Com presentar una declaració d'exercicis anteriors

El Reial decret-llei 8/2023, de 27 de desembre, modifica la disposició addicional dissetena de la LIS, per a prorrogar per als períodes que s'inicien o concloguen el 2024 , el supòsit de llibertat d'amortització per a les inversions que s'efectuen en les següents instal·lacions, quan l'entrada en funcionament es produïsca el 2024 :

• Destinades a l'autoconsum d'energia elèctrica que utilitzen energia procedent de fonts renovables d'acord amb el que es defineix en el Reial decret 244/2019, de 5 d'abril.

• Per a ús tèrmic de consum propi que utilitzen energia procedent de fonts renovables, que substituïsquen instal·lacions que utilitzen energia procedent de fonts no renovables fòssils.

L'objectiu d'esta mesura és promoure el desplaçament dels combustibles fòssils per energies renovables produïdes de forma autòctona per a contribuir a la millora de la competitivitat de les empreses espanyoles, la lluita contra el canvi climàtic i la millora de la seguretat energètica del país.

La quantia de la inversió que podrà beneficiar-se del règim de llibertat d'amortització serà de 500.000 euros.

Per a l'aplicació d'este supòsit de llibertat d'amortització és necessari que durant els 24 mesos següents a la data d'inici del període impositiu en què els elements adquirits entren en funcionament, es mantinga la plantilla mig total de l'entitat respecte de la plantilla mitja dels dotze mesos anteriors.

Per al càlcul de la plantilla mig total de l'entitat es prendran les persones empleades, en els termes que dispose la legislació laboral, tenint en compte la jornada contractada en relació amb la jornada completa.

A més, els contribuents hauran d'estar en possessió de la següent documentació que acredite que la inversió utilitza energia procedent de fonts renovables:

• En el cas de generació d'energia elèctrica, l'Autorització d'Explotació i, en el cas de les instal·lacions amb excedents, l'acreditació de la inscripció en el Registre administratiu d'instal·lacions de producció d'energia elèctrica (RAIPREE) o, en el cas d'instal·lacions de menys de 100kW, el Certificat d'Instal·lacions Elèctriques (CIE) d'acord amb el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, de conformitat amb el que estableix el Reial decret 244/2019, de 5 d'abril.

• En el cas de sistemes de producció de gasos renovables (biogàs, biometà, hidrogen renovable), l'acreditació d'inscripció en el Registre d'instal·lacions de producció de gas procedent de fonts renovables regulat en l'article 19 del Reial decret 376/2022, de 17 de maig.

• En el cas de sistemes de generació d'energia renovable tèrmica (calor i fregisc) industrial o de procés, acreditació de la inscripció en registre o informe de l'òrgan competent en la comunitat autònoma.

• En el cas de sistemes de generació d'energia renovable tèrmica (calor i fregisc) per a climatització o generació d'aigua calenta sanitària, certificat d'eficiència energètica expedit pel tècnic competent després de la realització de les inversions, que indique la incorporació d'estos sistemes respecte del certificat expedit abans de l'inici de les mateixes.

No podran acollir-se a este incentiu els edificis i aquelles instal·lacions que tinguen caràcter obligatori en virtut de la normativa del Codi Tècnic de l'Edificació, aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març, fora que la instal·lació tinga una potencia nominal superior a la mínima exigida.

Este supòsit de llibertat d'amortització és incompatible amb el supòsit de llibertat d'amortització de l'article 102 de la LIS previst per a les entitats de reduïda dimensió, pel que estes entitats hauran d'optar per aplicar un dels dos incentius fiscals.

El Reial decret-llei 4/2024, de 26 de juny, amb efectes per als períodes impositius que s'inicien a partir de l'1 de gener de 2024 i que no hagen conclòs a l'entrada en vigor d'este Reial decret-llei (28 de juny de 2024), modifica la disposició addicional divuitena de la LIS, substituint l'amortització accelerada, prevista fins aleshores, per una llibertat d'amortització, per a les inversions en els següents vehicles nous, segons definició de l'annex II del Reglament General de Vehicles, aprovat pel Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre:

• Vehicle elèctric de cèl·lules de combustible (FCV)

• Vehicle elèctric híbrid de cèl·lules de combustible (FCHV)

• Vehicle elèctric de bateries (BEV)

• Vehicle elèctric d'autonomia estesa (REEV)

• Vehicle elèctric híbrid enchufable (PHEV)

Els vehicles han de ser nous, estar afectes a activitats econòmiques i entrar en funcionament durant els períodes impositius que s'inicien en els anys 2024 i 2025.

