Preguntes freqüents (FAQ)
Recopilació de preguntes i respostes en relació amb els Sistemes Informàtics de Facturació i VERI*FACTU (Actualitzades a 21 d'octubre de 2026)
Característiques i requisits dels SIF: conservació, accessibilitat i llegibilitat
El lloc on es conserven els RF serà, en última instància, una decisió de l'obligat a expedir factura (OEF) que utilitza el SIF (pot ser que en funció de les circumstàncies i de les característiques que tinga dit SIF).
En este punt, s'ha de recordar que els SIF VERI*FACTU (i els OEF que els utilitzen) no estan obligats a conservar els RF generats, ja que s'han remès a l'Agència Tributària i, per tant, obren en poder d'esta.
Aclarit este matís, en principi, el SIF emmagatzemarà sota el seu control (veure a baix, al peu d'esta resposta, la NOTA 1 els RF que genere (pot ser que, per limitacions d'emmagatzemament, necessite en algun moment que els RF siguen exportats i eliminat d'ell per a deixar espai lliure). En qualsevol cas, el SIF ha d'oferir un procediment de descàrrega, bolc i arxiu segur dels registres de facturació generats per ell, que hauran de poder ser exportats, a un emmagatzemament extern en format electrònic llegible.
Normativa/Doctrina:
Articles 8.2.c) del reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suporten els processaments de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF), aprovat pel Reial Decret 1007/2023, de 5 de desembre.
Article 8 de l'Ordre Ministerial per la que es desenvolupen les especificacions tècniques, funcionals i de contingut referides al reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suporten els processaments de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació, aprovat pel reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, i a l'article 6.5 del reglament pel qual es regulen els bons de facturació, aprovat pel reial decret 1619/2012, de 30 de novembre.
NOTA 1
Els RF generats poden emmagatzemar-se remotament, fins i tot al núvol, amb tal de complir amb tota la normativa que els siga d'aplicació, i, en particular, amb l'exigit al reglament i en l'ordre de requisits dels SIF, especialment en el referit a la seua accessibilitat.
Efectivament, perquè el SIF puga deixar de conservar “dins d'ell” els RF que ha generat, açò sol pot realitzar-se mitjançant una operació d'exportació executada correctament i que admeta la possibilitat de deixar de conservar-los en ell.
Abans de continuar amb la resposta, ha de recordar-se que este assumpte relacionat amb l'exportació dels RF generats sol aplica als sistemes d'emissió de factures no verificables, ja que els SIF VERI*FACTU no estan obligats a guardar els RF que generen ni a oferir la seua exportació (encara que podrien fer voluntàriament ambdues coses), ja que els remeten a l'Agència Tributària i, per tant, obren en poder d'esta.
Aclarit l'anterior, ha de dir-se que, encara que per al SIF és obligatòria l'existència de la funcionalitat d'exportació dels RF generats per dit SIF, no és obligatori oferir la possibilitat que l'esmentada funcionalitat permeta l'eliminació dels mateixos del SIF, és a dir, deixar de conservar-los “dins” del SIF (sota la seua gestió i control). Per tant, este és un aspecte que dependrà de les característiques del SIF: si no té esta opció, estarà obligat a conservar dins d'ell –sota la seua gestió i control– i per sempre tots els RF generats. D'altra banda, encara que tinga disponible l'esmentada opció, dependrà de l'obligat a expedir factura (OEF) usuari del SIF si la utilitza o no (encara que, a la pràctica, podria veure's “forçat” a això per diverses causes, com limitacions en el rendiment o en la capacitat de l'emmagatzemament del SIF).
Per tant, el més probable és que, en general, els sistemes d'emissió de factures no verificables oferisquen esta possibilitat d'exportació de RF generats que supose deixar de conservar-los en el SIF.
Els requisits per a l'ús d'esta opció seran els següents:
Que forme part del processament d'exportació i sol siga accessible des de l'esmentada funcionalitat.
Que abans que siga duta a terme s'avise clarament l'usuari del SIF del que implica executar eixa opció (deixar de conservar els RF en el SIF, estant ja sol disponibles fora d'ell, sota la responsabilitat del OEF usuari del SIF), donant-li l'oportunitat de continuar o cancel·lar el processament.
En el cas de què el OEF usuari del SIF accepte continuar, el SIF sol podrà deixar de conservar els RF generats i exportats en l'esmentat processament quan este acabe correctament.
