstàncies.

• En cas que durant l'últim dia de l'any natural considerat, un compte es trobe bloquejada en aplicació de l'apartat 5 de la Disposició Addicional vint-i-dosena de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària i sempre que no es dispose d'informació relativa al país de residència de la persona que ostente la titularitat o control del compte, tot això i sense perjudici que la institució financera continue intentant obtindre les declaracions que resulten exigibles.

El compte no haurà de declarar-se en el Model 289 si s'aprecien que concorren els requisits exigits pel Reial decret 1021/2015, de 13 de novembre, per a considerar-la com un dels comptes excloses definides en l'apartat C.17 de la Secció VIII de l'Annex I

D'aquesta manera, en la lletra d) de l'apartat C.17 de la Secció VIII de l'Annex I, es considera com compte exclosa “un compte mantinguda únicament pel cabal relicte si la documentació d'aquell compte inclou una còpia del testament o del certificat de defunció del causant.”

Tinga's en compte l'indicat, a més, en el número 92 dels Comentaris a la Secció VIII de l'Estàndard comú de comunicació d'informació (CRS),:

92 Conforme al disposat l'en subapartat C (17) (d), un compte relacionada únicament amb la successió d'una persona física pot ser un Compte Exclosa si la documentació d'aquell compte comprén una còpia del testament o el certificat de defunció del mort. A este fi, la Institució Financera Subjecta a Reportar haurà de considerar que aquell compte conserva l'estatus del que gaudia amb anterioritat al decés del Titular del Compte de la mateixa fins la data en què s'obtinga còpia de la citada documentació. Per a determinar què s'entén per «successió», cal remetre's a la legislació específica en este àmbit en cada jurisdicció per la qual es regixen la transmissió o herència de drets i obligacions en cas de defunció (com ara les normes de successió a títol universal).

Podrà accedir a estos Comentaris a través de l'apartat “Informació addicional sobre el CRS a l'OCDE ”que té a la seua disposició en la Sede Electrònica de l'OCDE.

En definitiva, el comptes financers de clients morts hauran d'incloure's en el Model 289 si no concorren els requisits arriba descrits.

Sí, és obligatori.

Com a conseqüència de la modificació de l'article 4 del RD 1021/2015, de 13 de novembre (RD de CRS), es modifica també l'Ordre HAP/1695/2016, de 25 d'octubre, del model 289, per a recollir l'obligació de presentació de la declaració informativa model 289 fins i tot en els casos d'inexistència de comptes a informar per part de la institució financera obligada a declarar després de l'aplicació de les normes de diligencia deguda.

En estos nous supòsits de declaració de comptes sense comunicar, el contingut del model 289 es limita als conceptes compresos en els números 1 a 5 de l'Annex III de l'Ordre HAP/1695/2016, així com del nou concepte introduït mitjançant aquesta orde “6.2. Declaració sense comptes que comunicar” (*).

Per a facilitar la presentació del model 289 “sense comptes que comunicar”, s'ha habilitat un senzill Formulari que estarà disponible en la Sede Electrònica.

No obstant això, esta presentació també pot fer-se mitjançant el Servici Web ja habilitat. Més informació: 

https://sede.agenciatributaria.gob.es/Sede/va_es/procedimientoini/GI42.shtml

De conformitat amb el que disposa l'article 5.1 d) del Reial decret 1021/2015, de 13 de novembre, pel qual s'establix l'obligació d'identificar la residència fiscal de les persones que ostenten la titularitat o el control de determinats comptes financeres i d'informar sobre les mateixes en l'àmbit de l'assistència mútua, entreu la informació a subministrar corresponent a cadascuna dels comptes subjectes a comunicació d'informació s'ha d'incloure  el saldo o valor del compte al final de l'any natural considerat. Tractant-se d'un contracte d'assegurança amb valor en efectiu o d'un contracte d'anualitats, es prendrà el valor en efectiu o el valor de rescate.

