Com presentar una declaració d'exercicis anteriors

L'article 7 del Reial decret-llei 23/2020, de 23 de juny, en redacció donada per la disposició final vuitena del Reial decret-llei 34/2020, de 17 de novembre, amb efectes per als  períodes impositius que s'inicien dins dels anys 2020 i 2021, establix que el  percentatge de deducció  al que es referix la  lletra c) de l'article 35.2 de la  LIS  (Llei de l'impost sobre Societats) s'incrementarà en 38 punts percentuals  per a les  despeses efectuades en projectes iniciats a partir del 25 de juny de 2020  consistents en la realització d' activitats d'innovació tecnològica  del qual resultat siga un  avanç tecnològic  en l'obtenció de  nous processos de producció en la cadena de valor de la indústria de l'automoció o millores substancials  dels ja existents. Així,  s'incrementa esta deducció en funció del tipus de contribuent  entre aquells contribuents que tinguen la consideració de  xicotetes i mitjanes empreses  d'acord amb el que disposa l' annex I del Reglament (UE  (Unió Europea)) núm. 651/2014 de la Comissió,  de 17 de juny de 2014, i els que no. En el cas dels  contribuents que no tinguen aquella consideració, l'increment previst serà de  3 punts percentuals.

En conseqüència, d'acord amb les normes anteriors, a les  xicotetes i mitjanes empreses  se'ls aplicarà un percentatge de deducció incrementat al   50 per cent, i a les  empreses que no tenen tal consideració,  se'ls aplicarà el percentatge de deducció incrementat al   15 per cent. Així mateix, per a l'aplicació d'esta deducció, a més que l'entitat haja obtingut un  informe motivat, en els termes establits en la lletra a) de l'article 35.4 de la  LIS.

La disposició final quarta del Reial decret-llei 23/2020, de 23 de juny, va introduir la disposició addicional setzena en la  LIS, que recull un  nou supòsit de llibertat d'amortització en inversions realitzades en la cadena de valor de mobilitat elèctrica, sostenible o connectada. En este sentit, la disposició addicional setzena en la  LIS, en la seua redacció donada pel Reial decret-llei 34/2020, recull l'incentiu fiscal de  llibertat d'amortització  en inversions realitzades en la cadena de valor de mobilitat elèctrica, sostenible o connectada per a les  inversions realitzades durant els períodes impositius que concloguen entre el 2 d'abril de 2020 i el 30 de juny de 2021. D'aquesta manera, podran amortitzar-se lliurement les inversions en  elements nous de l'immobilitzat material  que impliquen la  sensorización i monitoratge  de la cadena productiva, així com la  implantació de sistemes de fabricació  basats en plataformes modulares o que reduïsquen l'impacte ambiental, afectes al   sector industrial d'automoció,  llocs a disposició del contribuent i que  entren en funcionament entre el 2 d'abril de 2020 i el 30 de juny de 2021,  sempre que,  durant els 24 mesos  següents a la data d'inici del període impositiu en què els elements adquirits entren en funcionament, la  plantilla mig total de l'entitat es mantinga respecte de la plantilla mitja de l'any 2019. S'ha de tindre en compte que la  quantia màxima de la inversió  que podrà beneficiar-se del règim de llibertat d'amortització serà de  500.000 euros.

A més, per a l'aplicació d'este supòsit de llibertat d'amortització, els contribuents hauran d'aportar  informe motivat  emés pel Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme per a qualificar la inversió del contribuent com apta. Este informe tindrà  caràcter vinculant  per a l'Administració tributària.

Este nou supòsit de llibertat d'amortització regulat en la disposició addicional setzena de la  LIS  és incompatible amb el supòsit de llibertat d'amortització establit en l'article 102 de la  LIS  per a les entitats de reduïda dimensió, pel que estes entitats hauran d'optar per aplicar un dels dos incentius fiscals.

Produccions cinematogràfiques espanyoles (article 36.1 de la LIS)

El Reial decret-llei 17/2020, de 5 de maig,  modifica la definició de produccions cinematogràfiques  i permet que fins el 31 d'agost de 2020 (este termini s'amplia  fins el 31 de gener de 2021, segons establix l'apartat primer de l'Ordre CUD/807/2020, de 27 d'agost) es consideren també  estrene comercial d'una pel·lícula, sense que esta perda la seua condició de pel·lícula cinematogràfica, resultant aplicable la deducció per inversions en produccions cinematogràfiques espanyoles regulada en l'article 36.1 de la LIS, el que es duga a terme a través de la  televisió i plataformes que oferisquen continguts en «streaming» (a través de servicis de comunicació audiovisual televisiu, així com de servicis de comunicació electrònica que difonguen canals de televisió o de servicis de catàlegs de programes).

