Preguntes freqüents (PMF)

Hi ha 2 tipus de col·lectius afectats:

1. Els productors i comercialitzadors de sistemes informàtics de facturació (SIF) en les qüestions relatives a les seves respectives activitats de producció i comercialització dels sistemes informàtics destinats a ser utilitzats pel col·lectiu que s'esmenta a continuació en el següent apartat.

2. Aquells empresaris i professionals – persones físiques o jurídiques – que, estant establerts en territori espanyol, expedeixin factures (veure NOTA 1 aclaridora al final d'aquesta resposta), sempre que compleixin les 4 condicions següents (el que podria denominar-se la “regla dels 4 «NO »”):

   1. Que NO facturin exclusivament de forma manual (sense ajuda de SIF). Dit d'una altra manera, que utilitzin algun SIF per expedir factures.

   2. Que NO estiguin adscrits, de forma obligatòria o voluntària, a les exigències del conegut com Subministrament Immediat d'Informació o SII. Veure NOTA 2 aclaridora al final d'aquesta resposta.

   3. Que NO tinguin el seu domicili fiscal en els Territoris Històrics de la Comunitat Autònoma del País Basc o de la Comunitat Foral de Navarra. Veure més aclariments en la NOTA 3 al final d'aquesta resposta.

   4. Que NO disposin d'alguna resolució en vigor de no-aplicació que els eximeixi de complir amb el RRSIF, aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre. Veure NOTA 4 aclaridora al final d'aquesta resposta.

NOTA 1 a l'apartat 2 d'aquesta resposta :

Com es pot observar, en aquest segon apartat es parla en qualsevol moment dels qui expedeixin FACTURES – incloses les factures simplificades – sigui quin sigui el motiu per això (normalment per estar obligats segons el Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre, que aprova el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, ROF). Així doncs, a aquell respecte, s'exclouen totes aquelles operacions que no es documentin amb factura perquè no hagi obligació d'expedir factura segons aquest RD 1619/2012 i ROF (incloent les autoritzacions “especials” concedides que pogués haver en aquest sentit).

Per tant, el fet d'expedir (o no) factura és clau perquè, per definició (article 1.2 del RRSIF) el RRSIF no canvia les obligacions substancials de facturació. Un SIF – funcionament del qual és el que el reglament regula – és, en essència, un sistema informàtic utilitzat per expedir FACTURES. Així que el RRSIF no aplica a sistemes informàtics que no expedeixin factures.

NOTA 2 a la lletra b) de l'apartat 2 d'aquesta resposta :

El SII es refereix a la gestió a la seu electrònica de l'Agència Tributària dels llibres registres d'IVA en els termes establerts en l'apartat 6 de l'article 62 del Reglament de l'impost sobre el Valor Afegit, aprovat pel Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre.

Si un obligat tributari està acollit al SII haurà d'utilitzar un Sistema que li permeti complir amb les exigències informatives del SII.

NOTA 3 a la lletra c) de l'apartat 2 d'aquesta resposta :

La lletra c) de l'apartat 2 es refereix a què la competència d'exacció tributària segons el domicili de qui expedeix la factura NO sigui pròpia dels Territoris Històrics de la Comunitat Autònoma del País Basc o de la Comunitat Foral de Navarra, d'acord amb les normes del Concert i Conveni Econòmics. O sigui, que NO siguin obligats tributaris que realitzin activitats econòmiques (ja siguin persones físiques o jurídiques) que es trobin subjectes per aquestes activitats a la normativa foral en la Imposició Directa, tant en el cas dels 3 territoris històrics de la Comunitat Autònoma del País Basc (Llei 12/2002, de 23 de maig, per la qual s'aprova el Concert Econòmic amb la Comunitat Autònoma del País Basc, i, en concret, el que estableixen els articles 6 i 14 d'aquest text, respectivament, per a IRPF e impost de societats), com en el de la Comunitat Foral de Navarra (Llei 28/1990, de 26 de desembre, per la qual s'aprova el Conveni Econòmic entre l'Estat i la Comunitat Foral de Navarra, i, en concret, segons el que estableixen els articles 9 i 18 d'aquest text, respectivament per a IRPF e impost de societats). D'acord amb l'esmentada normativa existent sobre això i segons les condicions d'aplicació que es donen en el RRSIF, aquella circumstància es determina amb base en el domicili fiscal dels mateixos.

Finalment, perquè no hagi dubtes pel que fa a aquest aspecte, es confirma que queden subjectes a l'aplicació del reglament (com a mínim pel que fa a aquest criteri) els obligats a expedir factures radicades a les Canarias, Ceuta o Melilla, entenent que les referències a l'impost sobre el valor afegit (IVA) han de considerar-se fetes a l'Impost General Indirecte Canari (IGIC) i Impost sobre la Producció, els Serveis i la Importació (IPSI), respectivament.

NOTA 4 a la lletra d) de l'apartat 2 d'aquesta resposta :

Es refereix a la possibilitat prevista específicament en l'article 5 del RRSIF.

Normativa/Doctrina:

• Article 29.2.j) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT).