Conseqüència de la modificació de la disposició addicional divuitena de la LIS per l'article 190 del   Reial decret-llei 5/2023, este supòsit de llibertat d'amortització (amb anterioritat amortització accelerada) s'amplia a les inversions en noves infraestructures de recarrega de vehicles elèctrics, de potencia normal o d'alta potencia, en els termes definits en l'article 2 de la Directiva 2014/94/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d'octubre de 2014, relativa a la implantació d'una infraestructura per als combustibles alternatius, afectes a activitats econòmiques, i que entren en funcionament durant els períodes impositius que s'inicien en els anys 2024 i 2025.

Per a l'aplicació d'este supòsit d'amortització accelerada el contribuent haurà de :

• Aportar la documentació tècnica preceptiva, segons les característiques de la instal·lació, en forma de Projecte o Memòria, prevista en el Reial decret 842/2002, de 2 d'agost, elaborada per l'instal·lador autoritzat degudament registrat en el Registre Integrat Industrial, regulat en el títol IV de la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d'Indústria, i en la seua normativa reglamentària de desenvolupament.

• Obtindre el certificat d'instal·lació elèctrica diligenciat per la comunitat autònoma competent.

Amb efectes per als períodes impositius que s'inicien a partir d'1 de gener de 2024, la disposició final quinta de la Llei 13/2023, de 24 de maig, modifica l'article 16 de la LIS amb l'objectiu d'adaptar-ho a la Directiva (UE) 2016/1164 del Consell, de 12 de juliol de 2016.

A estos efectes, s'establixen les següents novetats:

• Es modifica l'article 16.1 de la LIS per a excloure de la determinació del benefici operatiu els ingressos, despeses o rendes que no s'hagueren integrat en la base imposable d'este Impost.

• Es modifica l'article 16.6 de la LIS per a excloure de la no-aplicació de la limitació prevista en este article als fons de titulització hipotecària, regulats en la Llei 19/1992, de 7 de juliol, i els fons de titulització d'actius a què es referix la Disposició addicional quinta.2 de la Llei 3/1994, de 14 d'abril.

Gravamen temporal energètic

La despesa pel gravamen energètic previst amb caràcter temporal durant els anys 2023 i 2024 i el seu pagament anticipat, no serà fiscalment deduïble a l'efecte de la determinació de la base imposable de l'impost sobre societats, segons el que estableix l'article 1.7 de la Llei 38/2022, de 27 de desembre, per a l'establiment de gravàmens temporals energètic i d'entitats de crèdit i establiments financers de crèdit i per la qual es cregui l'impost temporal de solidaritat de les grans fortunes, i es modifiquen determinades normes tributàries.

Gravamen temporal d'entitats i establiments financers de crèdit

La despesa pel gravamen d'entitats de crèdit i establiments financers de crèdit previst amb caràcter temporal durant els anys 2023 i 2024 i el seu pagament anticipat, no serà fiscalment deduïble a l'efecte de la determinació de la base imposable de l'impost sobre societats segons el que estableix l'article 2.6 de la Llei 38/2022 de 27 de desembre, per a l'establiment de gravàmens temporals energètic i d'entitats de crèdit i establiments financers de crèdit i per la qual es cregui l'impost temporal de solidaritat de les grans fortunes, i es modifiquen determinades normes tributàries.

Amb efectes per als períodes impositius que s'inicien a partir d'1 de gener de 2024, la Llei 7/2024, de 20 de novembre, modifica la lletra b) de l'article 15 de la LIS per a establir que les despeses derivades de la comptabilització de l'Impost Complementari no són fiscalment deduïbles. Així mateix, no tindran la consideració d'ingressos els procedents d'esta comptabilització.

En relació amb la reserva de capitalització, el Reial decret-llei 4/2024, de 26 de juny, amb efectes per als períodes impositius que s'inicien a partir de l'1 de gener de 2024, modifica l'article 25.1 de la LIS en els següents termes:

• Per als contribuents que tributen al tipus de gravamen previst en els apartats 1 o 6 de l'article 29 de la LIS, s'incrementa el percentatge de reducció aplicable en concepte de reserva de capitalització, passant del 10 al 15 per cent de l'import de l'increment dels seus fons propis.