A més, sol podrà deixar de conservar els RF exportats quan això no supose l'incompliment per part del SIF de cap requisit del reglament i l'ordre «de requisits dels SIF». Per exemple, si el mètode emprat pel SIF per a dur a terme el bo de verificar la correcta traçabilitat de l'últim RF generat (abans de poder generar el següent RF) és consultar expressament l'esmentat últim registre i l'anterior, no podrà deixar de conservar estos dos registres.
Finalment, per a evitar l'aparició de buits entre els registres de facturació conservats en el SIF, esta possibilitat de deixar de conservar els RF exportats sol podrà aplicar-se a RF consecutius, començant sempre pels més antics que encara es conserven en el SIF. És a dir, no es podrà oferir al OEF usuari del SIF la possibilitat que “exporte i deixe de conservar en el SIF” RF generats si estos no comencen des del principi de la cadena de RF que obra en poder del SIF (havent d'anar a més seguits, com si formaren un bloc).
No. El processament d'exportació que permeta la descàrrega, bolc i arxiu segur dels registres de facturació generats per ell ha de ser una funcionalitat addicional específica (amb les seues pròpies característiques) del SIF, diferent dels procediments de còpia de seguretat dels que dispose el SIF o la instal·lació informàtica en la qual este residisca.
Es recorda que la funcionalitat d'exportació sol és exigible als sistemes d'emissió de factures no verificables, és a dir, que els SIF VERI*FACTU no estan obligats a disposar d'ella.
Cada un té la seua part de responsabilitat:
El productor (fabricant) del SIF és responsable de què el SIF genere i guarde o remeta els RF en el temps i forma exigits, així com que proporcione accés ràpid, fàcil i intuïtiu als mateixos mentre es troben en dit SIF, junt amb un procediment de descàrrega (exportació) segur. Per tant, el productor (fabricant) del SIF, que ha firmat una declaració responsable sobre dit SIF, és responsable que este complisca amb els requisits que exigeix la normativa referent a això.
El OEF usuari del SIF és responsable d'assegurar-se que conserva durant el termini previst per a tal final els RF generats, fins i tot encara que haja deixat d'usar el SIF que els va generar. És per això molt recomanable –i es considera una bona pràctica– que el OEF exporte freqüentment els RF generats pel SIF i els conserve de forma redundant en un lloc segur.
En tot cas, es recorda que la conservació dels RF sol és exigible als sistemes d'emissió de factures no verificables i als OEF usuaris d'este tipus de SIF. Per tant, els SIF VERI*FACTU i els OEF usuaris d'estos no estan obligats a conservar els RF generats (encara que poden fer-ho), ja que els han remès a l'Agència Tributària.
Es tracta del mateix termini exigit a l'article 19.1 del Reglament pel qual es regulen els bons de facturació (ROF), aprovat pel Reial Decret 1619/2012, de 30 de novembre, per a la conservació de les factures expedides (veure a baix, al peu d'esta resposta, la NOTA 1).
En la LGT (Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributari) hi ha diverses mencions a terminis (veure a baix, al peu d'esta resposta, la NOTA 2) per a diversos aspectes, amb els seus matisos i excepcions. D'altra banda, la LIVA (Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l'Impost sobre el Valor Afegit) contempla els seus propis terminis (veure a baix, al peu d'esta resposta, la NOTA 3), segons l'article 165 de la LIVA) i l'apartat 6.4 del manual de facturació de 2011 (veure a baix, al peu d'esta resposta, la NOTA 4). També es pot trobar en la pregunta 4 del manual pràctic IVA 2023 (veure a baix, al peu d'esta resposta, la NOTA 5) una referència a terminis de conservació de més de 10 anys per a certes factures.
Per això, es podria concloure que el termini depèn de l'operació que es tracte i les circumstàncies que es presenten, podent oscil·lar entre un mínim de 4 anys a partir del termini de presentació de la declaració o autoliquidació corresponent a l'exercici o període impositiu que aplique a l'esmentada factura fins a més de 10 anys en alguns casos.
S'acompanya esta resposta de les esmentades notes 2 a 5 amb documentació i exemples sobre això.
NOTA 1:
No s'ha de confondre la conservació de les factures exigida pel ROF amb la conservació dels RF exigida pel reglament i l'ordre «de requisits dels SIF». Ambdós (factura i RF) són productes diferents i estan regulats per diferent normativa.
NOTA 2:
Alguns terminis esmentats en la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributari (LGT):
Article 66: 4 anys per a certs drets.
Article 66 bis, especialment el seu apartat 2, sobre el dret a comprovar i investigar bases o quotes compensades o arracades de compensació o de deduccions aplicades o arracades d'aplicació: 10 anys a comptar des del dia següent a aquell que finalitze el termini reglamentari establit per a presentar la declaració o autoliquidació corresponent a l'exercici o període impositiu en què es va generar el dret a compensar les esmentades bases o quotes o a aplicar les esmentades deduccions.
