Preguntes freqüents (PMF)

En general, els termes VERI*FACTU o reglament VERI*FACTU són formes abreujades, col·loquials i significatives – encara que inexactes – de referir-se al reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació, aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.

Aquest reglament desenvolupa parcialment l'article 29.2.j) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT), introduït per la «llei antifrau» (Llei 11/2021, de 9 de juliol), en el que fa referència a sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació (denominats abreviadament sistemes informàtics de facturació o SIF) dels qui desenvolupin activitats econòmiques, és a dir, d'empresaris i professionals.

Aquest reglament i el reial decret que l'aprova imposen una sèrie de requisits als sistemes informàtics que s'utilitzin per expedir factures, amb l'objectiu d'evitar o dificultar i detectar que es pugui cometre frau en aquell procés.

Resumidament, obliguen a què aquells SIF, en el moment d'expedició de la factura, generin i guardin o remetin a l'Agència Tributària un resum de la factura – dit registre de facturació – que porta incorporada una sèrie de mesures de seguretat i control, com són el rastre digital de les seves dades, la inclusió d'informació de l'anterior registre generat (fet que permet verificar que no hi ha omissions) i, si escau, la signatura electrònica de l'emissor del mateix. Així mateix, obliguen als SIF a què incloguin un codi QR en la factura expedida, de la qual lectura (per exemple, amb la cambra d'un telèfon mòbil) permet a qui rebi aquesta factura remetre fàcilment certes dades de la mateixa a l'Agència Tributària, per a la seva possible verificació.

Finalment, cap assenyalar que el terme VERI*FACTU amb el que se sol conèixer tant a aquest reglament com al reial decret que l'aprova prové del nom d'un dels 2 tipus de SIF establerts pel reglament que es pot utilitzar per complir amb aquesta normativa i de la qual característica més destacada és que remeten a l'Agència Tributària un resum estructurat de les dades de cada factura (denominat registre de facturació d'alta) en el mateix moment de la seva expedició.

Normativa/Doctrina :

• Article 2.j) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

• Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, pel qual s'aprova el reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF).

A més del que es comenta sobre això en unes altres preguntes freqüents relacionades (1.1, …), l'exigència del compliment de certs requisits de seguretat i control als sistemes informàtics de facturació (SIF) com una mesura més de lluita contra el frau fiscal s'ha vingut aplicant des de fa temps per moltes altres Administracions tributàries, tant d'Espanya (casos forals), com d'uns altres països de la Unió Europea (França, Itàlia, Portugal, Alemanya …) i de la resta del món.

En el cas que ens ocupa, després d'estudiar nombrosos sistemes ja implantats i els seus respectius tipus de requisits, s'ha optat per un enfocament en línia amb les recomanacions més recents al respecte de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). A més, s'ha intentat no condicionar la forma d'implementar-los, la qual cosa permet major llibertat i flexibilitat a l'hora de portar-los a la pràctica, afavorint la competència de solucions, bé siguin basades en programa, en maquinari o mixtes. Així es redueixen costos i es permet triar el SIF que millor s'adapti a les circumstàncies i necessitats de cada empresari o professional, facilitant, en definitiva, la seva adopció.

Normativa/Doctrina :

• Article 2.j) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

• Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, pel qual s'aprova el reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF).

En primer lloc, amb la utilització de sistemes informàtics de facturació adaptats al reglament s'evitarà – o dificultarà i detectarà – que es puguin dur a terme pràctiques fraudulentes en aquell procés, com ara l'omissió de factures o l'alteració de les factures de venda una vegada expedides. Això té dues grans conseqüències:

• D'una banda, incidirà directament en una reducció del frau comès, el que portarà amb ell uneixi major justícia fiscal que redundarà en el bé de tota la ciutadania.

• D'altra banda, impedirà o reduirà significativament la competència deslleial de la que se n'aprofiten els qui defrauden davant els qui compleixen amb les seves obligacions tributàries.

Addicionalment, l'adopció d'aquest tipus de requisits i formats contribuirà a estandarditzar i modernitzar els sistemes informàtics empresarials, avançant en la digitalització dels empresaris i professionals. Com a resultat d'això s'aconsegueixen dos efectes:

• Es faciliten i fomenten les relacions entre els propis empresaris i professionals, i d'aquests amb les seus representants fiscals, en utilitzar uns formats d'informació de facturació comunes, afavorint el seu intercanvi i reduint costos, qüestions que tenen un impacte beneficiós en l'activitat comercial.

• Es concreta i simplifica la comunicació d'informació a l'Administració tributària, facilitant-se el compliment tributari.

Així mateix, aquest reglament pretén oferir als qui rebin factures (incloent factures simplificades) una forma fàcil i immediata de remetre certes dades de les mateixes a l'Agència Tributària, per a la seva possible comprovació. Això contribueix a una major transparència en els negocis, així com a desenvolupar la consciència fiscal i la cultura del compliment tributari.

Normativa/Doctrina :

• Article 2.j) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

• Apartat I del preàmbul del Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, pel qual s'aprova el reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF).

L'article 29.2.j) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT), obliga als productors, comercialitzadors i usuaris de sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos comptables, de facturació o de gestió dels qui desenvolupin activitats econòmiques a què aquests sistemes informàtics garanteixin la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres, sense interpolacions, omissions o alteracions de les que no quedi la deguda anotació en els sistemes mateixos. Per fer-ho, permet que s'estableixin certes especificacions tècniques a complir, així com la seva certificació i que utilitzin formats estàndard de manera que els seus registres siguin llegibles.