• Es reduïx de 5 a 3 anys el termini de manteniment de l'increment dels fons propis de l'entitat.

D’acord amb el que és anterior, es reduïx de 5 a 3 anys el termini d'indisponibilitat de la reserva de capitalització que s'haja de dotar.

A estos efectes, el Reial decret-llei 4/2024, de 26 de juny, introduïx en la LIS la disposició transitòria quaranta-tresena que establix com a règim transitori que este nou termini de 3 anys resultarà d'aplicació respecte de l'increment de fons propis i de les reserves de capitalització dotades termini de manteniment del qual i indisponibilitat, respectivament, no haguera expirat a l'inici del primer període impositiu que comience a partir d'1 de gener de 2024.

El Tribunal Constitucional en seu Sentencia 11/2024, de 18 de gener, va declarar la inconstitucionalitat i nul·litat de les mesures contingudes en la disposició addicional quinzena i l'apartat 3 de la disposició transitòria setzena de la LIS, en redacció donada pel Reial decret-llei 3/2016, de 2 de desembre.

La Llei 7/2024, de 20 de desembre, amb efectes per als períodes impositius que s'inicien a partir d'1 de gener de 2024 i que no hagen conclòs el 22 de desembre de 2024, torna a introduir estes mesures de la següent manera:

7.1 Límits aplicables a les grans empreses

S'incorpora la disposició addicional quinzena a la LIS, que restablix les següents especialitats en els límits a aplicar pels contribuents import net del qual del volum de negoci siga com a mínim de 20 milions d'euros durant els 12 mesos anteriors a la data en què s'inicie el període impositiu:

• Se substituïxen els límits establits en l'apartat 12 de l'article 11, en el primer paràgraf de l'apartat 1 de l'article 26, en la lletra e) de l'apartat 1 de l'article 62 i en les lletres d) i e) de l'article 67 de la LIS, pels següents:

  • El 50 per cent, quan en els referits 12 mesos l'import net del volum de negoci siga com a mínim de 20 milions d'euros, però inferior a 60 milions d'euros

  • El 25 per cent, quan en els referits 12 mesos l'import net del volum de negoci siga com a mínim de 60 milions d'euros.

• S'establix un límit conjunt del 50 per cent de la quota íntegra a aplicar sobre les deduccions per doble imposició internacional i interna i a les aplicables al règim de transparència fiscal internacional, generades durant el període impositiu i que estiguen pendents de compensar.

7.2 Reversió de les pèrdues per deteriorament dels valors representatius de la participació en el capital o en els fons propis d'entitats fiscalment deduïbles.

S'afegix l'apartat 3 a la disposició transitòria setzena de la LIS que restablix este règim segons el qual, l'import de les pèrdues per deteriorament dels valors representatius de la participació en el capital o en els fons propis d'entitats que van resultar deduïbles en la base imposable de l'Impost en períodes impositius iniciats abans de l'1 de gener de 2023, s'hauran d'integrar, com a mínim, per parts iguals en la base imposable corresponent a cadascun dels tres primers períodes impositius que s'inicien a partir d'1 de gener de 2024.

En el cas de transmissió d'estos valors durant els referits períodes impositius, les quantitats pendents de revertir s'integraran durant el període impositiu en què es produïsca la transmissió, amb el límit de la renda positiva derivada d'aquella transmissió.

Si durant alguns d'aquests períodes impositius es produïx la reversió d'un import superior per aplicació del que disposen els apartats 1 i 2 de la disposició transitòria setzena de la LIS, el saldo que reste s'integrarà, com a mínim, per parts iguals entre els restants períodes impositius.

Es permet compensar l'import derivat de la renda integrada en la base imposable conforme al que disposen els paràgrafs anteriors, amb les bases imposables negatives generades en períodes impositius iniciats amb anterioritat a 1 de gener de 2021, sense haver d'aplicar els límits especials establits en l'apartat 1 de la disposició addicional quinzena de la LIS.