Sense perjudici de com ha de determinar-se el valor en efectiu d'acord amb la definició prevista en la Secció VIII.C.8 de l'Annex del Reial decret 1021/2015, conforme a la Secció VIII. C. 6 i 8 del citat reial decret, tant en el contracte d'anualitats com en el contracte d'assegurança amb valor en efectiu, a l'efecte de calcular el saldo o valor del compte financer, la institució financera obligada a comunicar informació podrà utilitzar, si escau, el valor de capitalització o el valor de rescate al que es referix l'Ordre EHA/3481/2008, d'1 de desembre, per la qual s'aprova el model 189 de declaració informativa anual sobre valors, assegurances i rendes.

A estos efectes, la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, de transposició de la Directiva (UE) 2016/1164, del Consell, de 12 de juliol de 2016, per la qual s'establixen normes contra les pràctiques d'elusió fiscal que incidixen directament en el funcionament del mercat interior, de modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del joc, ha modificat l'article 17 de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l'impost sobre el patrimoni, relatiu a Assegurances de vida i rendes temporals o vitalícies al que es remet l'Ordre EHA/3481/2008, d'acord amb la següent redacció que haurà de prendre's en consideració, si escau, a l'efecte de determinar el valor de rescate o de capitalització:

U. Les assegurances de vida es computaran pel seu valor de rescate en el moment de la meritació de l'Impost.

No obstant això, en els supòsits en els que el prenedor no tinga la facultat d'exercir el dret de rescate total en la data de merite de l'impost, l'assegurança es computarà pel valor de la provisió matemàtica  en la citada data en la base imposable del prenedor.

El que disposa el paràgraf anterior no s'aplicarà als contractes d'assegurança temporals que únicament incloguen prestacions en cas de defunció o invalidesa o altres garanties complementàries de risc.

Dos. Les rendes temporals o vitalícies, constituïdes com a conseqüència de l'entrega d'un capital en diners, béns mobles o immobles, hauran de computar-se pel seu valor de capitalització en la data de la meritació de l'Impost, aplicant les mateixes regles que per a la constitució de pensions s'establixen en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

No obstant això, quan es perceben rendes, temporals o vitalícies, procedents d'una assegurança de vida, estes es computaran pel valor establit en l'apartat Un d'este article."

No. L'import del camp “Entrada de fons" del model 291 (declaració informativa anual de l'Impost sobre la Renda de no Residents. Comptes de no residents sense establiment permanent ) no es correspon amb el que ha de declarar-se en el camp "Interessos" del Model 289.

Açò es deu a que el camp "Entrades de fons" es definix en el model 291 com l'import total anual per suma d'apunts a l'haver del compte o suma d'abonaments, la qual cosa no es correspon, estrictament, amb el concepte d'interessos, al ser estos l'import brut total en concepte d'interessos pagats o anotats en cada cas en el compte (o en relació amb el compte) durant l'any natural.

Sí.

L'apartat 7 de la Disposició addicional 22a de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària establix una obligació de comunicació entre parts (declarants i declarats), disposant el següent:

“Qualsevol institució financera obligada a comunicar informació conforme al que disposa l'esta disposició haurà de comunicar a cada persona física subjecta a comunicació d'informació, que la informació sobre ella objecte d'esta obligació de comunicació serà comunicada a l'Administració tributària i transferida a l'Estat membre que corresponga d'acord amb la Directiva 2011/16/UE i els acords internacionals indicats en aquesta disposició. Esta comunicació ha de realitzar-se abans del 31 de gener de l'any natural següent al primer any en què el compte siga un compte subjecta a comunicació d'informació. Així mateix, la institució financera facilitarà a la persona física amb suficient antelació tota la informació que esta tinga dret a rebre perquè puga exercir el seu dret a la protecció de les seues dades personals i, en qualsevol cas, abans que la informació per ella recopilada siga subministrada a l'Administració tributària”.