A més, amb efectes per als períodes impositius que s'inicien a partir d'1 de gener de 2020, la disposició final primera del Reial Decret Esmentat-llei 17/2020 introduïx canvis en la deducció per inversions en produccions espanyoles de llargmetratges i curtmetratges cinematogràfics i de sèries audiovisuals de ficció, animació o documental regulada en l'article 36.1 de la LIS, modificant els seus requisits i incrementant els percentatges i els seus límits màxims:

• S'amplia l'àmbit d'aplicació de la deducció  podent-se realitzar també la inversió en  curtmetratges  (fins el 31 de desembre de 2019, només en llargmetratges) cinematogràfics i de sèries audiovisuals de ficció, animació o documental.

• Es modifica un dels requisits de la deducció,  establint-se que es  lliure  (fins el 31 de desembre de 2019, s'exigix el depòsit) una còpia nova i en perfecte estat de la producció en la Filmoteca Espanyola o la filmoteca oficialment reconeguda per la respectiva comunitat autònoma.

• S'eleven els percentatges de deducció  aplicables al productor de l'obra:

  • Fins el 31-12-2019:

    30 per cent respecte del primer milió de base de la deducció.

  • A partir d'1-1-2020:

    30 per cientorespecto del primer milió de base de la deducció.

    25 per cent sobre l'excés d'este import.

• Es modifica la base la deducció  passant el seu import màxim de 3 milions a  10 milions d'euros.

• Es modifiquen els percentatges  en els que s'eleva el límit del 50 per cent del cost de producció establit per a l'import d'esta deducció, conjuntament amb la resta d'ajuts percebudes pel contribuent.

Produccions cinematogràfiques estrangeres (article 36.2 de la LIS)

Amb efectes per als períodes impositius que s'inicien a partir d'1 de gener de 2020, la disposició final primera del Reial Decret Esmentat-llei 17/2020  introduïx canvis en la deducció per inversions en produccions estrangeres  de llargmetratges cinematogràfics o d'obres audiovisuals regulada en l'article 36.2 de la LIS, modificant els seus requisits i incrementant els percentatges i els seus límits màxims:

• Es modifica l'àmbit d'aplicació de la deducció  establint-se que tindran dret a esta deducció per les despeses realitzades en territori espanyol, els  productors registrats  en el Registre Administratiu d'Empreses Cinematogràfiques de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals que s'encarreguen de l'execució d'una producció estrangera de llargmetratges cinematogràfics o d'obres audiovisuals que permeten la confecció d'un suport físic previ a la seua producció industrial seriada.

• S'eleven els percentatges de deducció aplicables:

  • Fins el 31-12-2019:

    20 per cent.

  • A partir d'1-1-2020:

    30 per cent  respecte del primer milió de base de la deducció.

    25 per cent  sobre l'excés d'este import.

• L'exigència per a aplicar esta deducció de què les despeses mínimes realitzats en territori espanyol siguen com a mínim, d'1 milió d'euros, es excepciona per a les  despeses de preproducció i postproducció destinats a animació i efectes visuals  realitzats en territori espanyol, establint este límit en  200.000 euros.

• Es modifica la base la deducció  passant el seu import màxim de 3 milions a  10 milions d'euros.

  Posteriorment, amb efectes també per als  períodes impositius que s'inicien a partir d'1 de gener de 2020,  la disposició final quinta del Reial decret-llei 34/2020, de 17 de novembre, modifica l'article 36.2 de la LIS amb la finalitat d'adaptar la deducció per inversions en produccions estrangeres de llargmetratges cinematogràfics o d'obres audiovisuals a la Comunicació de la Comissió Europea sobre ajuda estatal a les obres cinematogràfiques i altres produccions del sector audiovisual:

• S'incorpora la fase de producció  per a l'aplicació de l'incentiu en les produccions d'animació i  es manté  l'aplicació d'este incentiu a l' execució a Espanya  de la part de les produccions internacionals relacionada amb els efectes visuals.

• S'establix que, en elsupuesto de  produccions d'animació,  les  despeses realitzades en territori espanyol seran, com a mínim de 200.00 euros.