Amb efectes per als períodes impositius que s'inicien a partir d'1 de gener de 2024, el Reial decret-llei 6/2023, de 19 de desembre, introduïx les següents modificacions en la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge:

• Es modifica l'article 7 de la Llei 49/2002 per a actualitzar la relació d'activitats econòmiques que, quan siguen desenvolupades per entitats sense finalitat de lucre , poden gaudir de l'exempció en l'impost sobre societats. En este sentit:

  • S'incorporen les accions d'inserció sociolaboral de persones en risc d'exclusió social i les explotacions econòmiques d'educació d'altes capacitats.

  • S'afegix l'activitat d'innovació a les activitats de recerca i desenvolupament ja existents, i s'especifica que estes activitats gaudiran d'exempció en l'impost de societats, sempre que es tracti d'activitats que complisquen les definicions recollides en l'article 35 de la LIS.

• Es modifica l'article 20 de la Llei 49/2002 relatiu a la deducció de la quota de l'impost sobre societats, en els següents termes:

  • S'incrementa el percentatge de deducció de la base de deducció, passant del 35 al 40 per cent.

  • Es reduïx de quatre a tres anys el nombre d'exercicis durant els quals el donant o aportante ha de realitzar donatius a una mateixa entitat per un import igual o superior als de l'exercici immediatament anterior, a fi d'accedir a l'increment de 10 punts en el percentatge de deducció, percentatge que queda incrementat al 50 per cent.

  • A l'efecte de determinar la base de la deducció, s'incrementa en cinc punts percentuals, passant del 10 al 15 per cent, el límit que opera sobre la base imposable del període.

Amb efectes per als períodes impositius que s'inicien a partir d'1 de gener de 2024, el Reial decret-llei 8/2023, de 27 de desembre, modifica els límits temporals de la Reserva per a inversions a les Canarias i de la Zona Especial Canària en els següents termes:

• En relació amb la Reserva per a inversions a les Canarias, es modifica l'apartat 11 de l'article 27 de la Llei 19/1994, de 6 de juliol, suprimint el límit temporal que impedia realitzar en les inversions anticipades, dotacions amb càrrec a beneficis obtinguts amb posterioritat a 31 de desembre de 2023.

  D'aquesta manera, es permet realitzar dotacions amb càrrec a beneficis obtinguts dins del període de vigència del Reglament (UE) 651/2014 de la Comissió de 17 de juny de 2014, pel qual es declaren determinades categories d'ajuts compatibles amb el mercat interior en aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat, establit en el seu article 59, açò és, fins el 31 de desembre de 2026, o sempre que es respecte el període de vigència de la norma que el substituïsca.

• En relació amb la Zona Especial Canària, es modifica l'article 29 de la Llei 19/1994, de 6 de juliol, eliminant els límits temporals establits quant a:

  • La vigència dels incentius fiscals prevists per a les entitats del ZEC en el Títol V de la Llei 19/1994, de 6 de juliol, establint que podran disfrutar-se durant els sis anys immediats posteriors a la finalització de la vigència del Reglament (UE) 651/2014, és a dir, fins el 31 de gener de 2032, o sempre que es respecte el període de vigència de la norma que el substituïsca.

  • El termini d'autorització de la inscripció en el Registre Oficial d'Entitats del ZEC tindrà com a límit la data de finalització de la vigència del Reglament (UE) 651/2014 establida en el seu article 59, açò és, fins el 31 de desembre de 2026, o sempre que es respecte el període de vigència de la norma que el substituïsca.

D'altra banda, en relació amb els  límits aplicables a la deducció per inversions en actius fixos realitzades a les Canarias,  segons el criteri interpretatiu emés pel Tribunal Suprem en diverses Sentencies (entre elles, la STS 3486/2005 i la STS 744/2009), el  límit conjunt  del 70 per cent (80 per cent per a les Illes de La Palma, La Gomera i El Hierro) aplicable a la deducció generada durant el període impositiu objecte de declaració, només opera en els casos en què concórrega amb deduccions per inversions en actius fixos a les Canarias generades en períodes impositius anteriors.

Amb efectes per als períodes impositius que s'inicien entre l'1 de gener de 2023 i el 31 de desembre de 2028, la disposició addicional setantena de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, introduïx el Règim fiscal especial de les Illes Balears, en reconeixement del fet específic i diferencial de la seua insularitat. El desplegament reglamentari del Règim fiscal especial de les Illes Balears s'aprova pel Reial decret 710/2024, de 23 de juliol.