• Articles 1, 3, 4 i 5 del reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals (RRSIF), i l'estandardització de formats dels registres de facturació, aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.

• Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre, que aprova el reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació (ROF).

• Article 62.6 del Reglament de l'impost sobre el Valor Afegit, aprovat pel Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre.

Això varia segons el col·lectiu afectat de què es tracti:

• Els contribuents subjectes als Impostos sobre Societats hauran de tenir adaptats els sistemes informàtics a les característiques i requisits que s'estableixen en el reglament dels requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals i en la seva normativa de desenvolupament abans de l'1 de gener de 2027.

• La resta d'obligats tributaris esmentats en l'article 3.1., hauran de tenir operatius els sistemes informàtics adaptats a les característiques i requisits que s'estableixen en l'esmentat reglament i en la seva normativa de desenvolupament abans de l'1 de juliol de 2027.

• Els productors i comercialitzadors d'aquells SIF als que els sigui d'aplicació el reglament, en relació amb les seves activitats de producció i comercialització d'aquests SIF, hauran d'oferir els seus productes adaptats totalment al reglament en el termini màxim de nou mesos des de l'entrada en vigor de l'ordre ministerial (29 de juliol de 2025) que desenvolupi les especificacions tècniques dels requisits impostos als SIF. No obstant això, en relació amb SIF inclosos en els contractes de manteniment de caràcter plurianual contractats abans d'aquest últim termini, hauran d'estar adaptats al contingut del reglament amb anterioritat a les dates indicades en els paràgrafs anteriors.

Normativa/Doctrina:

• Disposició final quarta del Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, pel qual s'aprova el reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF), modificada pel Reial Decret llei 15/2025, de 2 de desembre.

No, sempre que no s'expedeixin factures o aquestes s'expedeixin TOTES a mà, és a dir, sense utilitzar per això un sistema informàtic de facturació (SIF).

Al contrari, si en algun moment s'expedís alguna factura – pel motiu que sigui – i per això s'utilitzés un SIF, llavors sí que seria d'aplicació el RRSIF (sempre que es compleixi també amb la resta de condicions indicades en l'apartat 2 de la pregunta freqüent "A qui afecta el reglament que estableix els requisits dels sistemes informàtics de facturació?" (regla dels 4 «NO ») de Qüestions generals: àmbits d'aplicació .

És important recordar que el RRSIF només aplica als SIF i aquests, per definició (article 1.2 del RRSIF), només es consideren tals si són utilitzats per expedir el que – segons el ROF– tingui la consideració de FACTURA, inclosa la factura simplificada (article 1.2 del RRSIF) però no uns altres documents similars o “equivalents” també justificatius d'operacions.

Normativa/Doctrina:

• Article 2.j) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT).

• Articles 1, 3, 4 i 5 del reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF), aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.

• Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre, que aprova el reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació (ROF).

No s'inclouen dins l'àmbit subjectiu del Reglament SIF aprovat pel RD 1007/2023 aquelles persones que realitzin activitats econòmiques (ja siguin persones físiques o jurídiques) que es trobin subjectes per aquestes activitats a la normativa foral en la imposició directa.

Per determinar quins empresaris i professionals, se subjecten a normativa foral se seguiran les normes de la Llei 12/2002, de 23 de maig, per la qual s'aprova el Concert Econòmic amb la Comunitat Autònoma del País Basc, i, en concret, el que estableixen els articles 6 i 14 d'aquest text, respectivament, per a IRPF e impost de societats.

En els territoris històrics de Guipúscoa, Biscaia i Àlaba s'està aplicant un sistema, conegut com “TicketBAI”, en les seves diferents modalitats de contingut similar a la modalitat VERI*FACTU del Reglament de Sistemes Informàtics de Facturació.

Per exemple, en cas que es relacionin comercialment una empresa amb domicili foral i una altra amb domicili a territori comú (resta d'Espanya), els SIF utilitzats per la primera per expedir les seves factures estaran sotmesos a les obligacions que estableix la seva corresponent Hisenda Foral, mentre que els SIF de la segona estarien subjectes al RRSIF.

Normativa/Doctrina:

• Article 1.3 del reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF), aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.

Amb caràcter general, a la Comunitat Foral de Navarra no serà aplicable el RD 1007/2023, de 5 de desembre, que aprova el Reglament regulador dels sistemes informàtics de facturació, quan els empresaris i professionals, se subjectin a normativa foral d'acord amb les normes de la Llei 28/1990, de 26 de desembre, per la qual s'aprova el Conveni Econòmic entre l'Estat i la Comunitat Foral de Navarra, i, en concret, d'acord amb el que estableixen els articles 9 i 18 d'aquest text, respectivament per a IRPF e impost de societats.

No.

Les empreses adscrites a les obligacions forals de subministrament immediat d'informació (SII foral), quan emetin materialment les factures com a destinatàries (autofactura), en nom i per compte de proveïdors residents en territori comú, no hauran de complir amb el RRSIF per aquestes operacions (ni enviant registres de facturació a VERI*FACTU, ni conservant a disposició els registres de facturació generats).