• S'establix un nou percentatge del   30 per cent  quan el productor s'encarregue de l' execució de servicis d'efectes visuals  i les despeses realitzades en territori espanyol siguen  inferiors a 1 milió d'euros. L'import d'esta deducció no podrà superar  l'import que establix el Reglament (UE) 1407/2013 de la Comissió, de 18 de desembre de 2013, relatiu a l'aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de Funcionament de la UniónEuropea als ajuts de minimis 

Amb efectes per als períodes impositius que s'inicien l'1 de gener de 2019, la disposició derogatòria única del Reial decret-llei 28/2018, de 28 de desembre, per a la revalorització de les pensions públiques i altres mesures urgents en matèria social, laboral i de treball, deroga l'article 4 de la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de Mesures Urgents per a la Reforma del Mercat Laboral, que establia la possibilitat de celebrar contractes de treball per temps indefinit de suport als emprenedors.

No obstant això, la disposició transitòria sisena del Reial Decret Esmentat-llei 28/2018 establix que els contractes de treball per temps indefinit de suport als emprenedors celebrats fins el 31 de desembre de 2018, es consideren vàlids i continuaran regint-se per la normativa vigent en el moment de la seua celebració, així com si escau els incentius corresponents.

Per tant, els contractes subscrits durant 2018 generaran el dret a aplicar la deducció per creació de llocs de treball de l'article 37 de la LIS. Esta deducció, segons el que preveu l'article 37 de la LIS, es practicarà en la quota íntegra del període impositiu corresponent a la finalització del període de prova d'un any exigit en el corresponent tipus de contracte.

En conseqüència, si el contracte s'ha subscrit vàlidament el 2018 i el període de prova finalitza en un any es podrà aplicar esta deducció en la quota íntegra de l'exercici 2019, en cas que el període impositiu coincidisca amb l'any natural.

Pel que fa a l'exercici 2020, no podrà generar-se el dret a aplicar esta deducció ja que a partir d'1 de gener de 2019 no pot subscriure's este tipus de contractes.

En la disposició final sisena del Reial decret-llei 26/2020, de 7 de juliol, amb efectes per als períodes impositius que s'inicien a partir d'1 de gener de 2020 que no hagen conclòs a 9 de juliol de 2020 (data d'entrada en vigor d'este Reial decret-Llei), s'introduïxen les següents modificacions en relació amb el règim fiscal previst per a les Autoritats portuàries:

• S'elimina a les autoritats portuàries de l'enumeració de les entitats parcialment exemptes de l'article 9.3 de la  LIS. D'aquesta manera, les Autoritats portuàries deixen d'aplicar el règim fiscal de les entitats parcialment exemptes regulat en el Capítol XIV del Títol VII de la  LIS,  passant a tributar pel règim general de l'impost sobre societats.

  S'elimina també la referència que es feia a elles en la lletra a) de l'article 110 de la  LIS, sobreu la classe d'ingressos que es considera que no procedixen de la realització d'activitats econòmiques.

• S'introduïx en l'article 38 bis de la  LIS  una  nova deducció en la quota íntegra  per la qual les Autoritats portuàries poden deduir de la mateixa:

  • Les inversions i les despeses relacionades amb determinades infraestructures, servicis, actuacions, accessos, plans de seguretat i protecció i instal·lacions.

  • Les inversions i les despeses realitzats per a la construcció, substitució o millora de les infraestructures dels ports marítims, per a la construcció, substitució o millora de les infraestructures d'accés als mateixos o per a les activitats de dragat en els termes establits en el capítol I i en els articles 56 ter i 56 quater del Reglament (UE ) NÚM. 651/2014, de la Comissió, de 17 de juny de 2014, pel qual es declaren determinades categories d'ajuts compatibles amb el mercat interior.

  • Les inversions que superen els llindars establits en les lletres e) i f) de l'article 4.1 del Reglament (UE ) NÚM. 651/2014 podran deduir-se en la mesura en què la Comissió Europea haja declarat la seua compatibilitat amb el mercat interior de conformitat i es complisquen les condicions establides per la Comissió en la Decisió corresponent.

• En relació amb la nova deducció de l'article 38 bis de la  LIS, s'establix en l'article 15 n) de la  LIS  un  nou supòsit de despesa no deduïble, segons el qual no seran deduïbles aquelles despeses que siguen objecte de la deducció regulada en este article 38 bis de la  LIS, inclosos els corresponents a l'amortització dels actius de la qual inversió haja generat el dret a l'esmentada deducció.

El Reial decret-llei 35/2020, de 22 de desembre, establix en el seu article 14 que els contribuents de l'impost sobre societats que complisquen les condicions de l'article 101 de la  LIS  per a ser considerats  petites empreses , durant els  períodes impositius que s'inicien l'any 2020 i l'any 2021  podran  deduir, durant estos períodes, les  pèrdues per deteriorament dels crèdits derivades de les possibles insolvències de deutors  quan hagen transcorregut  tres mesos des del venciment de l'obligació  a què es referix la lletra a) de l'article 13.1 de la  LIS.