Este règim especial permet aplicar als contribuents de l'impost sobre societats i de l'Impost sobre la Renda de no Residents els següents beneficis fiscals :

1. Reserva per a inversions a les Illes Balears

   Els contribuents tindran dret a una reducció en la base imposable de les quantitats que, amb relació als seus establiments situats a les Illes Balears, destinen dels seus beneficis a la reserva per a inversions.

   Esta reducció s'aplicarà a les dotacions que en cada període impositiu es facen a la reserva per a inversions fins el límit del 90 per cent de la part de benefici obtingut en el mateix període que no siga objecte de distribució, quan procedisca d'establiments situats a les Illes Balears.

   En cap cas l'aplicació de la reducció podrà determinar que la base imposable siga negativa.

   Les quantitats destinades a la reserva per a inversions a les Illes Balears hauran de materialitzar-se en el termini màxim de tres anys, comptats des de la data de la meritació de l'impost corresponent a l'exercici en què s'ha dotat la mateixa, en la realització d'alguna de les inversions recollides en la normativa.

   Els elements patrimonials en què es materialitze la inversió hauran d'estar situats o ser rebuts en l'arxipèlag balear, utilitzats en el mateix, afectes i necessaris per al desenvolupament d'activitats econòmiques del contribuent, llevat en el cas dels que contribuïsquen a la millora i protecció del medi ambient en el territori balear.

   A més, els contribuents podran dur a terme inversions anticipades, que es consideraran com materialització de la reserva per a inversions que es dote amb càrrec a beneficis obtinguts durant el període impositiu en el que es realitza la inversió o en els tres posteriors, sempre que es complisquen requisits exigits.

   La materialització i el seu sistema de finançament es comunicaran conjuntament amb la declaració de l'impost sobre societats del període impositiu en què es realitzen les inversions anticipades.

   L'aplicació del benefici de la reserva per a inversions  serà incompatible, per als mateixos béns i despeses, amb les deduccions per a incentivar la realització de determinades activitats regulades en el capítol IV del títol VI de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats. També serà incompatible  per als mateixos béns i despeses amb qualsevol benefici fiscal o mesura de diferent naturalesa que tinga la condició d'ajuda estatal baix el Dret de la Unió Europea, si esta acumulació excedira els límits establits en l'Ordenament comunitari que, en cada cas, resulten d'aplicació.

   Quant al desplegament reglamentari de la Reserva per a Inversions a les Illes Balears, destaquem les següents novetats :

   • S'establixen unes normes generals per a concretar quins contribuents poden acollir-se a la reserva, els requisits que han de complir els establiments situats a les Illes Balears i sobre quins beneficis pot dotar-se la reserva.

   • Es regulen les particularitats i els requisits específics que han de complir determinades inversions en les que es pot materialitzar la reserva per a inversions a les Illes Balears.

   • S'introduïxen regles especials per al còmput dels terminis de la materialització de la inversió. Cal destacar, la que establix que el termini màxim de materialització de les inversions no quedarà afectat pel fet que esta materialització puga tindre lloc amb posterioritat al 31 de desembre de 2028, sempre que la dotació o les dotacions de la reserva per a inversions a les Illes Balears vinculades a tals inversions s'hagen efectuat durant els períodes impositius iniciats entre l'1 de gener de 2023 i el 31 de desembre de 2028.

   • S'establixen normes específiques per a la determinació de l'import de la materialització de la inversió i la seua imputació a la dotació o dotacions de la reserva.

2. Règim especial per a empreses industrials, agrícoles, ramaderes i pesqueres

   S'establix una bonificació del 10 per cent de la quota íntegra corresponent als rendiments derivats de la venda de béns corporals produïts a les Illes Balears per ells mateixos, propis d'activitats agrícoles, ramaderes, industrials i pesqueres, en este últim cas en relació amb les captures efectuades en la seua zona pesquera i aqüícola. Es podran beneficiar d'esta bonificació les persones o entitats domiciliades a les Illes Balears o en uns altres territoris que es dediquen a la producció de tals béns en l'arxipèlag, mitjançant sucursal o establiment permanent.

   L'aplicació de la bonificació en cada període impositiu  requerirà que la plantilla mitja de l'entitat durant este període no siga inferior a la plantilla mitja corresponent als dotze mesos anteriors  a l'inici del primer període impositiu en què tinga efectes el règim previst en este apartat.