L'exclusió de l'art.4.3 RRSIF (factures emeses materialment per un destinatari amb residència en territori comú i adscrit al SII) resulta aplicable quan el destinatari de l'operació té el seu domicili fiscal en els Territoris Històrics de la Comunitat Autònoma del País Basc o de la Comunitat Foral de Navarra i es troba adscrit al SII d'aquest territori foral.

Normativa aplicable:

Article 4.3 del RRSIF (Reglament que estableix els requisits dels sistemes informàtics de facturació), en la redacció donada pel Reial decret 254/2025, d'1 d'abril.

Sí.

Les empreses no  adscrites a les obligacions forals de subministrament immediat d'informació (SII foral), quan emetin materialment les factures com a destinatàries (autofactura), en nom i per compte de proveïdors residents en territori comú, sí hauran de complir amb el RRSIF per aquestes operacions (enviant registres de facturació a VERI*FACTU o conservant a disposició els registres de facturació generats).

Sí, els contribuents amb domicili fiscal a les Canarias, Ceuta i Melilla, es troben compresos dins l'àmbit subjectiu d'aplicació del Reglament SIF aprovat pel Reial decret 1007/2023 i, consegüentment, els són d'aplicació aquestes normes i les del seu desenvolupament per mitjà d'Ordre Ministerial.

D'acord amb l'article 1.3, les referències que realitza el Reglament SIF a la normativa de l'impost sobre el valor afegit, es consideraran també efectuades a la normativa de l'Impost General Indirecte Canari i a la de l'Impost sobre la Producció, els Serveis i Importació a Ceuta i Melilla.

Sí, sempre que compleixi també amb la resta de condicions indicades en l'apartat 2 de la pregunta freqüent "A qui afecta el reglament que estableix els requisits dels sistemes informàtics de facturació?" (regla dels 4 «NO ») de Qüestions generals: àmbits d'aplicació .

El Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, i el reglament de requisits dels sistemes informàtics de facturació (RRSIF) que aprova són aplicables en tot el territori espanyol no foral, tenint en compte les especialitats previstes en la seva normativa específica per a les Canarias, Ceuta i Melilla, entenent que les referències realitzades a la normativa de l'impost sobre el valor afegit (IVA) han de considerar-se també efectuades a la normativa de l'Impost General Indirecte Canari (IGIC) i a la de l'Impost sobre la Producció, els Serveis i la Importació (IPSI), respectivament.

Normativa/Doctrina:

• Article 1.3 del reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF), aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.

Sí.

En el mateix obligat tributari existeixen dos contribuents (en la seva consideració de persona jurídiques en el territori d'aplicació de l'impost IVA i d'establiment permanent en l'en el territori d'aplicació de l'impost IGIC) a l'efecte de l'aplicació de l'exclusió de subjectes adscrits al subministrament d'informació immediata (SII) de l'art.3.3 RRSIF (Reglament que estableix els requisits dels sistemes informàtics de facturació). L'exclusió ha d'analitzar-se de forma separada per a cadascun dels dos impostos indirectes i, per tant, en relació amb el seu respectiu SII (IVA o IGIC), sense que l'exclusió del RRSIF per SII a IVA impliqui l'exclusió del RSIF per a la facturació per SII IGIC.

L'article 3.3 RRSIF es refereix a contribuents posant-ho en relació amb un article del RIVA, l'art.62.6 (registres SII), per la qual cosa el concepte rellevant a l'efecte de l'exclusió és el contribuent que apareix respecte de cadascun d'aquests impostos.

En conseqüència, si l'exclusió de l'aplicació del RRSIF deriva de l'adscripció al SII en relació amb l'IVA, per les operacions realitzades per l'establiment canari, que no està adscrit al SII - IVA ni al SII - IGIC no concorre l'esmentada exclusió i aquestes operacions han de subjectar-se a la normativa derivada de RRSIF.

No.

En el mateix obligat tributari existeixen dos contribuents (en la seva consideració de persona jurídiques en el territori d'aplicació de l'impost IVA i d'establiment permanent en l'en el territori d'aplicació de l'impost IGIC) a l'efecte de l'aplicació de l'exclusió de subjectes adscrits al subministrament d'informació immediata (SII) de l'art.3.3 RRSIF (Reglament que estableix els requisits dels sistemes informàtics de facturació). L'exclusió ha d'analitzar-se de forma separada per a cadascun dels dos impostos indirectes i, per tant, en relació amb el seu respectiu SII (IVA o IGIC), sense que l'exclusió del RRSIF per SII a IVA impliqui l'exclusió del RSIF per a la facturació per SII IGIC.

L'article 3.3 RRSIF es refereix a contribuents posant-ho en relació amb un article del RIVA, l'art.62.6 (registres SII), per la qual cosa el concepte rellevant a l'efecte de l'exclusió és el contribuent que apareix respecte de cadascun d'aquests impostos.