Normativa/Doctrina :

• Article 2.j) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

L'article 201 bis de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT), preveu dos tipus de sancions, ambdues greus:

• A la fabricació, producció i comercialització de sistemes informàtics que no compleixin amb el que disposa l'article 29.2.j) de la LGT i la seva normativa de desenvolupament (reglament, ordre ministerial i documentació relacionada de la seu electrònica de l'Agència Tributària).

  La quantia estipulada és de 150.000 euros fixos per cada exercici econòmic en el que s'hagin produïda vendes d'aquest tipus de sistemes informàtics i per cada tipus diferent d'aquests que sigui objecte de la infracció.

  D'altra banda, quan no se certifiquin aquests sistemes informàtics estant obligats a això, se sancionarà amb 1.000 euros per sistema informàtic comercialitzat sense aquesta certificació.

• A la tinença de sistemes informàtics que no s'ajustin al que estableix l'article 29.2.j) de la LGT, quan els mateixos no estiguin degudament certificats havent d'estar-ho per disposició reglamentària o quan s'hagin alterat o modificat els dispositius certificats. L'import és de 50.000 euros per cada exercici.

Normativa/Doctrina :

• Article 201 bis de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

Només a aquells que s'utilitzin per expedir factures (incloent les factures simplificades), és a dir, als sistemes informàtics de facturació (SIF), sempre que siguin utilitzats per obligats a expedir factures (completes o simplificades, tant a uns altres empresaris com a consumidors finals) als qui els apliqui el reglament aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre: veure l'apartat 2 de la pregunta freqüent "A qui afecta el reglament que estableix els requisits dels sistemes informàtics de facturació?" i la seva “regla dels 4 «NO»” de Qüestions generals: àmbits d'aplicació . 

Al contrari, no s'aplicarà a uns altres sistemes informàtics que s'utilitzin per emetre un altre tipus de documents justificatius d'entrega de béns o prestació de serveis.

Normativa/Doctrina :

• Article 2.j) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

• Articles 1.1 i 1.2 del reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF), aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.

No necessàriament.

Segons l'apartat segon de l'article 201 bis de la LGT s'estableix en l'apartat 2 anterior, se sancionarà amb una multa pecuniària fixa de 50.000 euros per cada exercici, quan es tracti de la infracció per la tinença de sistemes o programes informàtics o electrònics que no estiguin degudament certificats, havent d'estar-ho per disposició reglamentària, o s'hagin alterat o modificat els dispositius certificats.

La "tinença" de sistemes informàtics de facturació (SIF) no adaptats al RRSIF -i, per tant, no certificats sobre això - ha de considerar-se relacionada amb una tinença en ordre a la funcionalitat de facturació. Si s'utilitza la base de dades del programa no adaptat al RRSIF exclusivament per guardar (i, si escau, consultar) les factures històriques, però NO es pot facturar amb aquest programa, podria no vulnerar-se la normativa, amb les següents consideracions:

• Tenir un SIF antic no adaptat al RRSIF estaria permès, si i només si es pot acreditar que amb ell JA NO es poden expedir factures. Normalment això s'aconsegueix amb la seva desinstal·lació, però també es podria modificar el programa perquè fora impossible emetre noves factures a partir d'una data. D'aquesta manera, ja no constituiria un SIF.

• Si arribés a detectar-se, després de l'1/1/2027 (o 1/7/2027, segons correspongui a l'obligat), la tinença d'un SIF no adaptat al RRSIF amb capacitat d'emetre factures, amb la seva mera tinença s'estaria cometent la infracció i sí seria objecte de la imposició de la sanció establerta en l'article 201 bis.2 de la LGT. En qualsevol cas, prèvia valoració del comportament de l'obligat i la seva responsabilitat.

• Pràcticament tots els programes de facturació tenen entre les seves utilitats l'exportació dels registres generats amb ells, sense que sigui necessari, per tant, conservar el SIF mateix. Aquesta possibilitat és la més aconsellable de cara a assegurar no incórrer de cap manera en el pressupost de fet de la infracció.

• S'ha de recomanar consultar amb el fabricant de seu SIF no adaptat per si disposa d'una versió adaptada al RRSIF amb la que poder actualitzar-ho, ja que aquesta possibilitat sol ser molt habitual. Altrament, s'ha de recomanar valorar la utilització d'algun SIF adaptat d'un altre fabricant o de l'aplicació de facturació gratuïta de l'AEAT – si fora suficient per donar resposta a les seves necessitats – o bé el desenvolupament d'un SIF propi adaptat.

No.

La Disposició final quarta del RRSIF (Reglament que estableix els requisits dels sistemes informàtics de facturació), modificada pel Reial Decret llei 15/2025, de 2 de desembre, estableix que entrarà en vigor de forma obligatòria l'1 de gener de 2027 per a contribuents de l'impost sobre societats i l'1 de juliol de 2027 per a la resta d'obligats tributaris esmentats en l'article 3.1 del RRSIF, entre ells, els contribuents de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques que desenvolupin activitats econòmiques. El període anterior a l'entrada en vigor del RRSIF és un període de proves.

Es podrà deixar d'expedir factures i remetre registres en prova amb un SIF modalitat VERI*FACTU i utilitzar per facturar uns altres SIF (sistema informàtic de facturació), que podrien ser adaptats i funcionar en mode NO VERI*FACTU (si així el permeten) o fins i tot sistemes antics no adaptats, mentre no tinguin obligació: fins al 31/12/2026 o 30/06/2027, segons apliqui.

Una vegada es tingui obligació d'adaptació al RRSIF, és a dir, a partir de l'1/1/2027 o 1/7/2027, segons apliqui, si els obligats opten per començar a expedir factures i remetre registres de facturació (RF) amb un SIF VERI*FACTU, ha de romandre, com a mínim, fins a la finalització de l'any natural en el que s'hagi produït, de manera efectiva, el primer enviament dels registres de facturació.