   Quan l'entitat s'haja constituït dins de l'assenyalat termini anterior de dotze mesos es tindrà en compte la plantilla mitja que resulte d'aquell període.

   Esta bonificació es podrà incrementar fins el 25 per cent durant aquells períodes impositius s'haja produït un incremente de plantilla mitja no inferior a la unitat respecte de la plantilla mitja del període impositiu anterior i este incremente es mantinga durant, com a mínim, un termini de tres anys a partir de la data de finalització del període impositiu en el que s'aplique esta bonificació incrementada.

   Quan l'entitat s'haja constituït durant el primer període impositiu en què tinga efectes el règim fiscal especial, l'aplicació de la bonificació  requerirà que esta entitat complisca els requisits perquè resulte d'aplicació el tipus de gravamen reduït per a entitats de nova creació regulats en l'article 29.1 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats. En este cas, se seguiran les regles establides en este número.

   La bonificació  no serà aplicable als rendiments derivats de la venda de béns corporals produïts a les Illes Balears propis d'activitats de construcció naval, fibres sintètiques, indústria de l'automòbil, siderúrgia i indústria del carbó.

   En relació amb el desplegament reglamentari del Règim especial per a empreses industrials, agrícoles, ramaderes i pesqueres, destaquem les següents novetats :

   • S'introduïxen una sèrie de particularitats per a activitats pesqueres i de construcció naval.

   • S'establix que no formaran part del rendiment sobre el qual pot aplicar-se la bonificació les subvencions i ajuts, fora que estes hagen de repercutir-se obligatòriament en el preu de venda del producte a l'usuari final.

   A més, en el desplegament reglamentari, s'habilita a la persona titular del Ministeri d'Hisenda perquè determine la informació que hagen de subministrar els contribuents que apliquen la reserva per a inversions a les Illes Balears juntament amb la declaració per l'impost sobre societats, que consistirà com a mínim en:

   • Correcció al resultat del compte de pèrdues i guanys en concepte de reserva per a inversions a les Illes Balears.

   • Import de la dotació a la reserva per a inversions a les Illes Balears amb càrrec a beneficis de l'exercici.

   • Imports aplicats/materialitzats en la liquidació de l'exercici, amb indicació, per a cadascun dels cinc exercicis anteriors a este exercici dels imports pendents de materialitzar la reserva a comence de període, les inversions previstes, les inversions anticipades considerades materialització de la reserva per a inversions en la liquidació de l'exercici i els imports pendents de materialització al final del període.

   • Imports de les inversions anticipades dels cinc exercicis anteriors, amb indicació, per a cadascun d'ells, dels imports pendents de dotar la reserva a l'inici i al final de període.

   Finalment, es recull en el desplegament reglamentari que el règim fiscal especial de les Illes Balears haurà de respectar si més no els límits quantitatius establits en la normativa de la Unió Europea relativa als ajuts de minimis, sent acumulable amb uns altres ajuts de minimis i amb els ajuts estatals compatibles amb el mercat interior. Paral·lelament, es regulen les facultats de seguiment i control de l'Administració tributària estatal, així com les obligacions d'informació vinculades a les referides ajuts.

Amb efectes per als períodes impositius que s'inicien a partir d'1 de gener de 2024 i que no hagen conclòs el 22 de desembre de 2024, la Llei 7/2024 modifica la disposició addicional dinovena de la LIS per a ampliar la regla especial de determinació de la base imposable consolidada, prevista per als períodes impositius iniciats el 2023, als iniciats el 2024 i 2025.

A estos efectes, per a estos períodes impositius s'establix que la base imposable del grup fiscal es determina sumant totes les bases imposables individuals positives i només el 50 per cent de les bases imposables individuals negatives, tenint en compte les especialitats establides en la LIS i la resta de partides que conformen la base consolidada.

No obstant això, com a excepció , per als períodes impositius que s'inicien el 2024 i 2025, esta limitació no s'aplicarà a les bases imposables individuals de les fundacions sotmeses al règim general de l'impost sobre societats i que formen part del grup fiscal.

L'import de les bases imposables negatives individuals no incloses en la base imposable del grup fiscal durant els períodes impositius 2023, 2024 i 2025, s'integrarà en la base imposable del grup per parts iguals a cada un dels deu primers períodes impositius que s'inicien a partir d'1 gener de 2024, 1 de gener de 2025 i 1 de gener de 2026, respectivament, fins i tot en cas que alguna de les entitats amb bases imposables individuals negatives quede exclosa del grup.

