Preguntes freqüents (FAQ)

En general, els termes VERI*FACTU o reglament VERI*FACTU són formes abreujades, col·loquials i significatives – encara que inexactes – de referir-se al reglament que establix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suporten els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació, aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.

Este reglament desenvolupa parcialment l'article 29.2.j) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT), introduït per la «llei antifrau» (Llei 11/2021, de 9 de juliol), pel que fa a sistemes i programes informàtics o electrònics que suporten els processos de facturació (denominats abreujadament sistemes informàtics de facturació o SIF) dels qui desenvolupen activitats econòmiques, és a dir, d'empresaris i professionals.

Este reglament i el reial decret que l'aprova imposen una sèrie de requisits als sistemes informàtics que s'utilitzen per a expedir factures, amb l'objectiu d'evitar o dificultar i detectar que es puga cometre frau en aquell procés.

Resumidament, obliguen a què aquells SIF, en el moment d'expedició de la factura, generen i guarden o remeten a l'Agència Tributària un resum de la factura – dit registre de facturació – que porta incorporada una sèrie de mesures de seguretat i control, com són l'empremta digital de les seues dades, la inclusió d'informació de l'anterior registre generat (fet que permet verificar que no hi ha omissions) i, si escau, la firma electrònica de l'emissor del mateix. Així mateix, obliguen als SIF a què incloguen un codi QR en la factura expedida, de la qual lectura (per exemple, amb la cambra d'un telèfon mòbil) permet a qui reba esta factura remetre fàcilment certes dades de la mateixa a l'Agència Tributària, per a la seua possible verificació.

Finalment, cal assenyalar que el terme VERI*FACTU amb el que se sol conéixer tant a este reglament com al reial decret que l'aprova prové del nom d'un dels 2 tipus de SIF contemplats pel reglament que es pot utilitzar per a complir amb esta normativa i de la qual característica més destacada és que remeten a l'Agència Tributària un resum estructurat de les dades de cada factura (denominat registre de facturació d'alta) en el mateix moment de la seua expedició.

Normativa/Adoctrina :

• Article 2.j) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

• Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, pel qual s'aprova el reglament que establix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suporten els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF).

A més del que es comenta respecte d'això en unes altres preguntes freqüents relacionades (1.1, …), l'exigència del compliment de certs requisits de seguretat i control als sistemes informàtics de facturació (SIF) com una mesura més de lluita contra el frau fiscal s'ha vingut aplicant des de fa temps per moltes altres Administracions tributàries, tant d'Espanya (casos forals), com d'uns altres països de la Unió Europea (França, Itàlia, Portugal, Alemanya …) i de la resta del món.

En el cas que ens ocupa, després d'estudiar nombrosos sistemes ja implantats i els seus respectius tipus de requisits, s'ha optat per un enfocament en línia amb les recomanacions més recents respecte a l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). A més, s'ha intentat no condicionar la forma d'implementar-los, la qual cosa permet major llibertat i flexibilitat a l'hora de portar-los a la pràctica, afavorint la competència de solucions, bé siguen basades en programa, en maquinari o mixtes. Així es reduïxen costos i es permet triar el SIF que millor s'adapte a les circumstàncies i necessitats de cada empresari o professional, facilitant, en definitiva, la seua adopció.

Normativa/Adoctrina :

• Article 2.j) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

• Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, pel qual s'aprova el reglament que establix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suporten els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF).

En primer lloc, amb la utilització de sistemes informàtics de facturació adaptats al reglament s'evitarà – o dificultarà i detectarà – que es puguen dur a terme pràctiques fraudulentes en aquell procés, com ara l'omissió de factures o l'alteració de les factures de venda una vegada expedides. Açò té dos grans conseqüències:

• D'una banda, incidirà directament en una reducció del frau comés, el que portarà aconseguisc una major justícia fiscal que redundarà en el bé de tota la ciutadania.