Per part seva, l'article 1 del RRSIF disposa que el Reglament és aplicable en tot el territori espanyol, tenint en compte les especialitats previstes en la seva normativa específica per a les Canarias, Ceuta i Melilla; i que les referències que realitza el Reglament a la normativa de l'IVA es consideraran també efectuades a la normativa del IGIC i a la del IPSI a Ceuta i Melilla.

En conseqüència, en el cas d'un contribuent adscrit al SII - IVA, però amb establiment permanent a les Canarias, quan les operacions de l'establiment a les Canarias siguin declarades al SII - IGIC (per adscripció obligatòria o voluntària ), l'exclusió de l'aplicació del Reglament RRSIF concorrerà respecte de les operacions realitzades en territori d'aplicació de l'impost IVA, com les realitzades a les Canarias.

Pel que fa a IRPF, cal determinar si l'arrendament realitzat suposa la realització d'activitat econòmica o al contrari és font de rendiments del capital immobiliari. Per a la consideració com a activitat econòmica s'exigeix que s'utilitzi, com a mínim una persona empleada amb contracte laboral i a jornada completa.

Per tant, si l'activitat no té consideració empresarial, no serà activitat econòmica en el sentit de l'article 3.1.b) RRSIF, i en aquell cas l'arrendador no haurà d'adaptar-se perquè no s'està desenvolupant activitat econòmica.

No obstant això, si es tracta d'un lloguer d'un apartament turístic i s'ofereixen serveis complementaris, propis de la indústria hotelera, els rendiments que obté pel lloguer són rendiments d'activitats econòmiques, i, per tant, les factures que s'emetin en aquest context han d'entendre's incloses en l'àmbit objectiu del Reial decret 1007/2023, que aprova el Reglament que regula els Sistemes Informàtics de Facturació (RRSIF).

Normativa/Doctrina:

• Article 3.1 del reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF), aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.

No.

Els contribuents de l'IRPF que desenvolupin activitats econòmiques i utilitzin sistemes informàtics de facturació (SIF), encara que només sigui en part de la seva activitat, hauran d'utilitzar un SIF adaptat al RRSIF (Reglament que estableix els requisits dels sistemes informàtics de facturació), per a totes les activitats econòmiques respecte de les quals hagin d'emetre factura.

Tanmateix, si realitza l'activitat de lloguer sense tenir a cap persona contractada a jornada completa i amb contracte laboral, no es considera que la mateixa és una activitat econòmica a l'efecte de l'IRPF, per la qual cosa no li resulta d'aplicació el RRSIF a les factures que ha d'emetre pel lloguer. Sens perjudici que, per comoditat, pugui emetre voluntàriament aquestes factures utilitzant el SIF.

Sí.

L'article 3 del RRSIF regula d'específicament l'àmbit subjectiu de la norma i inclou a la totalitat dels contribuents de l'impost sobre societats, sense fer distinció en funció del tipus d'activitat que realitzan.

Es tracta de normatives diferents amb obligacions diferenciades. El SII consisteix en la gestió dels llibres registre d'IVA (factures emeses, factures rebudes, béns d'inversió …) a través de la seu electrònica de l'Agència Tributària, el que implica obligacions de comunicació electrònica a l'Agència Tributària d'una àmplia informació relacionada amb l'IVA de les factures emeses i rebudes en un determinat termini de temps. Per part seva, el reglament que estableix els requisits dels sistemes informàtics de facturació obliga a què els SIF registrin, amb determinades mesures de seguretat i control, certa informació només de les factures expedides, podent remetre's opcionalment a l'Agència Tributària.

L'àmbit subjectiu d'ambdós projectes és excloent, és a dir, els qui compleixin amb el SII no han de complir amb el reglament que estableix els requisits dels sistemes informàtics de facturació i viceversa.

Per tant, conforme a l'article 3.3 del Reglament aprovat per RD 1007/2023, aquest Reglament NO obliga als obligats tributaris sotmesos al Subministrament Immediat d'Informació (SII) en relació amb les seves pròpies factures.

Normativa/Doctrina:

• Article 3.3 del reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF), aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.

• Ordre HFP/417/2017, de 12 de maig, per la qual es regulen les especificacions normatives i tècniques que desenvolupen la gestió dels Llibres registre de l'impost sobre el valor afegit a través de la Seu electrònica de l'Agència Estatal d'Administració Tributària establerta en l'article 62.6 del Reglament de l'impost sobre el Valor Afegit, aprovat pel Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre, i es modifica una altra normativa tributària.

Sí, mitjançant l'opció prevista en la declaració censal model 036, un contribuent que s'hagi inscrit a REDEME o que directament hagi optat voluntàriament al SII no estaria obligat a complir les especificacions del RD 1007/2023, sens perjudici d'assumir des del període de liquidació immediat següent el conjunt de les obligacions que es desprenen de l'article 62.6 del RIVA sobre la seva facturació emesa i rebuda.

Normativa/Doctrina:

• Article 3.3 del reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF), aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.

No.

L'àmbit subjectiu d'ambdós projectes és excloent, és a dir, els qui compleixin amb el SII no han de complir amb el RRSIF (Reglament que estableix els requisits dels sistemes informàtics de facturació) i viceversa. Són normes i obligacions diferents.

Si una empresa resultés obligada a la seva adscripció al SII pel seu volum d'operacions, ha de deixar de remetre registres de facturació a Veri*factu i deixar d'incloure el QR tributari en les factures des que comenci a complir amb el SII de manera efectiva, sense que per això hagi d'esperar al final de l'any natural en curs.

Conforme a l'article 3.3 del RRSIF, aquest Reglament no obliga als obligats tributaris sotmesos al SII al que fa referència l'article 62.6 del Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament d'IVA, en relació amb les seves pròpies factures.

No.

L'àmbit subjectiu d'ambdós projectes és excloent, és a dir, els qui compleixin amb el SII no han de complir amb el RRSIF (Reglament que estableix els requisits dels sistemes informàtics de facturació) i viceversa. Són normes i obligacions diferents.

Si una empresa resultés obligada a la seva adscripció al SII pel seu volum d'operacions, ha de deixar d'incloure el QR tributari en les factures des que comenci a complir amb el SII de manera efectiva, sense que per això hagi d'esperar al final de l'any natural en curs. En aquest cas, no havent remissió de registres i no imprimint-se QR tributari, res no impediria utilitzar voluntàriament un SIF adaptat al SII que també compleixi la resta de requisits del RRSIF, és a dir, genereu un registre de facturació, usant el hash encadenat, signant les factures i conservant-les. 

Conforme a l'article 3.3 del RRSIF, aquest Reglament no obliga als obligats tributaris sotmesos al SII al que fa referència l'article 62.6 del Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament d'IVA, en relació amb les seves pròpies factures.

No amb caràcter general, ja que els obligats a aquest règim, no estan obligats a expedir factura llevat de determinades excepcions.

Tanmateix, la resposta és la contrària, sempre que utilitzin un sistema informàtic de facturació, quan emetin altres factures d'obligada expedició per les entregues d'immobles a què es refereix el segon paràgraf de l'apartat un de l'article 129 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l'impost sobre el valor afegit, segons indica l'últim paràgraf de l'article 3.3 del ROF, i sempre que compleixin també amb la resta de condicions indicades en l'apartat 2 de la pregunta freqüent "A qui afecta el reglament que estableix els requisits dels sistemes informàtics de facturació?" (regla dels 4 «NO ») de Qüestions generals: àmbits d'aplicació . Per a aquestes operacions excepcionals podran utilitzar el sistema facilitat per això per l'AEAT en la seva seu electrònica, d'acord amb l'article 7.b) del RRSIF.

Igualment també estarà obligat a complir el RRSIF quan utilitzi un sistema informàtic de facturació per a l'expedició voluntària de factures en relació amb les operacions exceptuades de l'obligació d'expedir facturar.

Normativa/Doctrina:

• Articles 3.3 i 16.1 del reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació (ROF), aprovat pel Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre.

• Article 129.1 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l'impost sobre el valor afegit.

No amb caràcter general, ja que els obligats a aquest règim no estan obligats a expedir factura, llevat de determinades excepcions.

No obstant això, estarà obligat a complir el RRSIF quan utilitzi un sistema informàtic de facturació per a l'expedició voluntària de factures en relació amb les operacions exceptuades de l'obligació d'expedir facturar.

També, haurà de complir les obligacions del reglament que estableix els requisits dels sistemes informàtics de facturació en cas que expedeixi factures, sempre que compleixi també amb la resta de condicions indicades (“regla dels 4 «NO »”). Segons la normativa de facturació, en el règim de recàrrec d'equivalència s'han d'expedir factures per realitzar determinades operacions:

• Quan efectuï entregues d'immobles subjectes i no exemptes a l'IVA.

• Quan tributi en IROF en estimació directa.

• Quan el clienta sigui un empresari o professional o una Administració Pública.

• Quan el destinatari l'exigeixi per a l'exercici de qualsevol dret de naturalesa tributària.

• Quan se li exigeixi per a determinades operacions de comerç exterior.

Per a aquestes operacions excepcionals podran utilitzar el sistema facilitat per això per l'AEAT en la seva seu electrònica, d'acord amb l'article 7.b) del RRSIF.

Normativa/Doctrina:

• Article 3.1.b) del reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació (ROF), aprovat pel Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre.

No amb caràcter general, ja que els obligats a aquest règim no estan obligats a expedir factura, llevat de determinades excepcions.

No obstant això, estarà obligat a complir el RRSIF quan utilitzi un sistema informàtic de facturació per a l'expedició voluntària de factures en relació amb les operacions exceptuades de l'obligació d'expedir facturar.

També, haurà de complir les obligacions del RRSIF en cas que expedeixi factures, sempre que compleixi també amb la resta de condicions indicades (“regla dels 4 «NO »”). Segons la normativa de facturació, en el règim simplificat d'IVA s'han d'expedir factures per realitzar determinades operacions:

• Quan la determinació de les quotes meritades s'efectuï en atenció al volum d'ingressos,

• Quan efectuï la venda d'actius fixos,

• Quan el clienta sigui un empresari o professional o una Administració Pública.

• Quan el destinatari l'exigeixi per a l'exercici de qualsevol dret de naturalesa tributària.

• Quan se li exigeixi per a determinades operacions de comerç exterior.

Per a aquestes operacions excepcionals podran utilitzar el sistema facilitat per això per l'AEAT en la seva seu electrònica, d'acord amb l'article 7.b) del RRSIF.

Per a major detall pot consultar-se

Normativa/Doctrina:

• Article 3.1.c) del reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació (ROF), aprovat pel Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre.

• Article 123.U.B).3r de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l'impost sobre el valor afegit.

Els contribuents acollits als règims de l'agricultura, ramaderia i pesca, simplificat i de recàrrec d'equivalència, estan, en general, exclosos de l'obligació d'emetre factura o factura simplificada. Si bé, aquella regla té excepcions recollides en els articles 3.1 i 26 del Reglament d'Obligacions de Facturació (RD 1619/2012). L'esmentada normativa en relació amb l'obligatorietat d'emetre factura o factura simplificada és pressupost de la normativa continguda en el Reglament que regula els Sistemes Informàtics de Facturació (RRSIF), aprovat per RD 1007/2023, de 5 de desembre.

No obstant això, la pràctica empresarial, sovint exigeix l'emissió de justificants de venda que poden, o no, revestir la forma de factures simplificades i que, estrictament parlant, no estan prohibides per la norma i poden emetre's voluntàriament, ja que la normativa es limita a no exigir l'obligació de facturar en determinats supòsits. Tales documents justificatius, en la mesura que no siguin factures completes o simplificades, que siguin emesos en el context de les operacions que queden excloses de l'obligació de facturació, no estaran sotmeses al RRSIF.

Per consegüent, ha d'entendre's que sigui quina sigui la raó per la qual un empresari emeti factures o factures simplificades mitjançant un Sistema Informàtic de Facturació (SIF), haurà d'adoptar els seus sistemes a la normativa derivada del RD 1007/23 i seu OM de desenvolupament.

Al contrari, si en aplicació de la normativa de facturació (que inclou també l'article 26 ROF), no s'emeten factures en sentit propi, no serà d'aplicació el RRSIF.

Sí, perquè independentment de la seva tributació a l'IVA, a l'efecte de l'IRPF determina el seu rendiment d'activitat econòmica mitjançant l'aplicació del mètode d'estimació directa. 

L'article 26 ROF estableix que els contribuents de l'IRPF que obtinguin rendiments d'activitats econòmiques estaran obligats a expedir factura, quan aquests rendiments es determinin pel mètode d'estimació directa, independentment del règim a què estiguin acollits a l'IVA.

En conseqüència, el RRSIF s'aplicarà als sistemes informàtics de facturació empleats pels titulars d'oficina de farmàcia o a qualsevol altre contribuent de l'IRPF que determini el seu rendiment d'activitat econòmica mitjançant estimació directa, independentment del règim d'IVA. 

Les factures simplificades estan sotmeses al RRSIF i, en el cas de sistemes VERI*FACTU han de comunicar-se a l'AEAT. L'anterior és independent de què al final del dia es generi una factura o extracte recapitulativo com resum, amb el propòsit d'assentar en un només apunt comptable les vendes del dia o de gestionar el negoci.

En cas que es tracti d'operacions que corresponguin a règims especials d'IVA, simplificat, de recàrrec d'equivalència o d'agricultura, ens remetem a les preguntes específicament dedicades a aquests.

Normativa/Doctrina:

• Article 2 del reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF), aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre

Sí, la forma convencional o virtual per mitjà de la qual s'ofereixin o entreguin els béns o es prestin els serveis és indiferent per a l'obligatorietat de l'aplicació de la normativa inclosa en el reglament de requisits dels sistemes informàtics de facturació (RRSIF), aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, i la seva normativa de desenvolupament.

La venda en línia, en alguns casos té normativa específica quan s'utilitzin règims europeus de finestreta única, que poden donar lloc a codificacions específiques en el registre d'alta de facturació, però tals especialitats no exclouen del compliment de les obligacions del RRSIF.

Normativa/Doctrina:

• Articles 2 i 3 del reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF), aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.

En cas que la facturació es produeixi de forma manual, per talonaris o escrivint sobre els mateixos a mà o a màquina, no li afectaria el RRSIF perquè no utilitza CAP sistema informàtic de facturació (SIF) per expedir les seves factures.

Una alternativa senzilla i adequada que pot servir-li per substituir els sistemes manuals és utilitzar l'aplicació bàsica de facturació que oferirà gratuïtament l'Agència Tributària en la seva seu electrònica, sempre que les seves funcionalitats i condicions d'ús s'ajustin a les necessitats de qui la utilitzi.

Normativa/Doctrina:

• Article 29.2.j) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

• Article 1 del reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF), aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.

No.

Amb caràcter general, no és possible que convisqui l'emissió de part de les factures amb un SIF i part de forma manual. D'acord amb el RRSIF (Reglament que estableix els requisits dels sistemes informàtics de facturació) la utilització de qualsevol SIF que produeixi factures obliga a què tota la facturació ha de ser informàtica.

Amb caràcter excepcional, quan els obligats a emetre factura NO utilitzin cap SIF (sistema informàtic de facturació) per emetre les seves factures, però estiguin obligats per la normativa legal específica (la Llei 25/2013), a emetre factures electròniques a una Administració i per això utilitzin el programa informàtic gratuït MiFacturae, aquesta circumstància constitueix una excepció a la unicitat de facturació.

L'excepció no aplica a les factures generades per un SIF en format Facturae integrat amb FACe.

Notes aclaridores:

• Llei 25/2013, de 27 de desembre, d'impuls de la factura electrònica i creació del registre comptable de factures en el Sector Públic.

• El Punt General d'Entrada de Factures Electròniques (FACe) és un registre administratiu de presentació de les factures a administracions públiques. Aquest sistema està connectat amb l'aplicació MiFacturae i amb uns altres sistemes informació del sector privat, fet que permet un enviament còmode i senzill de les seves factures electròniques a FACe.

• MiFacturae és el programa informàtic gratuït que ofereix el Ministeri de Transformació Digital per a la generació de la factura electrònica en format Facturae que generarà un arxiu informàtic amb dades organitzades i es remet a través FACe.

• La principal diferència entre FACe i Facturae és que FACe és el sistema d'entrada de factures electròniques a l'Administració, mentre que Facturae és el format estructurat que han de seguir les factures per ser acceptades per FACe.

• Per crear una factura electrònica per a una Administració pot utilitzar-se un programa informàtic (privat o públic) que creï factures electròniques o bé es pot efectuar mitjançant la intermediació d'un prestador de serveis de facturació electrònica (expedició per un tercer). Una petita o mitjana empresa, o autònom, poden utilitzar el programa informàtic gratuït que ofereix el Ministeri de Transformació Digital (Mifacturae).

El reglament no li afectarà si els processadors de text o els fulls de càlcul s'utilitzen exclusivament per a:

• Introduir les dades de les factures.
• Expedir i imprimir les factures.
• Conservar la informació de facturació.

Al contrari, sí estarà subjecte al reglament i es considerarà un sistema informàtic de facturació si, a més de les funcions anteriors, s'utilitza per processar la informació de facturació continguda en el programa per generar directament els llibres registres d'IVA, els llibres registre d'IRPF, la comptabilitat, o qualsevol altre resultat que s'utilitzi per al compliment voluntari d'obligacions tributàries.

Per exemple, si un usuari utilitza un full de càlcul Excel per generar simples llistats de factures emeses, incloent sumatoris o l'ús d'unes altres regles de càlcul, no li afectarà el Reglament. Però si la utilitza programant una Macro, per generar el llibre registre de factures expedides, el seu full de càlcul sí es considerarà un sistema informàtic de facturació i, per tant, haurà de complir amb els requisits del Reglament. 

Comprovació per part de l'AEAT

L'Agència Tributària podrà verificar si els processadors de text o els fulls de càlcul utilitzats per a l'emissió de factures compleixen els criteris d'un sistema informàtic de facturació en funció de les capacitats i eines que utilitzin.

Alternativa gratuïta per a petits empresaris i professionals

Li recordem que l'AEAT oferirà gratuïtament una aplicació bàsica de facturació, que podrà utilitzar sempre que les seves funcionalitats i condicions d'ús s'ajustin a les seves necessitats.

En cas que la facturació es produeixi materialment pel propi empresari de forma manual, per talonaris o escrivint sobre els mateixos a mà o a màquina (Word/Excel no SIF), no li afectaria el RRSIF perquè no utilitza cap sistema informàtic de facturació (SIF) per expedir les seves factures.

Al contrari, sí estarà subjecte al Reglament quan l'empresari entregui a l'assessor/gestor la informació perquè sigui aquest qui emeti materialment les factures i utilitza un SIF. En aquest context, si l'empresari ha delegat l'expedició material de la factura en un tercer (com pot ser l'assessor/gestor), és el tercer qui, si utilitza un SIF, a més d'expedir materialment aquesta factura, haurà de generar i, si està en la modalitat «VERI*FACTU», remetre el registre de facturació d'alta que exigeix el RRSIF.

En qualsevol cas, aquesta possibilitat (la delegació) no eximeix a l'obligat a expedir factures (empresari) de la responsabilitat sobre aquest compliment.

No, si d'acord amb el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, aprovat Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre, o bé per una autorització de facturació de l'article 3.1.d) d'aquell mateix Reglament no concorregués obligació de facturació, tampoc serà aplicable la normativa del Reglament de Sistemes Informàtics de Facturació. 

La inclusió del codi QR i la menció VERI*FACTU és d'aplicació als sistemes informàtics a què es refereix l'article 7 del Reglament aprovat pel Reial decret 1007/2023. Com vulgui que d'aquest àmbit subjectiu s'exclou als obligats al SII, aquests requisits NOMÉS s'apliquen a les operacions i els obligats de l'article 3. Els obligats al SII, a tots els efectes, no queden afectats pel RD 1007/2023.