En el supòsit de pèrdua del règim de consolidació fiscal o d'extinció del grup fiscal, l'import de les bases imposables negatives individuals que estiga pendent d'integració en la base imposable del grup, s'integrarà durant l'últim període impositiu en què el grup tribute en el règim de consolidació fiscal.

Per a pal·liar els efectes produïts per la Depressió Aïllada en Nivells Alts (d'ara endavant, DANA) en diferents municipis, el Reial decret-llei 6/2024, de 5 de novembre, establix amb efectes de 7 de novembre de 2024, un sistema d'ajuts directes, corresponent a l'exercici 2024, per als contribuents de l'impost sobre societats que a 28 d'octubre de 2024 tingueren el seu domicili fiscal en els municipis afectats per la DANA, o no tenint el seu domicili fiscal en estes localitats tinguen establiments d'explotació o béns immobles declarats com afectes a la seua activitat en estos municipis.

Per poder ser beneficiari d'estos ajuts directes és necessari estar donat d'alta en el cens d'empresaris, professionals i retenidors amb data 28 d'octubre de 2024, quedant condicionada la concessió de l'ajuda a seguir donat d'alta amb data 30 de juny de 2025. A més, hauran d'haver presentat l'autoliquidació de l'impost sobre societats amb ingressos declarats. Si s'hagueren donat d'alta en el citat cense en l'exercici 2024, han d'haver presentat qualsevol autoliquidació d'impost sobre el valor afegit o de pagaments fraccionats o retencions en l'exercici 2024 que estigueren obligats a presentar abans del 28 d'octubre.

En el cas d'entitats amb personalitat jurídica pròpia, l'import dels ajuts es determinarà en funció del volum d'operacions de l'exercici 2023, declarat o comprovat per l'Administració en el marc de l'impost sobre el valor afegit, o si no, l'import net del volum de negoci , aplicant els següents imports:

Amb efectes de 30 de novembre de 2024, el Reial decret-llei 7/2024, d'11 de novembre, aprova amb caràcter complementari al sistema d'ajuts descrit en els paràgrafs anteriors, una ajuda extraordinària i temporal, baix el sistema d'ajuts de minimis, destinataris dels quals seran aquells contribuents que tenint ingressos agraris en la declaració de l'impost sobre societats, siguen titulars d'alguna explotació agrícola, ramadera o parcel·la agrícola localitzades en alguns municipis afectats per la DANA, que  hagen patit danys superiors al 40 per cent en la seua producció, plantació, cense ramader o sistema de protecció de cultius i infraestructures, sempre que siguen susceptibles d'assegurament en el Sistema d'Assegurances Agràries Combinats.

En virtut del que disposa la disposició addicional tercera de la LIS, les rendes positives que es generen per la percepció de qualsevol d'estos ajuts no s'integraran en la base imposable de l'impost sobre societats.

La Llei 13/2023, de 24 de maig, modifica els apartats 3 i 4 de l'article 120 de la Llei general tributària (LGT), introduint la figura de l'autoliquidació rectificativa per als tributs en què així el preveja la seua normativa específica, que permetrà als obligats tributaris rectificar, completar o modificar l'autoliquidació presentada amb anterioritat.

En l'àmbit de l'impost sobre societats, la disposició final tercera del Reial decret 117/2024, de 30 de gener, incorpora al Reglament de l'impost sobre Societats, un nou article 59 bis que introduïx l'autoliquidació rectificativa com la via general per a rectificar, completar o modificar l'autoliquidació presentada amb anterioritat.

Per tant, amb caràcter general els obligats tributaris podran rectificar, completar o modificar les autoliquidacions presentades amb anterioritat, mitjançant la presentació d'una autoliquidació rectificativa, independentment del resultat de la mateixa.

Com a excepció , quan el motiu de la rectificació de l'obligat tributari siga exclusivament l'al·legació raonada d'una eventual vulneració per la norma aplicada en l'autoliquidació prèvia dels preceptes d'una altra norma de rang superior legal, constitucional, de Dret de la Unió Europea o d'un Tractat o Conveni internacional es podrà instar la rectificació a través del procediment previst en l'article 120.3 de la LGT, i desenvolupat en els articles 126 a 128 del RGAT, o bé presentar una autoliquidació rectificativa.