Articles 70.2 i 70.3: s'esmenten altres terminis, podent ser superiors a 4 anys (termini previst en la normativa mercantil; termini d'exigència dels seus propis bons formals a què es refereix l'apartat anterior, si este últim fóra superior; bo de justificar la procedència de les dades que tinguen el seu origen en operacions realitzades en períodes impositius prescrits es mantindrà durant el termini de prescripció del dret per a determinar els deutes tributaris afectats per l'operació corresponent).
- Article 115, en el que es recull que les potestats i funcions de comprovació i investigació poden superar els 4 anys previstos a l'article 66 per a investigar altres drets que no hagueren prescrit.
NOTA 3
(Encara que en este cas es refereix a les factures rebudes, aplica també a les expedides, segons l'article 165 de la LIVA):
Pregunta
Quin és el termini durant el qual s'han de conservar les factures rebudes?
Resposta
Amb caràcter general, qualsevol factura rebuda s'ha de conservar durant el període de prescripció -quatre anys- de l'impost. No obstant això, si la factura es refereix a l'adquisició d'un bé que haja de ser objecte de regularització, haurà de ser conservada durant el seu període de regularització i els quatre anys següents. Si es realitzen operacions que tinguen per objecte or d'inversió, les factures i registres corresponents a tals operacions s'han de mantindre durant cinc anys.
Normativa/Doctrina:
Article 165 Llei 37/1992, de 28 de desembre de 1992, de l'Impost sobre el Valor Afegit (LIVA).
Article 140 Sexies Ley 37/1992, de 28 de desembre de 1992, de l'Impost sobre el Valor Afegit (LIVA).
NOTA 4
Apartat 6.4 del manual de facturació de 2011:
6.4 Termini de conservació.
Els documents de facturació s'han de conservar durant el termini previst en la Llei General Tributària.
Quan les factures rebudes o expedides es referisquen a adquisicions per les quals s'hagen suportat quotes de l'Impost sobre el Valor Afegit la deducció del qual estiga sotmesa a un període de regularització, s'hauran de conservar durant el seu corresponent període de regularització i els quatre anys següents.
D'altra banda, els empresaris o professionals que realitzen operacions que tinguen per objecte or d'inversió, hauran de conservar les còpies de les factures corresponents a les esmentades operacions durant un període de cinc anys. (article 140 sexies LIVA).
NOTA 5:
En pregunta 4 del manual pràctic IVA 2023, contenint un exemple referit a l'article 165.Uno de la LIVA, sobre l'article 107.Cuatro de la LIVA, que tracta les regularitzacions:
4.Durant quant temps s'ha de conservar la factura d'adquisició d'un edifici?
Si es comença a utilitzar el mateix any de l'adquisició, s'ha de conservar durant 14 anys: l'any d'adquisició, els 9 anys següents per ser el període de regularització i els 4 següents.
Si es comença a utilitzar en anys posteriors a l'adquisició, s'ha de tindre en compte que el període de regularització comença l'any d'utilització i que han d'incrementar-se els anys en què s'han de conservar les factures.
Per accessibilitat s'ha d'entendre el proporcionar accés ràpid, fàcil i intuïtiu a les funcionalitats exigides al SIF pel reglament i l'ordre, així com als RF generats pel SIF , bé per a consultar-los o per a descarregar-los de forma segura i fidedigna, independentment d'on i com es troben emmagatzemats i conservats. Tot això s'haurà, a més, de fer preservant alhora la confidencialitat d'altres dades diferents als exigits al reglament i l'ordre.
L'accessibilitat ha de ser garantida tant pel SIF (amb el matís fet de què el referent als RF sol aplica quan els RF es troben en ell) com per l'obligat a expedir factura (OEF) usuari del SIF .
Quant a la llegibilitat, es refereix a què els RF generats tinguen l'estructura, contingut i format exigits, de manera que, mitjançant processaments electrònics automàtics, puguen ser llegits i entesos.
Normativa/Doctrina:
Articles 8.2.c) del reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suporten els processaments de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF), aprovat pel Reial Decret 1007/2023, de 5 de desembre.
Article 8 de l'Ordre Ministerial per la que es desenvolupen les especificacions tècniques, funcionals i de contingut referides al reglament que estableix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suporten els processaments de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació, aprovat pel reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, i a l'article 6.5 del reglament pel qual es regulen els bons de facturació, aprovat pel reial decret 1619/2012, de 30 de novembre.