Normativa/Doctrina:

• Article 3.3 del reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF), aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.

• Apartat 5 de l'article 6 i apartat 5 de l'article 7 del Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, aprovat pel Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre.

Sí, de fet, totes les obligacions del Reial decret 1007/2023, pel que fa als usuaris, seran d'aplicació en les dates propostes en la disposició final quarta del RD 1007/2023, redacció donada pel Reial Decret llei 15/2025, de 2 de desembre, ja que la normativa modificada del Reglament d'obligacions de facturació (ROF) RD 1619/2012, depèn de la que es regula en el reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF).

Les obligacions que corresponen als productors i comercialitzadors (produir i vendre programes de programa adaptats) entraran en vigor als 9 mesos de la publicació de la OM tècnica.

Normativa/Doctrina:

• Disposició final quarta del Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, pel qual s'aprova el reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF), modificada pel Reial Decret llei 15/2025, de 2 de desembre.

 No, aquestes exclusions impliquen que no serà d'aplicació per a tals operacions el RRSIF.

No obstant això, ha de considerar-se que fins i tot en els supòsits exclosos de facturació per l'article 3.1.a) ROF, existeixen excepcions assenyalades en l'article 2.2 del ROF que exigeixen l'emissió de factura. En tals casos, l'obligat tributari haurà de complir les obligacions del reglament que estableix els requisits dels sistemes informàtics de facturació en cas que expedeixi factures, sempre que compleixi també amb la resta de condicions indicades (“regla dels 4 «NO »”).

Normativa/Doctrina:

• Article 1.2 del reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF), aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.

• Articles 3.1.a), 3.2 i 2.2 del Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, aprovat Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre.

La normativa té en compte als obligats tributaris de manera individualitzada (no per grups) en els que es refereix a les seves obligacions de facturació, per la qual cosa, encara que pertanyin al mateix grup d'empreses, hauran de complir amb les seves obligacions de facturació conforme a la seva condició. Per tant, el SIF de cada societat ha de complir amb les obligacions de facturació que li corresponguin a la mateixa. Ha d'assenyalar-se encara que voluntàriament les entitats d'un grup poden donar-se d'alta en el SII per tal de mantenir una homogeneïtat de gestió amb el grup al que pertanyin.

D'altra banda, existeixen productes de mercat capaços d'aplicar els requisits d'ambdues normatives.

Normativa/Doctrina: 

Article 3 del reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF), aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.

En cas que l'empresari individual estigués obligat a expedir factura (ordinària o simplificada), des del moment que utilitza un sistema informàtic de facturació consistent en una caixa per registrar les vendes realitzades i imprimir per a cadascuna d'elles el que hauria de ser una factura simplificada per entregar al clienta està subjecte al RD 1007/2023, de 5 de desembre, i al reglament per ell aprovat, per la qual cosa haurà de complir-ho, bé adaptant les caixes registradores (si això fora possible), bé adquirint algun sistema informàtic de facturació (SIF) adaptat.

Quant a la balança electrònica, si l'empresari o professional la utilitza només per pesar el producte i obtenir l'import que després introdueix manualment en la caixa registradora per expedir la factura simplificada final, no es consideraria SIF, sinó un element-independent - auxiliar de mesura (i, si escau, de càlcul de l'import associat al producte, segons el seu preu per quilogram). En aquest cas, el SIF seria la caixa registradora, per la qual cosa la balança electrònica no tindria per què adaptar-se al RD 1007/2023.

Tanmateix, hi ha balances electròniques amb funcionalitats més potents que permeten acumular els imports dels diferents productes pesats i expedir en unitat d'acte una factura simplificada de la compra total realitzada (entre altres possibles funcionalitats), per la qual cosa llavors sí serien considerades SIF en ser utilitzades també com caixes registradores. Dit d'una altra manera, serien SIF amb uns altres elements electrònics auxiliars (en aquest cas, per a la pesada) afegits. Si és així, llavors haurien d'adaptar-se al RD 1007/2023 i al reglament per ell aprovat. Les connexions a Internet poden gestionar-se a través de línies telefòniques i, d'altra banda, els sistemes d'emissió de factures no verificables permeten la custòdia dels fitxers a la seu local.

Normativa/Doctrina: 

• Article 3 del reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF), aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.

Sí, TOTES les operacions respecte de les quals empresaris i professionals (persones físiques o jurídiques) hagin d'emetre factura conforme a la normativa vigent (especialment d'acord amb el Reglament d'Obligacions de Facturació aprovat per RD 1619/2012) se sotmeten al RRSIF. L'anterior inclou tant les exportacions com les entregues intracomunitàries de béns i les prestacions internacionals o intracomunitàries de serveis.

Normativa/Doctrina:

• Articles 1, 3 i 4 del reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF), aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.

Sí, quan l'empresari no resident disposi d'un establiment permanent als efectes de la normativa dels Impostos sobre la Renda de no Residents (Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març).

Normativa/Doctrina:

• Article 1 del reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF), aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.