D'aquesta manera, per a les petites empreses es reduïx el termini establit per poder deduir les pèrdues per deteriorament dels crèdits derivades de les possibles insolvències de deutors, passant de 6 mesos a 3 mesos, el temps que s'exigix que haja transcorregut entre el venciment de l'obligació i la meritació de l'impost.

El Reial decret-llei 4/2021, de 9 de març, introduïx amb efecte per a  períodes impositius que s'inicien a partir de l'1 de gener de 2020 i que no hagen conclòs a l'entrada en vigor d'este Reial decret-llei, un  nou article 15 bis  en la  LIS, per tal de transposar la Directiva (UE ) 2016/1164 del Consell, de 12 de juliol de 2016 pel que fa a les asimetries híbrides que tenen lloc entre Espanya i d'altres Estats Membres i entre Espanya i tercers països o territoris.

Este Reial decret-Llei 4/2021, transposa una  «norma primària», entesa com la solució que es considera apropiada per a anul·lar els efectes fiscals de l'asimetria híbrida, i una  «norma secundària » que serà  aplicable quan no s'haja aplicat la primera, ja siga perquè existisca discrepància en la transposició i aplicació de la Directiva encara que tots els Estats membres hagen actuat de conformitat amb ella o perquè en l'asimetria híbrida participe un tercer país o territori que no tinga preceptes per a neutralitzar els efectes de tals asimetries.

Finalment, el Reial decret-llei  deroga l'article 15 j) de la  LIS.

• En la disposició final primera del Reial decret-llei 34/2020, de 17 de novembre es modifica l'àmbit temporal contingut en l'article 27.11 relatiu a les inversions anticipades i en l'article 29.2 que regula l'autorització de la inscripció en el Registre oficial d'Entitats de la Zona Especial Canària (ZEC) de la Llei 19/1994, de 6 de juliol, de modificació del Règim Econòmic i Fiscal de les Canarias, establint-se com data límit el 31 de desembre de 2021.

• La disposició final segona del Reial decret-llei 39/2020, de 29 de desembre, introduïx una nova disposició transitòria vuitena en la Llei 19/1994, de 6 de juliol, de modificació del Règim Econòmic i Fiscal de les Canarias, per a  ampliar els terminis vinculats a la Reserva per a Inversions a les Canarias.

  A estos efectes, el termini màxim de tres anys al que es referix l'article 27.4 de la Llei 19/1994, de 6 de juliol, serà de  quatre anys  per a les quantitats destinades a la  reserva per a inversions a les Canarias dotada, en els termes assenyalats en la seua normativa reguladora, amb beneficis obtinguts en períodes impositius iniciats l'any 2016.

  A més, el termini a què fa referència el paràgraf primer de l'article 27.11 de la Llei 19/1994, de 6 de juliol, serà de  quatre anys  per a les  inversions anticipades materialitzades el 2017.

• La Disposició final tercera del Reial decret-llei 12/2021 modifica la disposició addicional catorzena de  la Llei  19/1994, de 6 de juliol, de modificació del Règim Econòmic i Fiscal de les Canarias, establint que, amb efectes per als períodes impositius que s'inicien durant l'any 2020, elevant els límits de les deduccions per inversions en produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en visc d'arts escèniques i musicals realitzades a les Canarias. D'esta manera, l'import de la deducció per inversions en produccions espanyoles de llargmetratges i curtmetratges cinematogràfics i de sèries audiovisuals de ficció, animació o documental a què es referix l'apartat 1 de l'article 36 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats, no podrà ser superior  a  12,4 milions d'euros  quan es tracti de produccions realitzades a les Canarias.

  D'altra banda, l'import de la deducció per despeses realitzades en territori espanyol per produccions estrangeres de llargmetratges cinematogràfics o d'obres audiovisuals a què es referix l'apartat 2 de l'article 36 de la Llei 27/2014 no podrà ser superior  a 12,4 milions d'euros  quan es tracti de despeses realitzades en a les Canarias.

El 31 de gener de 2020 es va produir l'eixida efectiva del Regne Unit de la Unió Europea.

L'Acord de Retirada contempla un període transitori fins el 31 de desembre de 2020, durant el que s'ha continuat aplicant la legislació comunitària al Regne Unit en relació amb el mercat interior, unió duanera i les polítiques comunitàries. La Unió Europea ha tractat al Regne Unit com si anara un Estat membre, excepte en el referent a la seua participació en les institucions de la  UE  i en les estructures de governança. En particular, durant aquell període, no ha sigut necessari realitzar formalitats duaneres.

El període transitori va finalitzar el 31 de desembre de 2020.