En cas que este motiu concorreguera amb uns altres de diferent naturalesa, per estos últims l'obligat tributari haurà de presentar una autoliquidació rectificativa.

Quant al termini de presentació, l'autoliquidació rectificativa es podrà presentar abans que haja prescrit el dret de l'Administració per a determinar el deute tributari mitjançant liquidació o el dret a sol·licitar la devolució que, si escau, procedisca. Quan s'este fora del termini de declaració tindrà el caràcter d'extemporània.

En relació amb el contingut, ha de constar expressament que es tracta d'una autoliquidació rectificativa, l'obligació tributària i període a què es referix. A estos efectes, s'incorporaran les dades incloses en l'autoliquidació presentada amb anterioritat que no siguen objecte de modificació, els que siguen objecte de modificació i els de nova inclusió.

Pel que fa als efectes de la presentació d'una autoliquidació rectificativa, amb la presentació de l'autoliquidació rectificativa s'entén reparat l'error. L'autoliquidació rectificativa podrà rectificar, completar o modificar l'autoliquidació presentada amb anterioritat. En particular:

• Quan de la rectificació efectuada resulte un  import per ingressar superior al de l'autoliquidació anterior o una  quantitat per retornar inferior  a l'anteriorment autoliquidada s'aplicarà el règim previst per a les autoliquidacions complementàries en l'article 122.2 de la  LGT  i 119 del   RGAT.

• Quan de la presentació de l'autoliquidació rectificativa resulte una  quantitat per retornar , amb esta presentació s'entendrà sol·licitada la devolució que haurà de tramitar-se conforme al procediment de devolució previst en els articles 124 a 127 de la LGT, sense perjudici de l'obligació d'abonament d'interessos de demora conforme al que estableixen els articles 120.3 i 31 i 32 de la LGT:

  • El termini per a efectuar la devolució serà de sis mesos des de la finalització del termini reglamentari per a la presentació de l'autoliquidació (amb caràcter general el 25 de juliol) o des de la presentació de l'autoliquidació rectificativa si aquell haguera finalitzat.

  • Si amb la presentació de l'autoliquidació prèvia s'haguera sol·licitat una devolució i esta no s'haguera efectuat, amb la presentació de l'autoliquidació rectificativa es considera finalitzat el procediment prèviament iniciat.

• Quan de la rectificació efectuada resulte una minoració de l'import per ingressar de l'autoliquidació prèvia i no procedisca una quantitat per retornar:

  • Es mantindrà l'obligació de pagament fins el límit de l'import per ingressar resultant de l'autoliquidació rectificativa.

  • Si el deute resultant de l'autoliquidació prèvia estiguera ajornada o fraccionada, amb la presentació de l'autoliquidació rectificativa s'entendrà sol·licitada la modificació en les condicions de l'ajornament o fraccionament conforme al que preveu el segon paràgraf de l'apartat 3 de l'article 52 del Reglament General de Recaptació, aprovat pel Reial Decret 939/2005, de 29 de juliol.

L'autoliquidació rectificativa no produirà efectes respecte d'aquells elements que hagen sigut regularitzats mitjançant liquidació provisional o definitiva en els termes de l'article 126.2 i 3 del RGAT.

Finalment, en relació amb el règim de consolidació fiscal, per a este període impositiu 2024, la figura de l'autoliquidació rectificativa no ha sigut implementada en el model 220, sense perjudici de la possibilitat que cada entitat dependent en un grup fiscal puga presentar autoliquidacions rectificatives respecte de les seus corresponents models 200. En tals casos, de resultar necessari, l'entitat dominant del grup haurà de presentar una autoliquidació complementària o una sol·licitud de rectificació d'autoliquidació del model 220 del grup fiscal.

Per a aquelles declaracions del qual resultat siga  per ingressar , s'introduïx una millora significativa quant als mitjans  de pagament. Als mitjans de pagament tradicionals, domiciliació, pagament electrònic mitjançant càrrec en compte o obtenció directa del Número de Referència Completa (NRC), s'afegix en esta campanya el pagament mitjançant  targeta de crèdit  o dèbit  en condicions de comerç electrònic assegurança o mitjançant  transferències instantànies  efectuades a través de plataformes de comerç electrònic assegurança (BIZUM).