• D'altra banda, impedirà o reduirà significativament la competència deslleial de la que se n'aprofiten els qui defrauden enfront dels qui complixen amb les seues obligacions tributàries.

Addicionalment, l'adopció d'este tipus de requisits i formats contribuirà a estandarditzar i modernitzar els sistemes informàtics empresarials, avançant en la digitalització dels empresaris i professionals. Com a resultat d'açò s'aconseguixen dos efectes:

• Es faciliten i fomenten les relacions entre els propis empresaris i professionals, i d'estos amb les seus representants fiscals, a l'utilitzar uns formats d'informació de facturació comunes, afavorint el seu intercanvi i reduint costos, qüestiones que tenen un impacte beneficiós en l'activitat comercial.

• Es concreta i simplifica la comunicació d'informació a l'Administració tributària, facilitant-se el compliment tributari.

Així mateix, este reglament pretén oferir als qui reben factures (incloent factures simplificades) una forma fàcil i immediata de remetre certes dades de les mateixes a l'Agència Tributària, per a la seua possible comprovació. Açò contribuïx a una major transparència en els negocis, així com a desenvolupar la consciencia fiscal i la cultura del compliment tributari.

Normativa/Adoctrina :

• Article 2.j) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

• Apartat I del preàmbul del Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, pel qual s'aprova el reglament que establix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suporten els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF).

L'article 29.2.j) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT), obliga als productors, comercialitzadors i usuaris de sistemes i programes informàtics o electrònics que suporten els processos comptables, de facturació o de gestió dels qui desenvolupen activitats econòmiques a què estos sistemes informàtics garantisquen la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres, sense interpolacions, omissions o alteracions de les que no quede la deguda anotació en els sistemes mateixos. Per fer-ho, permet que s'establisquen certes especificacions tècniques a complir, així com la seua certificació i que usen formats estàndard de manera que els seus registres siguen llegibles.

Normativa/Adoctrina :

• Article 2.j) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

L'article 201 bis de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT), preveu dos tipus de sanciones, ambdues greus:

• A la fabricació, producció i comercialització de sistemes informàtics que no complisquen amb el que disposa l'article 29.2.j) de la LGT i la seua normativa de desenvolupament (reglament, ordre ministerial i documentació relacionada de la sede electrònica de l'Agència Tributària).

  La quantia estipulada és de 150.000 euros fixos per cada exercici econòmic en el que s'hagen produït vendes d'este tipus de sistemes informàtics i per cada tipus diferent d'estos que siga objecte de la infracció.

  D'altra banda, quan no se certifiquen estos sistemes informàtics estant obligats a això, se sancionarà amb 1.000 euros per sistema informàtic comercialitzat sense esta certificació.

• A la tinença de sistemes informàtics que no s'ajusten al que estableix l'article 29.2.j) de la LGT, quan els mateixos no estiguen degudament certificats havent d'estar-ho per disposició reglamentària o quan s'hagen alterat o modificat els dispositius certificats. L'import és de 50.000 euros per cada exercici.

Normativa/Adoctrina :

• Article 201 bis de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

Només a aquells que s'utilitzen per a expedir factures (incloent les factures simplificades), és a dir, als sistemes informàtics de facturació (SIF), sempre que siguen utilitzats per obligats a expedir factures (completes o simplificades, tant a uns altres empresaris com a consumidors finals) als qui els aplique el reglament aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre: veure l'apartat 2 de la pregunta freqüent "A qui afecta el reglament que establix els requisits dels sistemes informàtics de facturació?" i seu “regla dels 4 «NO»” de Qüestiones generals: àmbits d'aplicació . 

Al contrari, no s'aplicarà a uns altres sistemes informàtics que s'utilitzen per a emetre un altre tipus de documents justificatius d'entrega de béns o prestació de servicis.

Normativa/Adoctrina :

• Article 2.j) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

• Articles 1.1 i 1.2 del reglament que establix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suporten els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació (RRSIF), aprovat pel Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre.