Salta al contingut principal
Memòria 2016

4.1.3. Fase recaptatòria

L'Agència Tributària desenvolupa un ampli elenc d'actuacions conduents al cobrament dels deutes i sancions tributàries derivades de l'aplicació del sistema tributari estatal i duaner, així com de les derivades dels altres recursos de naturalesa pública de la qual gestió assumeix en virtut de Llei o Conveni.

En aquestes actuacions que es duen a terme, tant en període voluntari com en període executiu, resulta precisa la utilització de tots aquells mecanismes que l'ordenament jurídic habilita per al cobrament coactiu.

L'Agència Tributària ha seguit apostant el 2016 per intensificar les actuacions més qualificades per a la lluita contra el frau en la fase recaptatòria.

Evolució del deute pendent

La gestió recaptatòria dels deutes tributaris consisteix en l'exercici de les funcions administratives conduents al seu cobrament. Inclou un conjunt d'actuacions com la investigació patrimonial, l'adopció de mesures cautelars, la realització d'acords de derivació de responsabilitat i totes aquelles previstes en el Reglament General de Recaptació amb subjecció als terminis establerts en l'ordenament jurídic tributari.

Fins que els deutes tributaris s'extingeixin, per pagament, compensació o els altres mitjans previstos legalment, es consideren “pendents”. No obstant això, dins els deutes pendents cal distingir entre aquelles en les que concorren supòsits de suspensió, ajornament o procediment concursal, que no resulten exigibles mentre romanguin en aquella situació, de la resta de deutes pendents, respecte de les que els òrgans de recaptació despleguen totes les facultats previstes en l'ordenament jurídic.

El deute pendent al final de cada any és el resultat de sumar al deute pendent a l'inici d'aquell any els deutes pendents originats l'any en curs, denominats “càrrec anual”, i de restar les cancel·lacions que es produeixen l'any, bé per ingressos obtinguts com a resultat de les actuacions recaptatòries o bé per unes altres causes legalment establertes.

El deute pendent, a 31 de desembre de 2016, era de 45.849 milions d'euros, fet que suposa un descens del 6,9 per cent respecte al 31 de desembre de 2015.

Els següents quadres  de l'Annex mostren, respectivament, l'evolució del deute pendent al final de cadascun dels anys compresos durant el període 1997-2016 i  el desglossament del deute pendent:

Quadre núm. 25. Evolució del deute pendent (Annex) Quadre núm. 26. Desglossament del deute pendent (Annex)

Quant al deute en executiva, durant 2016, l'import total del deute a gestionar en període executiu ha ascendit a 38.311 milions d'euros. L'import total dels deutes objecte de recàrrec de constrenyiment el 2016 va ascendir a 10.030,7 milions d'euros, un 3,5 per cent menys que el 2015. D'aquest import, els deutes originats per l'aplicació dels tributs competència de l'Agència Tributària van ascendir a 7.161,3 milions i les d'uns altres ens a 2.869,4 milions d'euros. D'altra banda, es va cancel·lar deute per un import de 12.221,5 milions.

Les principals magnituds relatives a la fase recaptatòria es desenvolupen en els quadres que s'enumeren a continuació exposats en l'Annex:

Quadre núm. 27. Dades relatives a deutes en executiva (Annex) Gràfic núm. 28. Evolució del càrrec en període executiu (2006-2016)

Deutes originats per l'aplicació dels tributs competència de l'Agència Tributària

Del deute objecte del recàrrec de constrenyiment el 2016, el 71 per cent del total, 7.161,3 milions, prové de deutes originats per l'aplicació dels tributs competència de l'Agència Tributària. Aquest deute és procedent tant de liquidacions practicades per l'Agència Tributària com d'autoliquidacions presentades pels contribuents sense ingrés o d'ajornaments incomplerts. Per part seva, s'ha cancel·lat deute per un import de 9.159,4 milions. 

A més, per prevenir i combatre el buidatge patrimonial dels deutors, es ve potenciant en els últims anys l'adopció tant de mesures cautelars quan existeixen indicis de què el cobrament del deute es pugui veure frustrat o greument dificultat, com derivacions de responsabilitat com mecanisme per traslladar l'obligació de pagament d'un obligat a un altre quan, davant l'incompliment del primer d'ells, es donen els pressupostos establerts en la Llei.

En el següent quadre de l'Annex es mostren els resultats obtinguts el 2015 i 2016 i la seva taxa de variació:

Quadre núm. 29. Mesures cautelars i derivacions de responsabilitat (Annex)

Gestió de deutes d'uns altres ens

El 2016, l'Agència Tributària ha gestionat deutes en període executiu procedents de 168 ens externs, comprenent en ells 42 Organismes Autònoms, 16 Comunitats Autònomes, 25 Entitats Locals i 41 Ens Públics, a més dels diferents Departaments Ministerials que han incorporat els recursos de dret públic a la via de constrenyiment i uns altres deutes de dret públic ingressos dels quals han d'engrandir el Pressupost de l'Estat. També s'ha gestionat el cobrament de deutes d'uns altres Estats membres de la Unió Europea en el marc de l'Assistència Mútua, així com d'uns altres països per acords internacionals subscrits (OCDE).

El major percentatge de deute gestionat correspon als Departaments Ministerials i d'altres (55,3 per cent) seguit de les Comunitats Autònomes (26,0 per cent) i dels Organismes Autònoms (16,7 per cent).

El 2016, l'import del deute objecte de recàrrec de constrenyiment va ascendir a 2.869,38 milions d'euros. Per part seva, s'ha cancel·lat deute per un import de 3.062,09 milions d'euros.

Per origen, els ens externs amb major import de deute a gestionar per l'Agència Tributària durant 2016 han estat l'Organisme Autònom Direcció de Trànsit (10 per cent) i el conjunt de les confederacions hidrogràfiques (2 per cent).

Pel que fa a les Comunitats Autònomes, destaquen Catalunya, Andalucía i València, amb major import de deute a gestionar el 2016.